A cau d'orella...

Ara feia temps que no sentia parlar a aquest personatge . I la veritat és que ho he agraït i molt! Cada vegada que obria la boca era per dir una bestiesa encara més gran que l'anterior. El més trist és que al final ha arribat a ser més conegut per la seva ideologia política, ben propera al pseudo-feixisme que es respira al País Basc, que pels llibres de Filosofia que ha escrit (alguns de molt bons, per cert). Si molta de l'ètica de la que parlava en els seus escrits, l'hagués aplicat a la seva vida política, les coses probablement haguessin sigut per ell molt diferents.  La meva por sempre ha estat que ens fiquessin a tots els filòsofs i totes les filòsofes en el mateix sac. Afortunadament, mai no ha estat així. I és que hi ha declaracions, i més amb l'ambient polític que es respira últimament, que desqualifiquen  per sí soles a qui les pronuncia. I aquesta no n'és una excepció: Doncs em sembla molt que hauria fet un gran favor a la humanitat si s'hagués ded...

En protesta per la desconnexió de TV3 al País Valencià, per la llibertat d'expressió i per la defensa de la nostra llengua... Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers   (Lluís Maria Xirinacs)

Avui he rebut des de la Xarxa de Blogs Sobiranistes un e-mail que crec que val la pena fer-ne difussió. Aquí us passo el seu contingut: " Fem una sorpresa a l’Editor en Cap de la revista Time: Diguem-li Bon Dia! Segurament sou coneixedors de la campanya que a travès del blog "Xiuxiuejant des dels EUA" es va fer amb la finalitat d'enviar correus electrònics a la revista TIME per a fer-los conèixer la voluntat d'independència de Catalunya donat que en un article on parlaven de territoris que podrien aconseguir la plena sobirania en un futur proper no esmentaven el nostre país. (Si no en sabieu res podeu veure aquest post: http://www.vizcaino.cat/blog/2011/email-revista-time-paisos-catalans-volem-ser-independents/) Aquesta campanya va ser un èxit fulgurant però com que no s'ha rebut cap resposta,ara el seu autor ens proposa el següent: La campanya d'enviament d'emails a la revista TIME ha recollit més de 6500 mails en menys de dues...

 "Mai hagués pensat que en la felicitat hi hagués tanta tristesa." (Mario Benedetti)

Unes vegades em sento com un pobre turó i altres com muntanya de cims repetits unes vegades em sento com un penya-segat i en altres com un cel blau però llunyà de vegades un és font entre roques i altres vegades un arbre amb les últimes fulles però avui em sento amb prou feines com llacuna insomne amb un embarcador ja sense embarcacions una llacuna verda immòbil i pacient conforme amb les seves algues les seves molses i els seus peixos   serè en confiança confiant que una tarda t'acostis i et miris et miris al mirar-me .                                             Mario Benedetti Jo em sento com un ocell que vola sense saber el seu destí, però que ho fa amb confiança.... I tu...

Ara sí que sí. Sant tornem-hi... I amb un parell!! Ja s'han acabat les festes, els atracons de menjar, les compres compulsives i el descans que alguns hem tingut la sort de tenir. Ara el que toca és tornar-nos a posar mans a l'obra i, plens de bons propòsits i il·lusions per aquest nou any, reprendre les obligacions rutinàries que amb molt de gust no ens ha costat deixar de banda durants aquests dies.  Dos petits viatges inoblidables, l'oportunitat d'haver conegut gent interessant, moments en els que he perdut el nord, els somriure de la meva neboda el dia de reis vestida de princesa (si, jo tampoc m'ho podia creure!) i un intens constipat que em dura des de fa deu dies, resumirien el que han estat aquestes vacances. Tot i que m'ha costat treure el cap pel blog, espero no haver perdut pel camí l'inspiració suficient com per continuar compartint amb vosaltres moments a cau d'orella...

Ja fa uns dies que no trobo el moment per poder seure tranquil·lament i així escriure, però entre unes coses i unes altres, mai no trobes el moment. Ara n'he trobat aquest moment. I m'hagués agradat fer un post, com ja heu fet molt de vosaltres, fent una mica de recull i valoració sobre l'any que tot just acaba; però després de llegir la sentència del Tribunal Suprem espanyol pel que fa referència a la política d'immersió lingüística, m'ha estat impossible no enrecordar-me, i així fer esment, d'una frase del gran Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense" Doncs això...