Lennon

Trenta-un anys es compleixen avui de la mort d'un mite: John Lennon. Moltes vegades m'he preguntat si es va convertir en mite amb el seu assassinat o ja ho era des d'abans. Sigui com sigui, el recordo i me n'adono que el temps passa molt ràpid. La vida passa massa ràpida...

Amb la cançó "Beautiful boy" de l'àlbum "Double Fantasy" (1980) ens va deixar escrita una de les seves millors herències, que és recordar-nos que...

"La vida és allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans." 




Comentaris

Audrey ha dit…
Coneixia la frase, no sabia que fos d'aquesta cançó i és ben encertada!. D'un temps ençà..., els meus plans, són a curt termini, sino m'atabalo de mala manera!.

Una abraçada!
Anònim ha dit…
I mentre passa la vida, deixem enrere persones i fets inovidables

Lennon for ever
Laura T. Marcel ha dit…
Recordo com si fos avui el dia que el van matar. Per a mi va ser un pal perquè els Beatles per a mí van ser un referent en una certa època encara que no em toquès per l'edat.
En Lennon va ser un crack fins al final i si que segurament la seva tràgica mort encara el va enlairar més, però tu creus que no en tenia prou amb el que ja havia fet per ser "de altos vuelos"?
Hi ha cançons seves que segueixen sent actuals cada dia que passa: Imagine, Woman, i tantes altres...
Albanta ha dit…
Si, jo també recorde l'impacte de la seva mort en la eva ànima adolescent. Era una referència ideològica per a molts de nosaltres.
I la frase, coneguda, tampoc sabia que era d'aquesta cançó.
Gràcies per la referència, i per la memòria d'aquest mite.
Una abraçada
Carme Rosanas ha dit…
Jo crec que ja era un mite abans que el matessin... al menys per la meva generació. A mi si que em tocava per edat, ser fan dels Beatles junts i per separat.

M'ha agradat el record. Jo també recordo molt bé aquest dia.

I sí, Joan, la vida passa molt molt ràpida.
Anònim ha dit…
Certament els grans genis esdevenen un mite després de la seua mort, però açò seria impossible si no hagueren contribuït en vida a grans espectacles per la humanitat.

Lennon no anava a ser una excepció.

Preciosa cançó,
una abraçada.
joanfer ha dit…
Audrey. A curt termini o a llarg termini, l'important és que tinguis plans. Només cal que vigilis en no atabalar-te gaire... :P Molts ànims, bonica... Una abraçada!

Gregori. Així és la vida. No ho podem canviar i potser és necessari que sigui així!

Laura. Jo només tenia vuit anys, però també recordo perfectament aquell dia. Dins la inocència que podia tenir en el seu moment, vaig pensar que aquell home jo el coneixia, a l'igual que la cançó que van posar en aquell moment per televisió (Imagine)... Només amb els anys vaig entendre perquè recordo la seva mort i no pas de qualsevol altre. Per mi en aquell moment es va convertir en un mite...

Albanta. Tu eres adolescent per aquella època?? Ostres, et feia més joveneta... hahaha. Si et sóc sincer jo, fins fa poquets mesos, no em vaig assabentar que pertanyia a aquesta cançó. I és curiós, perquè tot i ser una de les seves frases més célebres, la cançó, almenys per a mi, no ha estat mai de les més conegudes... Una abraçaa i bentornada! :)

Carme. És que els Beatles eren els Beatles!! Doncs sí, la vida passa massa ràpida. Vivim-la fins a esprimir-la! :)

MIss. És cert que en Lennon es va guanyar, per tot allò que va contribuïr en vida, a ser posat en l'escalafó de mite. Llàstima que tanta gent que també s'ho mereix passi per la vida com autèntics desconeguts. Seguirem disfrutant d'aquests mites i dels altres també... Una abraçada! :)
caterina ha dit…
Sempre s'ha dit que el millor Beatle era i és McCartney però que la mort de Lennon, augmentant tristament arrel d'aquest fet la seva popularitat, va passar a segon pla. De totes maneres cada un era magnífic individualment, amb les seves particularitats. Lennon era i segueix sent gran. I trenta-un any després segueix sent una gran pèrdua...
joanfer ha dit…
Caterina. Desconeixia aquesta visió que en McCartney fos considerat el millor Beatle. De fet, m'entristeix perquè és un personatge que mai no m'ha entrat del tot i tampoc sabria explicar-te el perquè. De totes formes, per a gustos, els colors. El que és indubtable és que Lennon va deixar una petjada de molt difícil substitució...

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat