Una perspectiva diferent

Si us diguessin que us queden dos mesos de vida, què faríeu? Com viviríeu les vostres últimes setmanes? Com que m'agrada "muntar-la" a classe de tant en tant (i, d'això, no m'hi puc estar), aquesta ha estat la pregunta que els hi he fet als de 3r i 4t aquest matí. Els primers, que han rebut aquesta gerra d'aigua freda a primera hora, han despertat de cop. Alguns es miraven entre ells i a d'altres semblava que sel's hi sortirien els ulls de la cara (hagués pagat el que fos pel seu pensament). Amb tot el murmuri inicial, ha estat inevitable poder sentir un - "jopé" profe, com preguntes això a aquestes hores!-. I és que no m'estranya. Si jo hagués tingut un profe així, no sé què li hagués dit...

Amb els de quart ha estat diferent. Era mig matí, estaven ben desperts i, a més, comptaven amb l'avantatge que ja havíem tractat el tema anteriorment. Tot i així, i valorant a posteriori que potser no s'havia tret tot el "suc" que podien haver tret en el seu moment, vaig decidir tornar a tractar el tema, però de diferent manera. Era inevitable tampoc veure algunes cares que t'ho deien tot: -una altra vegada no, profe!-. Però sabien que el profe no donaria marxa enrere...

Les respostes dels dos grups, en un principi, no diferien gaire entre sí. Que si 'aprofitar per fer el que no havien pogut fer fins ara', que si 'liar-la', que si fer una 'festa amb els amics', fer 'puenting', estar més temps amb la família... i d'altres idees que expressaven alguns que només les explicaria aquí en presència del meu advocat. La intenció de les seves respostes era bona. Plantejaven coses concretes per fer, però en cap moment es plantejaven el com les farien. I és que és tan difícil aquest paper! Potser tan difícil que fins que no ho vius és impossible saber què faràs.

Però l'objectiu del discussió no era entrar en uns espiral morbosa sobre el sentit de la mort, sinó al contrari. Volia que reflexionessin sobre el sentit i el valor de la vida. Sobre què significa estar viu cada hora, cada minut, cada segon... Novament, ha estat un proclamació del "carpe diem" il·lustrat en el següent vídeo, que no els ha deixat indiferent i que, penso, els ha servit per veure el tema des d'una perspectiva molt diferent.