A cau d'orella...

Riu Perdona Relaxa’t Demana ajut Fes un favor Vés a caminar Digues el que penses Trenca un hàbit VÉS A CÓRRER Somriu al teu fill. Planta un arbre Permet-te brillar. Mira fotos velles LLegeix un bon llibre. Canta a la dutxa Escolta a un amic. Accepta un compliment Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari FINALITZA UN PROJECTE Ajuda a la gent gran Compleix les promeses Sigues un nen altra vegada. Escolta la Natura Avui no et preocupis. Deixa que algú t’ajudi Tracta’t com a un amic. Permet-te equivocar-te Fes Feliç als qui t’envolten. Fes un album familiar Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps Apaga la televisió i parla. Escolta la teva música preferida APRÈN ALLÒ QUE SEMPRE HAS DESITJAT Fes una llista d’allò et fa sentir-te bé. Vés a la biblioteca i escolta el seu silenci Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes que algú es senti benvingut Truca als teus amics per telèfon. Fes un petit canvi en la teva vida Digues a les...

"Si res no ens  salva de la  mort, almenys  que l'amor  ens salvi de  la vida". Pablo Neruda  Potser caldria no deixar de fer l'amor, doncs, no... ?

Trenta-un anys es compleixen avui de la mort d'un mite: John Lennon. Moltes vegades m'he preguntat si es va convertir en mite amb el seu assassinat o ja ho era des d'abans. Sigui com sigui, el recordo i me n'adono que el temps passa molt ràpid. La vida passa massa ràpida... Amb la cançó "Beautiful boy" de l'àlbum "Double Fantasy" (1980) ens va deixar escrita una de les seves millors herències, que és recordar-nos que... " La vida és allò que et va passant , mentre intentes fer altres plans." 

Queda prohibit plorar sense aprendre, aixecar-se un dia sense saber que fer, tenir por als teus records. Queda prohibit no somriure als problemes, no lluitar pel que vols, abandonar-ho tot per por, no convertir en realitat els teus somnis. Queda prohibit no demostrar el teu amor, fer que algú pagui els teus deutes i el mal humor. Queda prohibit deixar als teus amics, no intentar comprendre el que van viure junts, cridar només quan els necessites. Queda prohibit no ser tu davant la gent, fingir davant les persones que no t'importen, fer-te el graciós per tal que et recordin, oblidar a tota la gent que et vol. Queda prohibit no fer les coses per tu mateix, tenir por de la vida i als seus compromisos, no viure cada dia com si fos un últim sospir. Queda prohibit fer fora algú de menys sense alegrar-te, oblidar els seus ulls, el seu riure, tot perquè els seus camins han deixat d'abraçar-se, oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present. Queda...

Ho he vist aquesta nit a l'APM i no m'ho podia creure. I estic segur que si estàveu vosaltres també davant la televisió, tampoc estareu donant crèdit. I és que s'ha vist molt de passada. Gairebé no s'ha apreciat. Però sí, allà s'ha mostrat! Allà s'ha mostrat la prova irrefutable que els professors i les professores hauríem de cobrar un plus de perillositat per treballar amb un material altament perillós, amb capacitat de mutació i que s'infiltra sigil·losament entre la multitud. I ha parlat! I de quina forma, mare meva... Semblava una autèntica possessió! Doncs que sapigueu que d'aquests, n'hi ha a tot arreu. I molt més grans! Són com una plaga! I... No sabeu del que parlo? Potser no ho heu vist? Doncs aquí teniu la prova de la que us parlo.  (Atenció, si sou professors o professores, penseu que les imatges poden ferir la vostra sensibilitat). 

Diuen que els bojos, a part de dir sempre la veritat, viuen en el seu propi món paral·lel. No sabrem mai si en aquest món seu seran feliços o no, però fixant-nos en alguns , i en la seva capacitat de lluitar i viure, no deuen estar pas gaire allunyats de poder tocar-la amb els dits.  De mi sempre s'ha dit que visc en el meu propi món paral·lel... Què em voldran dir amb això?... No ho sé... Per mi sempre ha estat un misteri... De què estàvem parlant?... Bé, és igual... El cas és que ahir al vespre, ves per on, em vaig enrecordar d'aquesta cançó i en el temps que feia que no la sentia, ni tocava. I és que tothom, alguna vegada a la seva vida, s'ha sentit embriagat per alguna mena de bogeria o, si més no, n'ha fet alguna. Amb tot, vaig poder comprovar que amb la guitarra encara me n'ensurto prou bé. Ara bé, cantar... ufff, cantar segueixo cantant com el cul!  T'atreveixes a cantar tu amb mi? Quan la neu es cansa i es fa tendra, Quants desitjos...

  Si m’estimes... No em cridis, No m’insultis, No m’ignoris, No em peguis, No em violis, No em matis, ... ESTIMA’M! 

Hi ha casualitats curioses a la història que tenen la capacitat de posar els pèls de punta. La que es porta la palma (almenys que jo conegui) té molt a veure amb un dia com el d'avui: 20N. Tots i totes sabem la relació que té aquesta data amb l'extrema dreta espanyola, i és que en un dia com aquest es commemora la mort de Francisco Franco i també de José Antonio Primo de Rivera. I parlant de casualitats curioses al voltant d'això, agafem per un moment la data de l'inici de la guerra civil espanyola, 18.07.36 i sumem-li la data de l'anunci oficial del final de la Guerra Civil Espanyola, 02.04.39 . Què obtenim com a resultat? Doncs curiosament ... 20.11.75 ! Us sóna aquesta data per casualitat ?? Avui, casualment els fills i nets de tots aquests hi tornen. I ho fan amb força! Així que, veient els resultats electorals de les eleccions espanyoles d'avui, i observant que la gent cada vegada té menys memòria històrica i política, curiosament , m'he re...

El Dia Mundial de la Filosofia , va ser instituït per la UNESCO l'any 2002 com a resultat de la necessitat que té la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments que se'ns plantegen. L'existència mateixa de la UNESCO, la seva missió, els seus ideals de cultura de la pau, ja està lligada a la recerca universal de l'esperit filosòfic. I és precisament el tercer dijous de novembre, el mateix dia en el que es creu que va ser executat de forma injusta Sòcrates , quan celebrem any rere any aquesta diada. Així, durant la jornada d'avui, es realitzarà arreu del món nombroses activitats per unir-se a aquesta celebració. Però va ser precisament ahir, amb la V Mostra de Fotofilosofia, quan es va dur a terme l'acte més important de celebració d'aquesta diada al nostre país. La participació de més de 50 instituts i l'assistència de més de dues-centes persones a l'acte va signficar, una vegada més, un paper més que...

T ot a punt per la celebració, el proper dimecres 16 de novembre, de la V Mostra de Fotofilosofia (Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB, a les 17h). Alumnat i professorat d'una cinquantena d'instituts d'arreu dels Països Catalans, han col·laborat en la Mostra aplegant “espurnes de pensament” fetes per l'alumnat de secundària, expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. Aquest acte, que es porta a terme ja per cinquè any consecutiu, i que està obert públicament, està inclosa dins les activitats que es fan arreu del món per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia (Unesco, 17 de novembre) i s'està convertint en l'acte més multitudinari de reivindicació del paper de la Filosofia en el marc educatiu de tots els que es fan, no només a tota Catalunya, sinó també arreu de l'estat. El programa de la Mostra serà el següent: - Benvinguda i presentació - Exposició i come...

El "no res" ha estat sempre un dels temes estrella de la filosofia. De forma genèrica, trobaríem definicions del "no res" com "l'absència o inexistència d'un determinat objecte". Però, si prenem com a vàlida aquesta definició, com és possible que haguem de necessitar aquest "determinat objecte", que pròpiament sí té existència, per entendre que la seva no existència esdevindria, doncs, el "no res"? No estaríem caient en una contradicció? De fet, la mateixa filosofia des de l'època de l'antiga Grècia, amb Plató i Aristòtil com a principals exponents, ja intenta esbrinar i donar diferents definicions, cada una en el seu temps, d'aquest terme. I és evident que podríem estar hores i hores donant voltes i debatent sobre aquest tema, i potser ara tampoc seria ni el moment ni el lloc per fer-ho. Recentment, i gràcies a les troballes aconseguides a les últimes excavacions arqueològiques d'Atenes, podem ten...

En aquests temps de crisi que corren, de vegades has de fer sacrificis i acceptar feines que mai pensaries que podrien oferir-te. I això és el que m'ha passat recentment: un treball que he acceptat de bon grat, en el que ajudo a les persones a perdre calories, això sí, amb un somriure.  Potser semblarà una feina curiosa venint de mi, però creieu-me que té el seu punt. L'única exigència per part meva, i per qüestions de seguretat, que es conservés el meu anonimat. I això té molt de mérit! Sé que qualsevol voldria donar-se a conéixer en el meu lloc, però ja coneixeu de sobres que sóc una persona ben discreta... Us passo el vídeo demostració del meu primer dia...

En aquests temps de continu bombardeig d'informació de tot tipus, en el que sembla que ja res sorprèn, de sobte t'arriba alguna cosa que sí ho fa. Potser perquè et fa pensar, potser recordar, imaginar, o simplement perquè t'agrada el que estàs veient.  "Thought of you" ha estat una d'aquestes coses. Una animació creada en 2D per Ryan Woodward a partir de 25.000 imatges, aconsegueix traduir en poesia l'anatomia i el moviment del cos humà al ritme de la cançó ‘World Spins Madly On’ de The Weepies. La història, tan bonica i alhora tan trista, conté tants arguments com interpretacions li volguem donar cadascú de nosaltres...

 No només necessitem gent capaç de sortir al carrer per mostrar la seva indignació, sinó que també necessitem bons professionals de la informació capaços de fer mínimament bé la seva feina...

Cas 1. Diàleg amb un alumne després d'un examen. Profe : Però com pots dir-me que aquesta pregunta la tens bé? Alumne : Perquè la tinc bé, profe... P .: Però si em dius que Beethoven és un gos que surt en una pel·lícula americana!! A .: Ja... Però és que tu no has especificat! P .: (A que li dono...) Cas 2. Diàleg amb el fill d'un amic. Fill de l'amic : Joan, tu en què treballes? J . Sóc profe, ja ho saps... F .: Ah, però treballes d'això?? J .; (A que també li dono...) Cas 3. Diàleg amb una alumna que ens trobem pel carrer. Alumna : Profeeeee, què fas per "Granu"?? Profe : Aviam... Treballo aquí! Alumna : Ah sí? A on?? J .: (Sense comentaris...) Cas 4. Aportada per macondo Primera conjugació els infinitius acabats en -ar com pensar Segona conjugació els acabats en -er o -re; Tercera conjugació els acabats en -ir; L'alumne nouvingut...cuarta los acabados en -or como amor. ...i és que ja ho deia Empèdocles!...

Tal dia com avui, i tal dia com demà, es compliria tot just deu anys que em vaig casar. Com passa el temps, per favor!! I dic tal dia com avui, i tal dia com demà, perquè vam ser d'aquells que vam celebrar un dia la cerimònia legal, i al dia següent l'acte social de pompositat i festa que tots i totes coneixem. El dia, això sí, per no oblidar (en el bon sentit, ja s'entén). I casualment avui a classe parlàvem de com ens vèiem d'aquí uns anys i sobre la capacitat que té l'ésser humà de tenir projecció de futur, de crear i construir la nostra pròpia vida, per ser els veritables protagonistes d'ella. I m'ha fet gràcia, perquè la gran majoria es veia amb parella estable, amb fills (o no), amb una bona feina, una vivenda... És a dir, les mateixes il·lusions que tots i totes hem tingut alguna vegada. La mateixa que jo tenia tot just fa deu anys. Però, sovint, les coses no surten com voldríem, i de vegades val més la pena que sigui així. No sé realment c...

El seu nom era Irena i ha mort als 98 anys d'edat. La seva història ben val la pena escoltar-la: Durant la Segona Guerra Mundial, na Irena va aconseguir un permís per a treballar al gueto de Varsòvia, com a especialista en clavegueres i canonades. Però els seus plans anaven més enllà... Sabia quins eren els plans dels nazis per als jueus (era alemanya).  Passava infants petitons amagats al fons de la caixa d’eines i duia un sac de xarpellera al darrere de la camioneta per a infants més grandets). També hi portava un gos que havia ensinistrat per a bordar als soldats nazis quan entrava i sortia del gueto. Naturalment, els soldats no volien saber res del gos i els lladrucs tapaven els gemecs dels infants. D’aquesta manera va arribar a treure i salvar 2500 infants. Els nazis la van atrapar i li van trencar les dues cames i els dos braços. Na Irena portava un registre dels noms de tots els infants que salvava i el tenia guardat dins un pot de vidre soterrat al peu d’un arbre ...

Perquè després diguin que la Filosofia és avorrida...

"Dum novus errat amor, vires sibi colligat usu;  si bene nutrieris, tempore firmus erit" "L'amor novell, mentre vaga a l'aventura, va aplegant forces amb la pràctica; alimenta'l bé, i amb el temps serà vigorós" (Ovidi, Ars Amandi) Endevinareu quins llibres de col·lecció he comprat avui, veritat? ;)

Com NO passar desapercebut en un casament? Les directrius són molt clares i no pots saltar-te ni un dels consells que tot just us ensenyaré: D'entrada has d'estar convençut que vas a posar-te guapo, molt guapo. Perquè "tu lo vales"! Després agafes i et poses el vestit nou més elegant (de rebaixes), que tot just t'acabes de comprar per l'esdeveniment. Escull la millor corbata que tinguis, encara que només tinguis una, però que sigui la millor. Busca la camisa més maca i més adient que tinguis penjada a l'armari. Els calçotets, com no... els més sexis! (Que mai sap...) Pentina't d'aquella forma que només Jorge Clooney i tu sabeu fer. Perfuma't tot sencer amb aquell nou perfum que t'has comprat. Mira't al mirall assajant aquell posat de seducció que només tu saps fer i... ... finalment... perquè sense això no tens garantia d'èxit, és necessari i imprescindible que agafis aquelles precioses sabates noves que...

Us recordem que avui dilluns 12 de setembre, coincidint amb l'inici del curs escolar, la plataforma Somescola.cat convoca concentracions simultànies a tots els pobles i ciutats de Catalunya. Les concentracions tindran lloc davant de cada ajuntament, a les 19h, sota el lema "Per un país de tots, l'escola en català". Així mateix, les entitats que formen part de Somescola.cat animen tots els centres educatius a penjar cartells i pancartes amb aquest lema des del primer dia de classe. Al web www.somescola.cat podeu descarregar-vos l'arxiu per imprimir els cartells (DinA3) i les pancartes (3m x 1m) . No hi podem faltar! Tots i totes som escola!

A hores d'ara, estaré a Andorra de Terol on he vingut a passar el cap de setmana per assistir a un casament. Així, doncs, els catalans i catalanes que hi serem en aquest poble aragonès, la celebrarem d'una forma ben diferent. Tanmateix, i després del que està esdevenint en els últims dies, un post programat commemorant el dia d'avui, era gairebé obligat. Aquest 11 de setembre, com ja sabem, bé marcat indubtablement per la sentència del TSJC contra la immersió del català a les escoles, amb el que es preveu una Diada més calenta i reivindicativa del que ja és habitual. Sembla, doncs, que venen temps durs. Però, malgrat tot, hem de ser valents, molt valents, i no deixar de lluitar i reivindicar el que és de sentit comú i que a més, és allò nostre. És per això que avui he volgut recuperar el discurs que el mestre Pau Casals va pronunciar a la seu de la ONU al 1971, quan ser valent en aquells moments era molt més difícil encara. Un breu record, doncs, pel mestre...

Us trameto el cumunicat que ha difòs Som Escola informant de les diverses mobilitzacions que es duran a terme arran de la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística: Benvolguts/ Benvolgudes Aquest dilluns, 12 de setembre, hem de mostrar el nostre rebuig a la interlocutòria del TSJC que posa en qüestió el model d’immersió lingüística a Catalunya. -Al matí, us animem a penjar el cartell a tots els centres escolars amb el lema “Per un país de tots, l’escola en català”. Podeu descarregar-vos-el, en alta resolució, des del web http://www.somescola.cat. -A les 19 hores, us convoquem a fer concentracions simultànies davant dels ajuntaments de tots els pobles i ciutats de Catalunya amb la pancarta “Per un país de tots, l’escola en català”. Descarregueu-vos-la des del web http://www.somescola.cat. Cal que aprofitem el primer dia del curs escolar per reclamar alt i fort que no farem ni un pas enrere en l’ús del català a l’escola. Us animem a participar en les mobilitzacions! ...

Primer va ser l'estatut i ara li toca el torn a la nostra política lingüística a les escoles. El TSPJ està que se surt.  Fa pocs mesos, el govern de Francisco Camps, al País Valencià, van suprimir la línia de valencià a les escoles. Ara, pel que sembla, li toca el torn a Catalunya. Els miserables de sempre ho celebren, com no... han estat ells els impulsors!  Quins són els seus arguments? Ni més ni menys que la discriminació, la persecució del castellà. A alguns els portaria jo tota una setmana a visitar escola per escola...  Però jo em pregunto: amb totes aquestes lleis, amb tots aquests recursos contra la nostra llengua, quina és realment la llengua perseguida, menyspreada i que volen discriminar? I mentre el PP se sent com un porc en un bassal de fang, el PSC-PSOE segueix mirant cap a un altre costat. Això sí, la reforma a la seva mida d'una Constitució que fins ara era intocable i sagrada (sembla que ja no ho és tant...), no fa una altra cosa que deixar-n...

Pere Boix i Sala (Mataró 1960-2011) En Pere posseïa la llavor del futur. Quan era molt jove, es va alçar en estat de revolta i mai no va cedir al cansament ni a les represàlies, ni es va acomodar a les renúncies. Ha estat sempre, el seu, un pensament jove, alternatiu, actualitzat, que no envellia. Li agradava estar a prop de tots els conflictes socials i com si Mataró se li fes petit, sovint agafava el primer tren i baixava a Barcelona per ser present a totes les manifestacions i accions del calendari. Omplia la seva bossa de pamflets i manifestos, de crides a la desobediència, de força revolucionària. Tenia passió pel coneixement, per la història i per la transformació. Tenia passió pel compromís i necessitava donar resposta a totes les agressions. Estimava la nostra llengua, els nostres Països Catalans, com un projecte de futur. A l'estiu viatjava a Occitània o al Pirineu d'Aragó, només per sentir les darreres paraules vives de les llengües minoritzades.  Però estimava el...

"L'amor no és repetició. Cada acte d'amor és un cicle en si mateix,  una òrbita tancada en el seu propi ritual.  És, com podria explicar-te, un puny de vida."                                                                               Mario Benedetti

Clàssics per recordar, no oblidar i sempre compartir...

Per aquelles casualitats, avui he trobat per la xarxa una notícia ben curiosa, i és que tots els 8 d'agost, des de fa uns anys, es celebra el Dia internacional de l'orgasme. La celebració no tindrà cap acte institucional, ni multitudinari (només faltaria...). Això sí, els organitzadors animen a que tothom en tingui almenys una vegada durant el dia d'avui i de la forma que sigui per "aconseguir concentrar en un dia una gran massa de plaer a tot el globus".  Així que no siguem tímids i animeu-vos ara que estem a l'estiuet i el celebreu com cal en companyia si és que en teniu. I per als que ho celebrarem sols, reivindicar que no és perquè no ens mengem un rosco, sinó perquè ens fem de pregar... Ah, i penseu que qualsevol lloc és bo per tenir un orgasme, si no, veieu el següent vídeo... Bon estiu a tothom i molt de plaer per avui!!

  "Saps? Quan un està molt trist, les postes de sol són encara més boniques..."  (El Petit Príncep)

Diumenge passat vaig tenir l'oportunitat de visitar Toluges , un poblet de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. El poble, d'entrada, em va semblar una mica fred, poc acollidor, encara que suposo que el fet que el dia no acompanyés va tenir molt a veure.  Pel carrer, de català ben poquet. Ni tan sols es sentia a la gent més gran del poble (o almenys jo no el vaig saber reconéixer). Però el més curiós de tot va ser que fent un passeig cap al tard, ens vam trobar un concert de música d'un grup que personalment no coneixia i que em va fer patxoca. Es diuen Al Chemist . M'explicaren que era un grup català i que pretenen fusionar la cultura catalana i la francesa, com així molt bé expliquen al seu web. L'ambient a la plaça era extraordinari, plena de gent. Eren divertits, tenien gràcia, "xispa", capacitat per engrescar la gent que hi havia. Allà tothom, grans i petits, cantaven i ballaven absolutament totes les seves cançons, inclús les que es cantave...

Sí, sé que el tinc massa oblidat. Aquest blog porta en silenci massa temps. Però hi ha vegades que el silenci, a part d'obligat, sovint es fa necessari per un mateix. Avui no torno, però, per parla del meu silenci. Vinc a compartir un altre tipus de silenci: el reflexat en un poema que vaig descobrir fa anys de Pablo Neruda, del que justament avui es celebraria els 107 anys del seu naixement. Són d'aquells poemes que no saps per què, potser pel que significà en aquell moment simplement, però són capaços d'imapactar-te, de fer-te tremolar només llegint els seus primers versos, per la seva força i la seva càrrega emocional i poètica. Un petit homenatge, doncs, a un dels grans.. POEMA XV M'agrades quan calles perquè estàs com absent, i em sents des de lluny, i la meva veu no et toca. Sembla que els ulls se t'haguessin volat i sembla que un petó et tanqués la boca. Com totes les coses estan plenes de la meva ànima emergeixs de les coses, plena de l'àni...

La nit m'envolta, les llums se'm tornen fosques, t'escric a les parets, m'allunyo de les coses. La vida es fora, la lluna és buida i nova. Sota els meus peus fa fred. No hi ha flors, només ombres. Sé que te'n vas, que no estàs sola. Sé que no et queda res per mi. M'és ben igual si no em perdones, que sigui tal com sóc, que em senti així per tu. Va ser tan fàcil, avui tot se'm cargola, no vull estar vençut, cansat ni decebut. La meva història em sembla la d'un altre home, només miralls trencats, només imatges tortes. La nit s'acaba i al pic del dia em sento al fons d'un pou, el cor desert. El sol em cega però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol com un ocell que va darrere el vent. Se m'han tancat totes les portes i ja no em queda res per dir, sé que ara ets lluny, que no estàs sola, que s'ha acabat el joc i el que he perdut sóc jo. La nit s'acaba i un altre dia em sento al fons d'un ...

Ahir dissabte 14 de maig va tenir lloc a Mataró la IV Concentració per la Filosofia a l'ensenyament secundari. Amb el lema "També pensar", el professorat, l'alumnat d'arreu de Catalunya i gent que es va anar afegint als diferents actes programats, vam poder gaudir d'una excel·lent jornada, que recordarem durant bastant temps. Ja escalfem motors per l'any que ve. Propera parada: Tarragona! Us deixo un vídeo-resum de tot el que vam viure... Concentració per la Filosofia. Mataró 2011. Vídeo breu from Save the Philo!! and more on Vimeo .

El proper dissabte dia 14 de maig, i per quart any consecutiu, professorat, alumnat, pares i mares i altres associacions d'àmbit educatiu tenim una nova cita a Mataró per defensar la Filosofia com a eina fonamental d'ensenyament en el nostre sistema educatiu. Dintre dels actes programats es farà la lectura pública del "Manifest del Maresme" en defensa de la Filosofia i que compta amb el recolzament, entre d'altres, de l'Associació " Ad Hoc. Filosofia a Secundària " i la plataforma " Salvem la Filosofia, ara " nascuda a la xarxa social Facebook. El programa d'actes serà el següent: 10h.      Xerrada-Col·loqui a càrrec d'en Jordi Rodon a la Sala Cabanyes (Riera 110-120) 11'30h Batucada amb el grup "Tribukada" 12h       Concentració popular a la Pça de l'Ajuntament                          - Performance a ...

  "La vida només pot ser entesa mirant cap enrere, però ha de ser viscuda mirant cap endavant " (Soren Kierkegaard)

... I com no podria ser d'una altra manera, allà hi serem!

Fa unes setmanes vam fer una dinàmica de grup entre el professorat de l'escola fent servir aquest poema de Jorge Bucay, tret del seu llibre "Contes per pensar". Són d'aquells que valdria la pena tenir-lo sempre en la tauleta de nit per no oblidar-lo. Avui m'he enrecordat d'ell i el vull compartir amb vosaltres.     "Vull que m'escoltis, sense jutgar-me. Vull que opinis, sense donar-me consells. Vull que confiïs en mi, sense exigir-me. Vull que m'ajudis, sense pretendre decidir per mi. Vull que em cuidis, sense anular-me. Vull que em miris, sense projectar els teus somnis en mi. Vull que m'abracis, sense asfixiar-me. Vull que m'animis, sense abocar-me. Vull que em sostenguis, sense fer-te càrrec de mi. Vull que em protegeixis, sense amagar-me la veritat, sense mentides. Vull que estiguis a prop, sense invadir-me. Vull que coneguis les meves virtuts i els meus defectes, que els acceptis i no intentis canviar-los. Vull ...

"Algunes persones miren el món i diuen: PER QUÈ?  Altres miren el món i diuen: PER QUÈ NO...?"  (George Bernard Shaw)

El "Sembrador d'estrelles" és una estàtua que està en Kaunas (Lituània). Durant el dia pot passar desapercebuda. Un bronze més, herència de l'època soviètica, com mostra la foto. Però quan la nit arriba, l'estàtua justifica el seu títol. El seu nom passa a tenir, ara sí, veritable sentit. No deixis de sembrar estrelles, encara que no es vegin a simple vista... . ..Queda prohibit no buscar la teva felicitat, no viure la teva vida amb una actitud positiva, no pensar que podem ser millors, no sentir que sense tu, aquest món no seria igual.                                                          P.Neruda

Woman I can hardly express, My mixed emotion at my thoughtlessness, After all I'm forever in your debt, And woman I will try express, My inner feelings and thankfullness, For showing me the meaning of succsess, oooh well, well, oooh well, well, Woman I know you understand The little child inside the man, Please remember my life is in your hands, And woman hold me close to your heart, However, distant don't keep us apart, After all it is written in the stars, oooh well, well, oooh well, well, Woman please let me explain, I never mean(t) to cause you sorrow or pain, So let me tell you again and again and again, I love you (yeah, yeah) now and forever,  ...

Un petit record per al Pepe Rubianes , just quan es compleixen els dos anys de la seva fugida d'aquest món.   "Volguera fugir a un món llunyà desfilant el cel, travessant paisatges de llums blanques i sense aire, afirmant-me en el més elevat del silenci amb candela de llàgrimes deserta vessades en la plana d'un arrugat paper buit. Volguera amagar-me  en la nit bressolada dels teus ulls rient entre cossos dibuixats en el palmell de la mà que gesta l'harmonia. Volguera fugir amb tu i la teua vida immensa, i amb tu distendre'm en la llibertat que dóna ànima al matí que, amb tu, em fa lliure i viu..." Versió traduïda del poema "La huida" de Pepe Rubianes

Ara feia temps que no sentia parlar a aquest personatge . I la veritat és que ho he agraït i molt! Cada vegada que obria la boca era per dir una bestiesa encara més gran que l'anterior. El més trist és que al final ha arribat a ser més conegut per la seva ideologia política, ben propera al pseudo-feixisme que es respira al País Basc, que pels llibres de Filosofia que ha escrit (alguns de molt bons, per cert). Si molta de l'ètica de la que parlava en els seus escrits, l'hagués aplicat a la seva vida política, les coses probablement haguessin sigut per ell molt diferents.  La meva por sempre ha estat que ens fiquessin a tots els filòsofs i totes les filòsofes en el mateix sac. Afortunadament, mai no ha estat així. I és que hi ha declaracions, i més amb l'ambient polític que es respira últimament, que desqualifiquen  per sí soles a qui les pronuncia. I aquesta no n'és una excepció: Doncs em sembla molt que hauria fet un gran favor a la humanitat si s'hagués ded...

En protesta per la desconnexió de TV3 al País Valencià, per la llibertat d'expressió i per la defensa de la nostra llengua... Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers   (Lluís Maria Xirinacs)

Avui he rebut des de la Xarxa de Blogs Sobiranistes un e-mail que crec que val la pena fer-ne difussió. Aquí us passo el seu contingut: " Fem una sorpresa a l’Editor en Cap de la revista Time: Diguem-li Bon Dia! Segurament sou coneixedors de la campanya que a travès del blog "Xiuxiuejant des dels EUA" es va fer amb la finalitat d'enviar correus electrònics a la revista TIME per a fer-los conèixer la voluntat d'independència de Catalunya donat que en un article on parlaven de territoris que podrien aconseguir la plena sobirania en un futur proper no esmentaven el nostre país. (Si no en sabieu res podeu veure aquest post: http://www.vizcaino.cat/blog/2011/email-revista-time-paisos-catalans-volem-ser-independents/) Aquesta campanya va ser un èxit fulgurant però com que no s'ha rebut cap resposta,ara el seu autor ens proposa el següent: La campanya d'enviament d'emails a la revista TIME ha recollit més de 6500 mails en menys de dues...