A cau d'orella...

En l'aniversari del seu naixement, estic seur que Neruda ens recordaria que ens fan falten molts poemes com aquest, per fer-nos sentir que encara estem i estarem molt vius!   Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit ,   repetint tots els dies els mateixos trajectes ,   qui no canvia de marca ,  qui no arrisca vestir un color nou i no li parla a qui no coneix . Mor lentament qui evita una passió ,   qui prefereix el negre sobre blanc i els punts sobre les " is" a un remolí d'emocions ,   justament les que rescaten la lluentor dels ulls , somriures de badalls ,   cors a les ensopegades i sentiments . Mor lentament qui no volteja la taula quan es infeliç en el treball ,   qui no arrisca el cert per l'incert per anar darrere d'un somni ,  qui no es permet almenys una vegada a la vida ,  fugir dels consells sensats . Mor lentament qui no viatja , qui no ...

No la conec, ni tampoc l'he vista mai. Tampoc sé com és, ni he parlat mai amb ella. No sé pràcticament res d'aquesta persona. L'únic que sé és que es diu Núria Fusté Massana, que acaba de perdre la seva feina de mestre en una escola, com molts companys i companyes aquest curs, i que ha tingut la genial idea de fer un vídeo-currículum que està sent tot un éxit a les xarxes socials. Aquí us el deixo perquè el disfruteu i perquè pogueu comprovar també de quina forma, i amb quina passió, i alhora tan poc valorada, vivim molts i estimem la "professió" de mestres i professors. Avui és la Núria, demà qui sap si podem ser qualsevol de nosaltres..