A cau d'orella...

Per celebrar el novè aniversari del seu primer post, el Sr. Pons, del blog Pon's blog , ha decidit treure uns nous premis, els Premis Pons , amb la intenció de guardonar a tots aquells blogs dotats de qualitat i excel·lència, que valen la pena tenir-los ben a prop sempre. Malgrat que jo porto un temps poc actiu amb el meu blog, i amb falta de temps i d'idees per acabar de decidir si li fem una rentada de cara i continuem, o per contra, l'acabem de guardar al calaix dels records definitivament, l'Ada del blog A joc de daus s'ha recordat d'ell i ha volgut dotar-lo d'aquest premi de reconeixement. Molt agraït, doncs, a l'Ada, companya durant temps de grans estones blogaires. Tanmateix, i tal i com recomana l'acceptació d'aquests premis, passo a guardonar als meus blogs amb el premi. A diferència de l'Ada, així com també d'altres blogs que he visitat, aquí llençarem la casa per la finestra i en donaré tres de premis, perquè mai ...

"On ets Espanya?- no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua, que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre als teus fills? ADÉU , Espanya!"   (Fragment del poema "Oda a Espanya" de Joan Maragall) Haurem tingut la gran sort d'haver nascut en un país petit però,  malgrat tot, estem demostrant que som un gran país!   I tal i com toca, us enllaço el número 127 d'aquesta cadena de blogs: La República del cap de Creus d'en Lluís Feliu. Bona Diada i Visca la Terra Lliure!!

Demà, la xiqueta se'ns fa gran... I és que la xiqueta, l'Alba del blog "Sol de mitjanit a Reykjavík" , treu a la llum el seu primer llibre de poesia amb aquest mateix títol. Doncs sincerament, ja trigava... I és que tan sols amb vint-i-pico d'anys (és de mal gust revelar l'edat d'una senyoreta...) ha demostrat un talent pel noble art de l'escriptura que en poca gent he pogut veure. Amb una expressió sense manies, sense tabús, directe, culpidor, però alhora encisador, ha sapigut transmetre tot un món interior i conquistar, des d'un primer moment, a tots aquells que la vam descobrir farà ja més de dos anys. Qui la llegeix, és com un amor a primera vista... No hi ha escapatòria possible! A partir d'ara la podrem seguir disfrutant, a més a més, en un nou format amb la publicació de la seva obra. I espero que podem seguir gaudint d'ella també, abans que se'ns transformi en un Umbral, volguent només parlar si és del seu llibre...