Tanca els ulls

(21 de setembre de 1962 - 13 de febrer de 1999)

Tanco els ulls i encara sento com la teva veu regalima els nostres cors. Massa temps sense tu, però el teu record ens acompanyarà per sempre.

Tretze anys sense Carles Sabater.


Arriba la nit
tu ja saps que és l'hora d'anar a dormir,
així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls.
Ningú no pot venir a fer-te mal

Tu tens tanta por
de quedar-te sol,
però ara no,
jo estaré amb tu per sempre més.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls
i dorm.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Bon record, Joan, m'ha vingut de gust sentir-lo!
13 de febrer del 2012, a les 12:55
Maijo Ginovart ha dit…
Ja veus, la veu va més enllà de la vista. Hi ha records ben vius! Una abraçada.
13 de febrer del 2012, a les 21:03
caterina ha dit…
Com passa el temps! Quina manera de marxar, de forma inesperada. Bonic homenatge a un dels millorcs cantants de la música en català i bonica cançó!
14 de febrer del 2012, a les 14:30
Joan Abellaneda ha dit…
bonic homenatge al Carles Sabater Joan, no ens hem d'oblidar de persones que han aconseguit deixar petja...

gràcies per visitar-me al blog i comentar-me
una abraçada i fins la propera
joan
14 de febrer del 2012, a les 15:15
Jordi Dorca ha dit…
La seva música m'acompanya mentre escric, en algun lloc, una cosa sense importància.
15 de febrer del 2012, a les 13:07
joanfer ha dit…
Carme. Celebro que t'hagi agradat! ;)

Maijo. Aquests records, i la seva música, ens acompanyaran sempre. Una abraçada també per tu! ;)

Caterina. El temps passa molt depressa. La seva mort va ser tràgica, realment, i molt impactant. Ens quedarà sempre, però, la seva música i el seu record.

Joan. Hi ha petjades que són molt difiícils d'esborrar. Potser, no ho sabem, no s'esborraran mai...
El visitar el teu blog és sempre un plaer, encara que no deixi sempre comentaris. Una abraçada també per tu! :)

Jordi. Tot té la seva importància. Per insignificant que sembli. I Hi ha petites i grans coses que sempre ens acompanyaran allà on siguem...
15 de febrer del 2012, a les 22:41
joanfer ha dit…
Carme. Celebro que t'hagi agradat! ;)

Maijo. Aquests records, i la seva música, ens acompanyaran sempre. Una abraçada també per tu! ;)

Caterina. El temps passa molt depressa. La seva mort va ser tràgica, realment, i molt impactant. Ens quedarà sempre, però, la seva música i el seu record.

Joan. Hi ha petjades que són molt difiícils d'esborrar. Potser, no ho sabem, no s'esborraran mai...
El visitar el teu blog és sempre un plaer, encara que no deixi sempre comentaris. Una abraçada també per tu! :)

Jordi. Tot té la seva importància. Per insignificant que sembli. I Hi ha petites i grans coses que sempre ens acompanyaran allà on siguem...
15 de febrer del 2012, a les 22:42
Judit ha dit…
Ohhh! Com passa el temps... i encara avui, sents la fiblada d'enyor quan sents la seva veu!
Gràcies per recordar!
16 de febrer del 2012, a les 23:12
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació