Temps de propòsits
Una de les coses positives que ens porta el canvi d'any és que, a qui més qui menys, ens agrada començar-lo amb nous propòsits, renovació de promeses, portes velles que volem tancar, finestres que volem obrir i alguns portons que deixem mig oberts per si de cas... I és aquesta actitud d'esperança i d'il·lusió la que ens fa sentir-nos que encara estem vius i que encara ens queden moltes coses per fer i objectius per assolir. Tant de bo un dels propòsits sigui mantenir aquest esperit tot l'any, tenim el mal costum de només tenir-lo en dates com aquestes. I ens queda tot l'any per endavant! De nosaltres depèn que es mantingui aquesta llum d'esperança de forma permanent. I jo no sé vosaltres, però jo ja he fet els meus propòsits. Alguns de nous, alguns és veritat, són de repetits (si jo us expliqués...); però és el que té quan un no es dóna per vençut (o simplement perquè els de Mataró som així, uns capgrossos). Això sí, el vell propòsit de deixar-me caure ...