A cau d'orella...

 "Mai hagués pensat que en la felicitat hi hagués tanta tristesa." (Mario Benedetti)

Unes vegades em sento com un pobre turó i altres com muntanya de cims repetits unes vegades em sento com un penya-segat i en altres com un cel blau però llunyà de vegades un és font entre roques i altres vegades un arbre amb les últimes fulles però avui em sento amb prou feines com llacuna insomne amb un embarcador ja sense embarcacions una llacuna verda immòbil i pacient conforme amb les seves algues les seves molses i els seus peixos   serè en confiança confiant que una tarda t'acostis i et miris et miris al mirar-me .                                             Mario Benedetti Jo em sento com un ocell que vola sense saber el seu destí, però que ho fa amb confiança.... I tu...

Ara sí que sí. Sant tornem-hi... I amb un parell!! Ja s'han acabat les festes, els atracons de menjar, les compres compulsives i el descans que alguns hem tingut la sort de tenir. Ara el que toca és tornar-nos a posar mans a l'obra i, plens de bons propòsits i il·lusions per aquest nou any, reprendre les obligacions rutinàries que amb molt de gust no ens ha costat deixar de banda durants aquests dies.  Dos petits viatges inoblidables, l'oportunitat d'haver conegut gent interessant, moments en els que he perdut el nord, els somriure de la meva neboda el dia de reis vestida de princesa (si, jo tampoc m'ho podia creure!) i un intens constipat que em dura des de fa deu dies, resumirien el que han estat aquestes vacances. Tot i que m'ha costat treure el cap pel blog, espero no haver perdut pel camí l'inspiració suficient com per continuar compartint amb vosaltres moments a cau d'orella...

Ja fa uns dies que no trobo el moment per poder seure tranquil·lament i així escriure, però entre unes coses i unes altres, mai no trobes el moment. Ara n'he trobat aquest moment. I m'hagués agradat fer un post, com ja heu fet molt de vosaltres, fent una mica de recull i valoració sobre l'any que tot just acaba; però després de llegir la sentència del Tribunal Suprem espanyol pel que fa referència a la política d'immersió lingüística, m'ha estat impossible no enrecordar-me, i així fer esment, d'una frase del gran Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense" Doncs això...

“La millor manera de predir el futur és inventant-lo.” (Alan Kay)

Avui, Dia Internacional de l'Infant, és la millor ocasió per perdre consciència que realment ells són el nostre futur,  que d'ells dependrà que puguem construir també un món millor i que per això no podem oblidar que l'educació que puguin rebre avui dia és responsabilitat de cadascú de nosaltres i no podem mirar pas cap a un altre costat.  No hauríem d'oblidar mai tampoc que nosaltres també conservem una part d'aquesta infantesa, ja que també ho vam arribar a ser una vegada. I és per això que hem de ser conscients que els adults seguim i seguirem sent models per a tots ells, i tot allò que els vegin i aprenguin de nosaltres... tot allò que faran.

El Dia Mundial de la Filosofia , va ser instituït per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura ( UNESCO ) l'any 2002 com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front a els desafiaments que se'ns plantegen. L'existència mateixa de la UNESCO, la seva missió, els seus ideals de cultura de la pau, està lligada a la recerca universal de l'esperit filosòfic. Aquest organisme mundial va escollir el tercer dijous de novembre per celebrar aquest dia, commemorant, així, el naixement de Sòcrates . D'aquesta forma, durant la jornada d'avui es realitzaran arreu del món nombroses activitats per celebrar aquest dia.  A Catalunya, l'acte més important de celebració, entre altres, va tenir lloc ahir a la tarda a la Facultat de Filosofia de Barcelona (UB) on prop de 150 persones entre alumnat, professorat i gent a títol individual, van assistir a la IV Mostra...