Thought of you

En aquests temps de continu bombardeig d'informació de tot tipus, en el que sembla que ja res sorprèn, de sobte t'arriba alguna cosa que sí ho fa. Potser perquè et fa pensar, potser recordar, imaginar, o simplement perquè t'agrada el que estàs veient. 

"Thought of you" ha estat una d'aquestes coses. Una animació creada en 2D per Ryan Woodward a partir de 25.000 imatges, aconsegueix traduir en poesia l'anatomia i el moviment del cos humà al ritme de la cançó ‘World Spins Madly On’ de The Weepies.

La història, tan bonica i alhora tan trista, conté tants arguments com interpretacions li volguem donar cadascú de nosaltres...



Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Sí que la trobo trista i bonica també. Un somni que no deixa de ser mai un somni... encara que ho sembli.
GEMMA ha dit…
Molt maco, gràcies per compartir-ho.

Bon dia, Joan.
Alba ha dit…
Qué bonic... Tots tenim somnis, alguns més reals que altres, però sempre hem de pensar que qualsevol somni és possible mentre algú cregui en ell... l'esperança mai s'ha de predre!!
Salut i abraçada Joanfer!
Audrey ha dit…
Preciós!, gràcies per compartir-lo. NO deixar de somiar, tot i els 'peròs' del camí...
Laura T. Marcel ha dit…
Ja ho coneixia però m'ha encantat tornar-ho a veure. És un regal per la vista i per l'oida.
Anònim ha dit…
Només puc dir que m'acaba d'alegrar el dia, ja que estava una mica inquieta amb els meus pensaments negatius.

Moltes gràcies per compartir-lo.
joanfer ha dit…
Carme. Com la vida real, no? Alguns somnis els podem fer realitat; altres, però...

Gemma. Celebro que t'agradi! ;)

Alba. Quanta raó tens. Tenim somnis que els assolirem, d'altres mai... Però el més important, és que sempre tinguem quelcom amb què somiar... Salut i abraçada també per tu! ;)

Audrey. El dia que la nostra vida esdevingui una vida sense somnis... tindrà sentit? No ho sé. Mentres ho descobrim, no deixem de somiar... malgrat els peròs! ;)

Laura. Tot un regal, sí senyor. Jo no l'havia vist fins ara. M'alegro que t'hagi agradat... ;)

Miss. Què vol dir pensament negatius? Jo quan els tinc, tanco els ulls i dic: fuig, fuig... I de vegades dessapareixen i tot! Celebro que t'agradi i ànims!! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat