A cau d'orella...

Els focs d'aquest Sant Joan Ja les podeu fer ben altes, les fogueres aquest any: cal que brillin lluny i es vegin els focs d’aquest Sant Joan. Cal que es vegin de València, de Ponent i de Llevant .. i en fareu també en la serra perquè els vegin de més enllà. Que la terra està revolta sota els peu dels occitans, i convé que se’n recordin, de l’antiga germandat. Des de que fou esquarterada no s’havia vist pas mai redreçar-se alhora els trossos cadascú pel seu costat. Miracle! gent d’Occitània l’esprit d’Oc s’ha despertat ! Tots la passarem en vetlla, eixa nit de Sant Joan. Tots la passarem en vetlla al voltant dels focs més alts, perquè es parlin uns amb altres com llengües de l’Esperit Sant. Parlaran de serra en serra, i de la més als plans .. Pirineus, si resplandessis tot encés de mar a mar, remembrant als fils den vetlla les memòries del passat, les fiances del pervindre i els misteris de l’atzar, qu...

Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers... Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent La foguera de la plaça Alça un fum guspirejant. Encisera i descarada, Mentre crema va parlant Negra nit que l’aigua encantes I que el sol tens per amic. Fetillera de les plantes, Quants amors no hauràs cosit?                                                              (Josep Fornés) Feliç Revetlla a tothom!!