A cau d'orella...

Amics i amigues, em temo molt que aquest any em tornaré a quedar sense rosa. Així que no em queda una altra que prendre-m'ho amb mooooolta filosofia i faré veure que no m'afecta en absolut. Perquè realment no m'afecta, que quedi clar... Els meus millors desitjos en la Diada d'avui, i rebeu, respectivament, molts llibres i moltes roses... O potser és a l'inrevés? :) Feliç Sant Jordi!!

Avui fa sis anys clavats que vas marxar i molts et trobem a faltar com el primer dia. Què bé ens aniria que estiguessis aquí amb la que encara està caient! I ja veus les coincidències (de les que no són agradables de recordar): abans d'ahir ens deixa la Rosa Novell; avui, en Jordi Tardà. I demà... demà en farà anys en Puig Antich. No sé com us ho feu, però el bons sempre acabeu plegant abans d'hora. Pepe, allà on siguis, sigui amb la companyia de tots aquests o no, fes-nos una picadeta d'ull de tant en tant, apa maco... Ah, i per venir a buscar-nos, ja saps... de pressa, no en tinguis pas! No fotem... La fugida "Voldria fugir a un món llunyà desfilant el cel, travessant paisatges de llums blanques i sense aire, afirmant-me en el més elevat del silenci amb candela de llàgrimes deserta vessades en la plana d'un arrugat paper buit. Voldria amagar-me  en la nit bressolada dels teus ulls rient entre cossos dibuixats en el palmell de la mà que gesta l...

Per celebrar el novè aniversari del seu primer post, el Sr. Pons, del blog Pon's blog , ha decidit treure uns nous premis, els Premis Pons , amb la intenció de guardonar a tots aquells blogs dotats de qualitat i excel·lència, que valen la pena tenir-los ben a prop sempre. Malgrat que jo porto un temps poc actiu amb el meu blog, i amb falta de temps i d'idees per acabar de decidir si li fem una rentada de cara i continuem, o per contra, l'acabem de guardar al calaix dels records definitivament, l'Ada del blog A joc de daus s'ha recordat d'ell i ha volgut dotar-lo d'aquest premi de reconeixement. Molt agraït, doncs, a l'Ada, companya durant temps de grans estones blogaires. Tanmateix, i tal i com recomana l'acceptació d'aquests premis, passo a guardonar als meus blogs amb el premi. A diferència de l'Ada, així com també d'altres blogs que he visitat, aquí llençarem la casa per la finestra i en donaré tres de premis, perquè mai ...

"Cadascú recull el que ha sembrat -deia la meva bestia-. Tot i la seva avançada edat era molt més liberal que la meva mare. Quan va morir el seu marit va estar sortint amb homes que la portaven d'excursió en cotxe, a sopar o a jugar al cricket. L'amor consisteix en això -repetia la dona-. Quan tens un gran amor l'has de cuidar com si fos una planta. L'has d'adobar i protegir-lo de la neu, És molt important que el tractis amb cura. Però si l'amor és petit, deixa'l pansir fins que es mori. La meva bestia no es cansava de recordar-nos a tots aquest consell, com si d'un dogma es tractés."

Eterna qüestió aquesta: cercar o descobrir? En l'amor, les amistats, la feina... Busques o realment trobes? Preguntes que segur que ens hem fet alguna vegada i que probablement seguiran sense tenir resposta clara o definitiva. Aquest vídeo parla una mica de tot això.  I què voleu que us digui sobre el vídeo... Doncs que m'ha agradat. I molt. I ja sabeu que sempre que alguna cosa m'agrada, la comparteixo. Així que aquí la teniu...

Si vols ballem o ens besem, et miro o ens mirem, ens abracem o res. Si vols me'n vaig i no torno ens oblidem ens deixem i ja...

Una de les coses positives que ens porta el canvi d'any és que, a qui més qui menys, ens agrada començar-lo amb nous propòsits, renovació de promeses, portes velles que volem tancar, finestres que volem obrir i alguns portons que deixem mig oberts per si de cas... I és aquesta actitud d'esperança i d'il·lusió la que ens fa sentir-nos que encara estem vius i que encara ens queden moltes coses per fer i objectius per assolir. Tant de bo un dels propòsits sigui mantenir aquest esperit tot l'any, tenim el mal costum de només tenir-lo en dates com aquestes. I ens queda tot l'any per endavant! De nosaltres depèn que es mantingui aquesta llum d'esperança de forma permanent. I jo no sé vosaltres, però jo ja he fet els meus propòsits. Alguns de nous, alguns és veritat, són de repetits (si jo us expliqués...); però és el que té quan un no es dóna per vençut (o simplement perquè els de Mataró som així, uns capgrossos). Això sí, el vell propòsit de deixar-me caure ...