A mi m'agraden tots dos, el per què? i el per què no? ... no sé si dir que cadascun al seu temps o els dos cada vegada, potser millor així, les dues preguntes cada vegada...
La mayoría de las personas gastan más tiempo y energías en hablar de los problemas que en afrontarlos.
Algunes persones miren el món i diuen: PER QUÈ? Altres miren el món i diuen: PER QUÈ NO...?"
Doncs mira, molt interessant la conjunció d'aquestes dues reflexions que ens presentes. I ara va la meva: Les coses es poden afrontar des de dues òptiques, els qui perden el temps debatint els problemes i preguntant-se per què (potser mirant el que ja ha passat) i els que fan volar coloms i fan hipòtesis del per què no (esperant el futur). L'equilibri és situar-se en el present i preguntar-se les dues coses ara i posar-se en acció per resoldre les hipòtesis amb el que hem aprés. Una eterna qüestió fàcil de teoritzar i més complicat de fer efectiva...
Fanal blau. Penso que cada pregunta té el seu moment i la seva importància. És bo preguntar-se el perquè de les coses. Però també hi ha moments en el que cal dir "per què no?". I és en aquest moment on em trobo ara... I per què no?? Una abraçada, fanal! ;)
Carme. Estic amb tu. Les dues són importants, i tant que sí. Ara bé, per escoltar el Love me... no cal preguntar-se tantes coses! ;)
Alba. Ai, la primavera! El per què és sempre una pregunta inconformista. No tens prou amb el que se't presenta. Vols saber més. Quant d'esperit revolucionari ens falta avui dia que sàpiguen dir per què no? Salut! ;)
Laura. M'ha encantat la teva reflexió. És veritat que sovint perdent massa el temps preguntant-nos el per què sí o el per què no de tot. Potser les coses són més senzilles i som nosaltres les que les fem complicades. O potser també és comoditat, qui sap. En qualsevol cas, la teva explicació de l'equilibri m'ha encantat! ;)
Elfreelang. Doncs no ens ho pensem! ;)
Eva. Boníssim!!
Judit. Jo crec que allò que ens empeny a preguntar-nos el perquè de tot, i a aquí és on radica la seva importància, és l'afany de saber, de no conformar-nos amb el que tenim davant. I espero, sincerament, que aquest esperit no s'acabi perdent mai...
Miss Yuste. Ostres, quin canvi!! M'alegro que t'agradi la cançó. Gràcies per passar!
Comentaris
tot és possible!
Fins i tot en les hores baixes.
Una abraçada, joan!
A mi m'agraden tots dos, el per què? i el per què no? ... no sé si dir que cadascun al seu temps o els dos cada vegada, potser millor així, les dues preguntes cada vegada...
I és que la primavera tot ho altera!
Salutacions!
Algunes persones miren el món i diuen: PER QUÈ? Altres miren el món i diuen: PER QUÈ NO...?"
Doncs mira, molt interessant la conjunció d'aquestes dues reflexions que ens presentes. I ara va la meva:
Les coses es poden afrontar des de dues òptiques, els qui perden el temps debatint els problemes i preguntant-se per què (potser mirant el que ja ha passat) i els que fan volar coloms i fan hipòtesis del per què no (esperant el futur). L'equilibri és situar-se en el present i preguntar-se les dues coses ara i posar-se en acció per resoldre les hipòtesis amb el que hem aprés. Una eterna qüestió fàcil de teoritzar i més complicat de fer efectiva...
Elvis, un clàssic que no falla mai!
Salut,
Miss Yuste (antiga Effy Stonem!).
Carme. Estic amb tu. Les dues són importants, i tant que sí. Ara bé, per escoltar el Love me... no cal preguntar-se tantes coses! ;)
Alba. Ai, la primavera! El per què és sempre una pregunta inconformista. No tens prou amb el que se't presenta. Vols saber més. Quant d'esperit revolucionari ens falta avui dia que sàpiguen dir per què no? Salut! ;)
Laura. M'ha encantat la teva reflexió. És veritat que sovint perdent massa el temps preguntant-nos el per què sí o el per què no de tot. Potser les coses són més senzilles i som nosaltres les que les fem complicades. O potser també és comoditat, qui sap. En qualsevol cas, la teva explicació de l'equilibri m'ha encantat! ;)
Elfreelang. Doncs no ens ho pensem! ;)
Eva. Boníssim!!
Judit. Jo crec que allò que ens empeny a preguntar-nos el perquè de tot, i a aquí és on radica la seva importància, és l'afany de saber, de no conformar-nos amb el que tenim davant. I espero, sincerament, que aquest esperit no s'acabi perdent mai...
Miss Yuste. Ostres, quin canvi!! M'alegro que t'agradi la cançó. Gràcies per passar!