Laura

Perquè ...

arribi un 8 de març que no tingui sentit, que no calgui, conmemorar ni celebrar res...
la vostra dignitat no tingui un preu, ni estigui embrutada per ningú...
la felicitat només depengui de vosaltres mateixes...
no hi hagi més plors, ni pors, ni penes...
no facin falta ni un perquè més...

I perquè, avui i SEMPRE, també sigueu Laura...



"No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar 
a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf)  

Comentaris

Laura T. Marcel ha dit…
M'has fet emocionar i tot!
moltes gràcies en nom de totes les dones, de totes les Laura i no saps quant especialment, de mi mateixa. (La cançó del Llach em dóna nom)
8 de març del 2012, a les 7:25
Carme Rosanas ha dit…
Gràcies, Joan, moltes gràcies!

Per les teves paraules i per la cançó.
8 de març del 2012, a les 8:19
Lucia Luna ha dit…
Que maco! gràcies, un petonás
8 de març del 2012, a les 11:15
Audrey ha dit…
Mil gràcies!, hi ha un llarg camí a recórrer...
Una cançó preciosa!.

Abraçada!
8 de març del 2012, a les 21:42
Catalina Cerdó ha dit…
Moltes gràcies, Joan! Una abraçada molt forta!
11 de març del 2012, a les 10:18
Anònim ha dit…
Arribe tard però a temps per dir-te que vas fer una preciosa entrada. Dir que aquest home és molt gran és quedar-se només en la superfície.

Una abraçada, Joan :)
13 de març del 2012, a les 18:44
joanfer ha dit…
Gràcies pels vostres comentaris. Espero, de tot cor, que cada dia sigui un 8 de març per totes vosaltres. Petonets! ;)
14 de març del 2012, a les 23:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació