Filosofia de vida

Fa un temps vaig penjar aquest vídeo que em va agradar moltíssim i que, a part de divertit, el trobava ben pedagògic. Avui, preparant les classes de demà, he tingut la sort de retrobar-me amb ell i no em podia estar de compartir-ho amb tots i totes vosaltres...


"El món està en mans d'aquells que tenen el coratge de somiar 
i de córrer el risc de viure els seus propis somnis." 
(Paulo Coelho)

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Bé, el teu regal també me'l quedo, Joan! :)

Avui se'm posa molt i molt bé! Em serveix! tornar-hi, un cop més, empaitant somnis!

Bona setmana!
23 de maig del 2010, a les 21:52
Garbí24 ha dit…
Un bon video per començar la setmana
23 de maig del 2010, a les 22:11
onatge ha dit…
Joan compateixo cada frase que surt... és més ho imprimiria i ho posaria a la porta de la nevera en faria octavetes i les escamparia arreu, a dins de les esglésies també...

Salut i vida.
onatge
23 de maig del 2010, a les 22:15
La Senyoreta Reykjavík ha dit…
Estava estudiant i un poc fins als nassos, però ja veus...passar per ací abans d'anar a dormir ha sigut revelador :P

"Analiza las causas e inténtalo con más fuerza". Serà qüestió de reflexionar-ho un poc.

Gràcies!

B7s i bona nit!
24 de maig del 2010, a les 0:26
fanal blau ha dit…
em quedo amb la humilitat per aprendre per no oblidar-me'n mai...
una abraçada, joanfer, i una bona estrena de setmana!
24 de maig del 2010, a les 0:30
joanfer ha dit…
Carme. jajaja.. Avui és un dia de regals. Per descomptat que te'l pots quedar... No podem mai de deixar d'empaitar somnis i de crear-los fer després fer-los realitat... i costi el que costi, ja ho veus! ;)
Que comencis una molt bona setmana, Carme! Petons!! ;)

Garbi. M'alegro que t'agradi... ;)

Onatge. Tens tota la raó del món amb tot el que hi dius... però amb el tema de les esglèsies no em donis idees... jajajaj

Salut i poesia! ;)

Xiqueta. Un honor que hagis passat per aquí abans d'anar a dormir. No sé si realment ha estat tan revelador com dius (;P), però em fa feliç que almenys t'hagi servit per pensar-hi...
Bona nit i que tinguis una bona setmana.
Besets! ;)

Fanal. És també per a mi una de les frases més maques. Per aprendre s'ha de ser humil sempre i massa vegades anem pel món creient que ho sabem tot...
Una abraçada i bona setmana per tu també... ;)
24 de maig del 2010, a les 0:36
Albanta ha dit…
Jo em quede amb que hem de prendre les decissions amb coratge, agafar per les banyes els reptes, i lluitar pels nostres somnis. Sols així podem aconseguir el que busquem
Que passes molt bona setmana!!
24 de maig del 2010, a les 0:48
Nikkita ha dit…
Me ha encantado la frase que has escogido Joanfer, creo que es muy cierta.
el vídeo ya lo conocía y es una pequeña inyección de optimismo :).
Que tengas un fantástico inicio de semana.
Molt petons!! :)
24 de maig del 2010, a les 0:58
joanfer ha dit…
Albanta. Aquesta és preciosa, però la més difícil de totes, potser. No és fàcil tenir coratge per segons quines coses, però en qüestió d'assolir els nostres somnis n'hem d'aprendre molt...
Bona setmana per tu també! ;)

Nikkita. Muchas gracias, Nikkita. El optimismo no podemos (no debemos!) perderlo nunca...
Muy buena semana para ti también!
Molts petonets!! ;)
24 de maig del 2010, a les 1:09
Irianesh ha dit…
Preciosa l'entrada Joan... gràcies per compartir aquestes coses tan boniques i motivadores!! =)
Ara sé que hauré d'intentar-ho amb més força... ;) Un abraç!!
24 de maig del 2010, a les 2:46
Mar, Pepe, José Manuel y Sofía ha dit…
Qué bonic!!!! i qué divertit!!!! Superdidàctic!!!
24 de maig del 2010, a les 9:45
Rita ha dit…
M'ha encanta aquest vídeo, Joan, tan ple d'optimisme i de coses que fan pensar, gràcies!!!
Petons!
24 de maig del 2010, a les 12:32
joanfer ha dit…
Irianesh. Gràcies a tu per ser-hi! ;)
Segueix-ho intentat, no defageixis mai... Tens talent i asssoliràs el que et proposis, no tinc cap dubte!
Petons!

Mar. M'alegro que t'agradi, guapíssima! I carpe díem, ja saps... ;)

Rita. Hem de fer tot el possible per no perdre mai l'optimisme. Gràcies a tu també per ser-hi... ;)
Petons!
24 de maig del 2010, a les 15:28
Clidice ha dit…
ja és ben cert que cal persistir :) gràcies pel missatge optimista!
24 de maig del 2010, a les 15:57
Anònim ha dit…
Genial el vídeo.
Em quede amb la frase que cal ser humils i que les coses més petitones són aquelles més grans, més extraordinàries.

A veure què tal em va pel Marroc.
Gràcies pel seguiment!
24 de maig del 2010, a les 16:49
Agnès Setrill. ha dit…
Tot just ahir vaig posar en pràctica molts d'aquests consells, i com aquests bitxets, no em va sortir gaire bé...seguiré....ai, és cansat però!
24 de maig del 2010, a les 17:44
joanfer ha dit…
Clídice. Desistir? Mai!! L'optimisme és la clau per poder persistir...
Gràcies a tu! ;)

Effy Stonem. En aquest món en el que vivim hi ha una gran mancança d'humilitat i no valorem les petites coses que ens regala cada dia la vida...
Estic segur que te'n anirà molt bé!! Ja ens explicaràs! ;)
Gràcies a tu. Una abraçada.

Vida. Gràcies a tu! ;)

Agnès. Saps que estic mirant d'adoptar un d'aquells bitxets, com tu dius?? jajajaj... Donen ganes d'emportar-tel's a casa!!
És cansat, tens raó. Però si assolim el que ens proposem, haurà valgut la pena... ;)
24 de maig del 2010, a les 18:35
Elfreelang ha dit…
M'ha agradat molt el vídeo! encomana tendresa i optimisme....
24 de maig del 2010, a les 20:54
Anònim ha dit…
Un vídeo alliçonador i divertit!
24 de maig del 2010, a les 21:13
joanfer ha dit…
Elvira, Albert. Em complau molt que us hagi agradat... ;)
24 de maig del 2010, a les 22:17
GEMMA ha dit…
Fantàstic! Som-hi!

Gràcies Joan.
25 de maig del 2010, a les 19:23
Maijo Ginovart ha dit…
Joan,
Cal perseverar sempre, oi?
Gràcies, m'ha agradat molt.
Una abraçada.
25 de maig del 2010, a les 19:59
joanfer ha dit…
Gemma. Som-hi, doncs!! ;)
Gràcies a tu...

Maijo. Hem e perseverar sempre o, almenys, ho hem d'intentar. M'alegro que t'agradi.
Una abraçada per tu... ;)
25 de maig del 2010, a les 21:05
Rokins ha dit…
Divertit i preciós video!
Al ataquer!
Una abraçada!
26 de maig del 2010, a les 8:14
joanfer ha dit…
jajaja... moltes gràcies, rokins!
Una abraçada per tu... ;)
26 de maig del 2010, a les 19:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació