Diguem NO!
Primer va ser l'estatut i ara li toca el torn a la nostra política lingüística a les escoles. El TSPJ està que se surt.
Fa pocs mesos, el govern de Francisco Camps, al País Valencià, van suprimir la línia de valencià a les escoles. Ara, pel que sembla, li toca el torn a Catalunya. Els miserables de sempre ho celebren, com no... han estat ells els impulsors! Quins són els seus arguments? Ni més ni menys que la discriminació, la persecució del castellà. A alguns els portaria jo tota una setmana a visitar escola per escola...
Però jo em pregunto: amb totes aquestes lleis, amb tots aquests recursos contra la nostra llengua, quina és realment la llengua perseguida, menyspreada i que volen discriminar?
I mentre el PP se sent com un porc en un bassal de fang, el PSC-PSOE segueix mirant cap a un altre costat. Això sí, la reforma a la seva mida d'una Constitució que fins ara era intocable i sagrada (sembla que ja no ho és tant...), no fa una altra cosa que deixar-nos encara molt més clar que són el mateix gos amb collars diferents.
Em sembla que ha arribat el moment de fer una plantada i dir NO! Diguem NO! Jo, personalment, ja ho he fet... I tu?
"N'estic fins als collons que lletres que es van escriure fa 30 anys encara siguin vigents"
(Lluís Llach)
Comentaris
Jo, l'única solució que hi veig és un acte de valentia per part dels representants de la nació tant al parlament com allà on té la seu el colonitzador: que s'aixequin dels seus escons i diguin això que tu proposes: NO!, és a dir, declaració unilateral d'indepèndencia.
Es que el poble ja fa molt de temps que hi estem dient la nostra mitjançant actes diversos i ho hem de continuar fent esclar!, però els qui remenen les cireres -tot i que jo no n'estic gens contenta- són els que han de materialitzar els actes que les classes populars anem duent a terme -de manera simbòlica, moltes vegades- per defensar la nostra identitat i recuperar el que per dret ens pertoca.
La lluita continua!
Endavant fins a véncer!
Efreelang. I que aquest NO se senti des de ben lluny!
Violant. No és que ens vingui de nou, però és inevitable la indignació cada vegada que ens donen una estocada.
Quant a la reflexió que fas, comparteixo totalment el que dius. Toca ser valents, agosarats. I seguir lluitant... fins a véncer! ;)
Maijo. I hem de dir NO les vegades que facin falta!
Noa. Un dia hauríem de fer un recull de totes aquestes bestieses que ens anem trobant. O ens donaríem un fart de riure... o directament un mal de fetge! A mi m'agradaria veure què diuen a Espanya si a una escola amb un alt índex d'immigració musulumana, per exemple, reclamessin que l'àrab també sigués llengua vehicular...
Kira. Això és el que hauríem de fer tots i totes. Passar-nos pel forro la seva sentència!