Jo mai mai...

Aquelles nit d'estiu en les que jo mai mai...

Comentaris

xavier pujol ha dit…
El Dausà és un dels que ha cantat al Canet Rock.
L'any passat també.
7 de juliol del 2015, a les 19:32
joanfer ha dit…
Sí, vaig tenir la sort d'anar-hi aquest any i va ser espectacular!! ;)
9 de juliol del 2015, a les 0:04
August G. i Orri ha dit…
M'encanten les seves cançons. Tenen un aire especial, diferent, marca de la casa. Les lletres solen estar tan bé - o més. que les músiques. Jo mai, mai és un gran àlbum. El segon "On seràs demà?" per mi ja no és tan rodó com el primer, ot i que també té algunes peces boníssimes.
M'agrada també molt la seva banda sonora de "Barcelona, nit d'estiu". L'he sentit en directe dos cops i té una connexió especial amb el seu auditori.
9 de juliol del 2015, a les 0:26
Cristina ha dit…
M'ha encantat obrir el teu blog i trobar-hi el Joan. M'encanta l'emocionalitat de les seves cançons.

He fet un passeig pel teu blog, tal i com t'he dit i m'agrada. M'agrada molt. Confio en fer una bona arrencada! Ja t'he posat a la llista de blogs conscients del meu :)

Una abraçada!
6 d’agost del 2015, a les 16:17
joanfer ha dit…
Moltes gràcies per la visita, Cristina. Ara feina temps que ningú em deia que li agradava el meu blog. Però bé, és que també el tinc bastant abandonat. Tot i així, m'has posat content.
Molta sort en l'arrencada del teu!!

Una abraçada!! ;)
8 d’agost del 2015, a les 21:03
Lydia Yuste ha dit…
Quina nostàlgia se m'ha fet a l'escoltar la cançó i veure el vídeo.

Està sent l'estiu més atípic de la meva vida, no puc evitar pensar que encara em queden dues setmanes per agafar vacances i tornar a la meva terra, per tenir uns instants d'autèntica època estival.

Estic de tornada aquí, per fi.

Espero que estiguis tenint un magnífic estiu, Joan!
Una abraçada forta!
22 d’agost del 2015, a les 21:38
joanfer ha dit…
Hola Lydia!! La vida, per sort, està carregada de cançons i texts nostàlgics. Ja queda poquet per les teves vacances i podràs gaudir-les amb els teus! ;)
Les meves vacances molt bé. Tranquil·les, com de costum, i sense gaires novetats. I per aquí ja veus que em deixo caure ben poc. Celebro que tu encara et mantinguis al dia!
Com que estem connectant en altres xarxes, no ens perdrem de vista. Arriba sencera a les vacances, gaudeix-les i seguim en contacte!

Petons!! ;)
24 d’agost del 2015, a les 22:56
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Fins aviat...

Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista. I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire....
Més informació