A cau d'orella...

Home invisible  busca dona transparent  per fer coses  mai no vistes...

Aprofitant el Dia Mundial de la Filosofia (dijous 20 de novembre) neix Barcelona Pensa , una iniciativa que pretén apropar la Filosofia a tothom per tal de seguir demostrant, malgrat alguns, el seu important paper dins la societat. Idea pionera a tot l'estat, es basa en experiències similars a altres països d'Europa, que porten anys portant-la a terme. El festival, que tot just comença demà i durarà fins el proper dissabte 22 de novembre, ofereix diàriament una sèrie d'activitats al voltant de la filosofia, però també de l'educació, la política, la societat, l'art... El programa sencer el podeu trobar aquí . Dintre d'aquest programa es troba la Mostra de Fotofilosofia, activitat que com sabeu ja fa vuit anys que es porta a terme, i que consisteix en la presentació de fotografies acompanyades amb una pregunta filosòfica realitzades per nois i noies de secundària. Les millors fotofilosofies escollides per cada centre quedaran exposades en aquesta Mo...

Fa molts mesos que esperàvem el dia d'avui i, per fi, el 9-N ja el tenim aquí.  Molts anys de lluita i uns últims mesos absolutament intensos faran que la jornada d'avui sigui una jornada històrica per a Catalunya; i això no hi ha déu que ens ho tregui. Crec que ens hem de sentir absolutament privilegiats per estar vivint uns moments com els que estem vivint. El poble català està portant endavant un procés que s'esdevindrà en molt més que una simple revolució política, perquè de fet, una primera revolució prèvia, la revolució dels somriures, ja l'hem assolida i és la que ens ha portat al dia d'avui. A hores d'ara, ja tan se val el sentit del vot. Tant se val si es vota Sí o NO, o el que sigui... El més important és que avui ha d'anar a votar a tothom i demostrar, així, a Europa i al món sencer, que els catalans i catalanes creiem i ens sentim plenament en democràcia. I d'aquesta manera, només d'aquesta, i sigui quin sigui el resultat f...

Fa temps vaig fer un post a propòsit del meu nom, o més ben dit, de les diferents formes que ha fet servir la gent al llarg de la meva vida per anomenar-me. I pensava que m'havia quedat molt curt, que en aquell moment no vaig saber posar tots els noms que s'han utilitzat per referir-se a mi. Així que, en el meu afany d'esmenar-ho, intentaré enumerar-los tots de nou, amb el risc, lògicament, que em pugui deixar algun (aquest algun que em perdoni), però és que la llista no té desperdici... Començarem, com no pot ser d'una altra manera, per Joan , el meu nom. I seguirem amb les diferents formes que s'han fet servir en el meu àmbit familiar: Juan, Juanito, Juanico, Paco, Paquito, Paquico, Antonio, Pepe i idiota Quant a aquesta última, el seu ús només és atribuïble a la meva germana. No sé per què ho feia, amb la bona persona que sóc. Si algú volgués formular alguna pregunta més, que s'ho estalviï. Estem parlant de la meva família: hi ha cos...