A cau d'orella...

Hi ha textos com aquest que m'agrada de tant en tant treure-li la pols i rellegir-los com si fos la primera vegada. Avui, però, rellegeixo aquest i el publico donant-li un sentit molt especial, una "pseudo", una menció molt concreta a una de les persones més valentes i fortes que he conegut mai, de la que em sento plenament orgullós i que ha aconseguit robar-me el cor d'una forma extraordinària. Amb persones així, creieu-me que tot és fa encara molt més fàcil. Me n'adono, sense cap mena de dubtes, que són temps per aprendre i desaprendre. I és que, ni que sigui per una vegada a la vida, val la pena tenir clar on vols anar, quin és el camí i amb qui. Això, no és més que el resultat d'haver estat atent a la vida. I a la vida, eternament agraït... Gaudiu, gaudim, gaudeix d'aquest Borges (al que se li atribueix el text). APRENDRE Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar una ànima. I un aprèn ...

I així, després d'esperar tant, un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar. Vaig decidir no esperar les oportunitats sinó buscar-les jo mateix. Vaig decidir veure cada problema com l' oportunitat de trobar una solució. Vaig decidir veure cada desert com l'oportunitat de trobar un oasi. Vaig decidir veure cada nit com un misteri a resoldre. Vaig decidir veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç... Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival no eren més que les meves debilitats, i que dins d'elles, està l'única i millor manera de superar-les. Aquell dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar a ser la meva pròpia tènue llum d'aquest present. Vaig aprendre que no serveix de res ser llum si no vas a il·luminar el camí dels altres. Aquell dia vaig decidir canviar tantes coses... Aquell dia vaig aprendre que els somnis són només per fer-se realitat; des d'aquell dia ja no dorm...