divendres, 31 de juliol de 2009

Dialoguin, si us plau!

Justament quan es compleix el cinquanta aniversari de la seva fundació, ETA ha tornat a actuar. Una vegada més veiem que ni la pressió policial, ni els discursos de condemna, ni les lleis d'il·legalització d'associacions i de partits -de dubtós caire democràtic, per una altra banda-, ni tan sols les manifestacions, estan servint per acabar amb un conflicte que, per desgràcia, està durant massa.

Com és possible que després de cinc dècades no s'hagi pogut acabar amb un problema com aquest? Com pot ser que l'Estat espanyol, el País Basc i ETA segueixin mantenint les seves postures i, alhora, mantenir la tensió política sense donar una via de solució vàlida? De vegades faig córrer la imaginació i em pregunto si no hi ha interessos "ocults" que precisament el que volen és que això, almenys de moment, no s'aturi. Però no... No pot haver gent tan mesquina...

No entraré a valorar temes com el dret d'autodeterminació del poble basc, ni tampoc de la "unidad de España". No crec l'arrel del conflicte estigui exclusivament aquí. Estic més que convençut que hi ha molts més interessos darrere de tot això, però ara mateix no hi entraré.

Sí crec, però, que ha arribat el moment que tan uns com els altres de fer autocrítica. Però autocrítica de veritat. Perquè les coses no s'estan fent bé. Ha d'haver de forma urgent una treva bilateral sense condicions i establir una via de negociació que condueixi a la pau definitiva. Intensificant la lluita armada per una banda, i la pressió policial per una altra, no s'arribarà enlloc i a les proves em remeto. L'únic que s'aconseguirà d'aquesta manera és radicalitzar postures (si és que es pot més).

Quanta gent més haurà de morir perquè se'n adonin? Quants anys més pensen allargar el conflicte? A què esperen, doncs, per dialogar? Dialoguin, si us plau. Però dialoguin, ja!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt encertada aquesta reflexió i el tema. Realment un tema molt espinós i que poca gent s'atreveix a parlar. A mi de moment m'ha vingut a la memòria aquest aforisme:
"Se puede aprender...muy rápidamente a evitar que lo aplasten a uno, pero se necesitan siglos de un aprendizaje sin precedentes, para perder la voluntad de aplastar a los demás." Ilya Ehrenburg
Romy Ros o Rosa Maria Rubio