A cau d'orella...

"Quan Orfeu va portar la seva dona de retorn al món des de l'infern, li van advertir que no girés la mirada enrere per mirar-la, passés el que passés. Però al final, no va poder resistir escoltar la seva veu cridant-li; es va tornar i la va perdre per a sempre. Quan en 1983 va caure la dictadura militar, aquí a Argentina, ens van dir que mai havíem de mirar enrere. Sí, va haver injustícies. Sí, es van cometre errors. Però si miràvem enrere, el dolor no cessaria; les ferides mai cicatritzarien. Els generals ja havien canviat el significat de la paraula "desaparèixer". Per a ells, les coses desapareixien, les persones desapareixien. Però ells parlaven de fer desaparèixer persones; de fer desaparèixer als seus enemics. Havien canviat el llenguatge i ara volien fer desaparèixer el passat. Ens van dir que mai havíem de mirar enrere. Però cal mirar enrere. Tenim el deure sagrat de mirar enrere." Imagining Argentina, 2003 No és la primera vegada que veig aquesta pel·lí...

Fa dies que se sent parlar de la reforma de la llei de llibertat religiosa. La idea principal és convertir l'estat, que fins ara és aconfessional, en un ens de caràcter exclusivament laic a tots els efectes. D'aquesta manera es trencaria amb trenta anys de retard sobre una llei nascuda a la transició i que sembla curiós que, en ple segle XXI, no hagi estat pràcticament modificada en els últims trenta anys. L'Església catòlica, com era d'esperar, ha reaccionat contràriament a aquesta proposta. Una vegada més es recolza en un victimisme del que ja ens té acostumat en els últims anys, fruit de la por a perdre els privilegis que encara manté, i de que altres institucions religioses assoleixin el mateix reconeixement a nivell social que ella. Tanmateix, denuncien que la llei atempta contra "la llibertat que tenen les famílies a acollir-se a l'educació que volen rebre", i que els seus símbols estan en perill en els estaments públics i socials i, més concretament...

Justament quan es compleix el cinquanta aniversari de la seva fundació, ETA ha tornat a actuar. Una vegada més veiem que ni la pressió policial, ni els discursos de condemna, ni les lleis d'il·legalització d'associacions i de partits -de dubtós caire democràtic, per una altra banda-, ni tan sols les manifestacions, estan servint per acabar amb un conflicte que, per desgràcia, està durant massa. Com és possible que després de cinc dècades no s'hagi pogut acabar amb un problema com aquest? Com pot ser que l'Estat espanyol, el País Basc i ETA segueixin mantenint les seves postures i, alhora, mantenir la tensió política sense donar una via de solució vàlida? De vegades faig córrer la imaginació i em pregunto si no hi ha interessos "ocults" que precisament el que volen és que això, almenys de moment, no s'aturi. Però no... No pot haver gent tan mesquina... No entraré a valorar temes com el dret d'autodeterminació del poble basc, ni tampoc de la "unidad...

Durant el cap de setmana passat, la notícia de les violacions de dues nenes de dotze i tretze anys per joves menors d'edat ha tornat a rebifar la polèmica sobre si s'ha d'endurir o no la Llei del Menor. Altres casos recents, recordarem el cas de Marta del Castillo o de Maore Ramírez, assassinades també per menors, van suscitar també aquest debat. Per una banda, ens trobem amb les víctimes i les seves famílies. El fet de sentir-nos solidaritzats i, inclús, identificats amb elles fa que sigui difícil d'entendre com algú que arriba a fer una barbaritat com aquesta pugui sortir al carrer en uns pocs anys, pel fet de ser menor. Però, per una altra, ens trobem que un delicte no s'entén de la mateixa manera fet per un adult que per un menor. A més, hem de tenir en compte que les condemnes, siguin quines siguin, tenen com a objectiu pagar pel que s'ha fet i tenir una posterior reinserció a la societat. El Partit Popular ja s'ha apresurat (no sabem si per "ètica...

Portant la crisis educativa a debat, Eduard Punset entrevista al programa televisiu "Redes" a Roger Schank, especialista en Ciències de l'aprenentatge. Una aportació més per reflexionar sobre què i com estem portant a terme l'educació als nostres dies. "Diga'm alguna cosa i ho oblidaré. Ensenya'm alguna cosa i ho recordaré. Fes-me partícip i ho aprendré."

"Con el tiempo te das cuenta que, en realidad, lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante. Con el tiempo verás que, aunque seas feliz con los que están a tu lado, añorarás terriblemente a los que ayer estaban contigo y hoy se han marchado. Con el tiempo aprenderás que intentar perdonar, o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, ante una tumba, ya no tiene sentido. Pero, desafortunadamente, sólo con el tiempo..." (Jorge Bucay) Fa nou messos començàvem junts l'últim tram d'un camí llarg i dur, però que ha donat els seus fruits. Ara toca encetar nous camins. I aquests, els heu d'escollir vosaltres mateixos. Els que hem estat acompanyant-vos durant tot aquest temps, podem donar-vos per satisfets per la feina feta, de vegades bona, i, de vegades, potser no tan bona. En qualsevol cas, tot el que hem donat, tot el que hem fet per vosaltres, ha estat d...

"Una vegada a l'any, mil persones extraordinàries es reuneixen a Monterey, Califòrnia, per a compartir quelcom amb un valor incalculable: les seves idees. El que allà succeïa no s'havia mostrat mai fins ara..." Un vídeo on trobarem eines per pensar sobre els valors i els mecanismes de funcionament que estem duent a terme en el globalitzat sistema educatiu de la nostra societat. Un reclam urgent per a tots els agents de tota la comunitat educativa.