Premis Arnau de Vilanova


El passat dijous 13 de maig es van fer públics, al web del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el guardonats de les tres categories (professorat, universitari i batxillerat) que optaven als Premis Arnau de Vilanova d'enguany. Per poder veure els treball premiats podeu clicar aquí.

Els treballs premiats quedaran en dipòsit a la biblioteca del Col·legi durant tot l’any, al servei d’estudiants, ensenyants i entitats.

L'acte de lliurament de guardons es realitzarà demà dia 18 de maig a les 19h, en un acte públic al mateix Col·legi de Llicenciats (Rambla Catalunya, 8. pral. de Barcelona) i al que esteu convidats tots i totes.

Comentaris

Garbí24 ha dit…
Tot esforç té el seu premi, encara que de vegades no s'arribi a guanyar...el premi hi és.
17 de maig del 2010, a les 16:42
Anònim ha dit…
Segur que els premiats s'ho mereixen. També d'altres que no ho han estat, però no pot ser guardonat tothom!
17 de maig del 2010, a les 17:40
Nikkita ha dit…
Me parecen una iniciativa fantástica estos premios, pero me surge una pregunta, por que no accesibles a todo el mundo?, sabes si hay alguna razón?.
Molts petons, Joanfer :)
17 de maig del 2010, a les 18:38
Ada ha dit…
Val, si això igual jo me passe per allí... que em ve de pas!

Hola Nikkita! ¿ Como estàs?! jaja...
17 de maig del 2010, a les 19:59
joanfer ha dit…
Garbi i Albert. Teniu tota la raó. Guanyadors podien haver estat qualsevol dels presentats, però això no era possible. Això demostra, d'alguna manera, que el nivell que puja és bastant bo i esperançador.
Gràcies! ;)

Nikkita. La verdad es que no lo he preguntado, pero me imagino que es porque está más enfocado a nivel académico. Aun así, no me parecería ninguna barbaridad lo que propones.
Molts petons y gracias! ;)

Ada. Doncs no pateixis, jo et guardo un lloc per si vens! ;P jajaj
17 de maig del 2010, a les 20:53
La Senyoreta Reykjavík ha dit…
Així d'un dia per a d'altre em queda un poc lluny :P

Gaudiu del moment!!

B7s!
18 de maig del 2010, a les 0:30
Cris (V/N) ha dit…
Estic amb en Garbí.... El més important és participar, però guanyar ha de ser la òstia, jajajajaja, com l'acudit :) Un petó!
18 de maig del 2010, a les 14:03
joanfer ha dit…
Xiqueta. Ostres, quin disgust que em dónes!!! Amb tu hi comptava segur!! hahahah... ;P
Moltes gràcies, maca.
Besets! :)

Cris. Estic d'acord amb vosaltres, ajajaja... Però a mi, com que no m'han deixat participar... ;P
Un petonàs!! ;)
18 de maig del 2010, a les 15:01
Ada ha dit…
jajaja!!! Qué bona Cris! no ho havia "pillat" ! jajaja...
19 de maig del 2010, a les 12:30
joanfer ha dit…
Ups!! Doncs el que em sembla que s'ha perdut sóc jo, perquè jo no he "pillat" res... :(
Però no patiu, sempre em passa... jajajaj... ;P
19 de maig del 2010, a les 16:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació