Dia internacional de l'orgasme!

Per aquelles casualitats, avui he trobat per la xarxa una notícia ben curiosa, i és que tots els 8 d'agost, des de fa uns anys, es celebra el Dia internacional de l'orgasme. La celebració no tindrà cap acte institucional, ni multitudinari (només faltaria...). Això sí, els organitzadors animen a que tothom en tingui almenys una vegada durant el dia d'avui i de la forma que sigui per "aconseguir concentrar en un dia una gran massa de plaer a tot el globus". 

Així que no siguem tímids i animeu-vos ara que estem a l'estiuet i el celebreu com cal en companyia si és que en teniu. I per als que ho celebrarem sols, reivindicar que no és perquè no ens mengem un rosco, sinó perquè ens fem de pregar...

Ah, i penseu que qualsevol lloc és bo per tenir un orgasme, si no, veieu el següent vídeo...
Bon estiu a tothom i molt de plaer per avui!!





Comentaris

Elfreelang ha dit…
Ves per on ...no ho sabia! doncs no sé si és un bon dia avui per celebracions orgiàstiques orgasmàtiques ....en el meu cas estic mig travessada en la meva lluita particular per enllestir una Tesina d'un màster que em porta pel camí de l'amargura...no sé si...
el vídeo una joia? és real?
feliç dia!
8 d’agost del 2011, a les 13:45
Alba ha dit…
Hi ha dies mundials per a tot! Ara que... triar per triar, millor un dia mundial de l'orgasme que qualsevol altre!
8 d’agost del 2011, a les 16:12
kika ha dit…
he, he, què bo! que passis un feliç dia i una feliç celebració :-)
8 d’agost del 2011, a les 16:22
Galionar ha dit…
Doncs vinga, que per nosaltres no quedi, si així hem d'acontentar el planeta! Farem el que podrem :-)
8 d’agost del 2011, a les 16:58
rits ha dit…
Continuo pensant com amb la resta de tots els dies internacionals... millor que siguin celebrats cada dia!
8 d’agost del 2011, a les 17:53
Sergi ha dit…
La noia es podria haver estalviat la frase final... el tio s'acaba de deprimir bastant.

Vaja, avui em sembla que no em va massa bé celebrar aquest dia, però ho faré qualsevol altre, no m'agrada que m'obliguin a res, i menys a això.
8 d’agost del 2011, a les 18:37
joanfer ha dit…
Elfreelang. Doncs si estàs estressada... potser seria un bon remei per dessestrar-te, no? ;P Si és real el vídeo o no, doncs no ho sé; però té el seu punt! hahaha... Sort amb la tesina! ;)

Alba. Amb dies mundials per a tot, aquest no podia faltar... ;)

Kika. Una feliç celebració també per a tu! ;)

Galionar. Clar que sí, segur que d'alguna forma podrem aportar el nostre granet de sorra... ;)

Rits. Ostres, celebrar-ho cada dia seria genial, no? Ho pensarem... ;P

Xexu. La cara del tio és boníssima! hahaha... I no t'ho prenguis com una obligació, home. Pren-te-ho com el que és... per pur plaer... ;)
8 d’agost del 2011, a les 20:40
Audrey ha dit…
Ostres...i és què a tot hi posen un dia :-S Qualsevol dia potser perfecte, tot depèn del moment...
8 d’agost del 2011, a les 21:32
joanfer ha dit…
És veritat, Audrey, qualsevol dia pot ser perfecte per celebrar-ho... ;)

Espero que hagueu passat tots i totes un Dia Mundial de l'orgasme ben plaent... ;P
10 d’agost del 2011, a les 12:10
Violant d'Atarca ha dit…
Eih!, no sabríeu pas on puc trobar aquest coi d'atracció?!
Sempre m'ha agradat marejar-me i passar vertígen, no pensessíeu el que no és, eh?
10 d’agost del 2011, a les 16:01
joanfer ha dit…
Violant d'Atarca. Noooo, que vaaaa... No pensarem pas malament, nooo... ;P On trobar aquest tipus d'atracció, no tinc ni idea. Ara, també et dic que si algun dia m'heu de buscar, no em trobareu damunt d'una d'elles mai!! hahahah... ;P
Gràcies per passar pel blog! ;)
10 d’agost del 2011, a les 18:54
Joan Abellaneda ha dit…
què bo joan, ralment interessant el teu escrit i el video, podríem demanar que portessin aquesta atracció l'any vinent per la fira
una salutació d'un altre mataroní
joan
16 d’agost del 2011, a les 19:10
joanfer ha dit…
Joan. Val, m'apunto per demanar-ho... Però jo no em pujo ni de conya!! Que després mira el que passa... ;P
Gràcies pel teu comentari i benvingut, company capgros! ;)
18 d’agost del 2011, a les 12:05
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació