El cel és blau, la terra blanca
"Cadascú recull el que ha sembrat -deia la meva bestia-. Tot i la seva avançada edat era molt més liberal que la meva mare. Quan va morir el seu marit va estar sortint amb homes que la portaven d'excursió en cotxe, a sopar o a jugar al cricket. L'amor consisteix en això -repetia la dona-. Quan tens un gran amor l'has de cuidar com si fos una planta. L'has d'adobar i protegir-lo de la neu, És molt important que el tractis amb cura. Però si l'amor és petit, deixa'l pansir fins que es mori. La meva bestia no es cansava de recordar-nos a tots aquest consell, com si d'un dogma es tractés."