A cau d'orella...

No et quedis immòbil a la vora del camí no congelis el goig no vulguis amb desgana no et salves ara ni mai                                            no et salvis no t'omplis de calma no reservis del món només un racó tranquil no deixis caure les parpelles pesants com judicis no et quedis sense llavis no t'adormis sense son no et pensis sense sang no et jutgis sense temps Però si                                            malgrat tot no pots evitar-ho i congeles el goig i estimes amb desgana i et salves ara i t'omples de calma i reserves del món només un racó tranquil i deixes caure les parpelles pesants com judicis i et seques sense llavis i et dorms sense son i et penses sense sang i et jutges sense te...

15-16 de novembre. Aquestes són les dates d’enguany del Festival de Filosofia “Barcelona pensa”. El programa d’activitats, a barcelonapensa.cat . Nosaltres a l’escola, com ho portem fent des de fa ja nou anys amb l’alumnat de 4t, assistirem el dimecres 15 a la Mostra de Fotofilosofia representant a l’escola. Com cada any, està tothom convidat!

“ Llibertat ”, poema del poeta francès Paul Éluard i musicat pel Genís Mayola. Imprescindible pel temps que corren, difícilment no us emocionarà. Encara "escric el teu nom"...

Diumenge a la tarda. Intento aturar la ment, però últimament és batalla perduda. Penso en la situació política i social que estem vivint al llarg de les últimes setmanes, inclús mesos. Sento ràbia, impotència davant les mentides i actituds de menyspreu que estem patint i que mai m'hagués imaginat que les podríem viure.  Mentida rere mentida. Amenaça rere amenaça. Odiats i assenyalats per una part de la societat espanyola i mitjans de comunicació. Ens volen rendits, humiliats, oprimits, com sempre. No han tingut prou amb ocupar-nos el país de Policies i Guàrdies Civils, sinó que amb un "a por ellos", s'han atrevit a apallissar els nostres avis i les nostres àvies tot just fa dues setmanes. I el pitjor no és això. El pitjor és la gent d'allà, però també d'aquí, que pensen que van fer el que calia. Que valents! Com si el problema fos realment el fet de ser català o d'haver demanat un referèndum. Mireu cap a Múrcia, que han fet el mateix amb la seva...

En favor del Referèndum, el poble català i en contra de la violència policial: ATURADA DE PAÍS! I que només els petons ens tapin la boca...

No hi havia a València dos amants com nosaltres.  Feroçment ens amàvem del matí a la nit.  Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.  Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.  De sobte encara em pren aquell vent o l’amor  i rodolem per terra entre abraços i besos.  No comprenem l’amor com un costum amable  com un costum pacífic de compliment i teles  (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).  Es desperta, de sobte, com un vell huracà,  i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.  Jo desitjava, a voltes, un amor educat  i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,  ara un muscle i després el peçó d’una orella.  El nostre amor és un amor brusc i salvatge,  i tenim l’enyorança amarga de la terra,  d’anar a rebolcons entre besos i arraps.  Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.  Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses....

Vindrem del Nord i vindrem del Sud. Per la Pau i la Llibertat, avui hem de ser-hi!  # NoTenimPor