Irena Sendler

El seu nom era Irena i ha mort als 98 anys d'edat. La seva història ben val la pena escoltar-la:
Durant la Segona Guerra Mundial, na Irena va aconseguir un permís per a treballar al gueto de Varsòvia, com a especialista en clavegueres i canonades. Però els seus plans anaven més enllà... Sabia quins eren els plans dels nazis per als jueus (era alemanya). 
Passava infants petitons amagats al fons de la caixa d’eines i duia un sac de xarpellera al darrere de la camioneta per a infants més grandets). També hi portava un gos que havia ensinistrat per a bordar als soldats nazis quan entrava i sortia del gueto. Naturalment, els soldats no volien saber res del gos i els lladrucs tapaven els gemecs dels infants. D’aquesta manera va arribar a treure i salvar 2500 infants. Els nazis la van atrapar i li van trencar les dues cames i els dos braços.
Na Irena portava un registre dels noms de tots els infants que salvava i el tenia guardat dins un pot de vidre soterrat al peu d’un arbre del jardí de casa. Passada la guerra, va provar de localitzar els pares que poguessin haver sobreviscut i refer les famílies. La majoria havien perdut la vida a les cambres de gas. Els infants que va salvar van trobar cases d’acollida o van ser adoptats.
L’any 2007 va ser proposada per a rebre el Premi Nobel de la Pau. Però no va ser l’escollida: el premi fou per a Al Gore, per unes diapositives sobre l’Escalfament Global... I el 2009 se l’endugué Barack Obama tan sols per tenir bones intencions. Ella es mereixeria també ser Nobel. Un record molt especial, doncs, per a ella...

La intenció d’aquest missatge és arribar a 40 milions de persones d’arreu del món. Fes-lo arribar a tots els teus coneguts i demana’ls que també ho facin. Gràcies.

Comentaris

Elfreelang ha dit…
Un món més just li hauria de dar el premi Nobel a ella!!!
Sergi ha dit…
El premi Nobel de la pau està molt desprestigiat des que se l'endú gentussa com aquesta que cites, és una vergonya de premi. Els que es mereixerien un reconeixement de veritat, no el tenen, només amb el boca-orella. 2500 infants! Quina bestiesa. Aquesta dona tenia un cor que no li cabia al pit.
rits ha dit…
descansa en pau, Irena. La teva vida si que és digna de lloar i tenir en compte. Una autèntica heroïna.
Audrey ha dit…
Merescut homenatge, sens dubte!. I un Nobel sense fonaments, una llàstima.
Anònim ha dit…
Vaig sentir la seua història fa uns anys i em vaig quedar impressionada. Les persones que menys demanen sempre són les que més fan per la resta.

Fa uns anys que és morta, però haurien de fer-li un homenatge encara que mai no puga ser equiparable.

Abraçada.
Laura T. Marcel ha dit…
Aquestes coses són les que no et fan perdre la confiança en la condició humana. Sempre queda bona gent que va fent el bé sense fer soroll. Sort n'hi ha de tot això! El trist és que costi tant que a aquestes persones se'ls reconeguin els mèrits quan toca.
joanfer ha dit…
Elfreelang. Totalment d'acord amb tu! Ara, la pregunta és: vivim en un món realment just?

Xexu. Com aquesta dona, n'hi ha tanta altra gent que també s'ho mereix i viu en l'anonimat...

Rits. Aquestes són les veritables heroïnes, sense dubtes!

Audrey. El Nobel ja és d'ella sense haver-ho rebut...

Miss. Moltes gràcies per aquest apunt, ho desconeixia. Em va arribar via face, i no vaig dubtar en publicar-ho. Una abraçada també per a tu!

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat