dimarts, 27 d’abril de 2010

Marxo!...


Marxo del blog!

Però no us espanteu abans d'hora (si és que algú s'espanta), perquè marxo només per uns dies, heheheh...

He pres aquesta decisió perquè en els propers deu, quinze dies, tinc una autèntica marató a nivell professional i personal que només de pensar-ho ja m'estresso i sento que arribo. De fet, aquest post el vaig escriure ahir per la tarda perquè, ara mateix, en el moment que s'ha publicat, seré a Barcelona i em serà impossible estar conectat.

El cas és que, entre la preparació diària de les classes; la feina de l'esprint final, en el que els treballs i exàmens de fi de curs han d'estar preparats, fets i corregits en poc més d'un mes; les reunions extraordinàries prèvies a final de curs i les del Grup de treball de Filosofia; els metges, que més que demanar hora jo, han estat ells els que me l'han de demanar a mi. Que, a més, en una setmana justa, marxo de colònies amb l'escola, i que, com a bon professor que porta més de vint anys marxant de colònies, porto uns nervis que ni us explico. I que, per arrodonir-ho, els dos caps de setmanes propers venen a visitar-nos a casa amics i familiars que venen de fora...

Però el fet més rellevant que ha fet que m'agafi aquests dies de petit recés, i que de forma gustosa em suposarà una feinada més que extra, és l'honor d'haver estat escollit com a membre jurat dels Premis Arnau de Vilanova, guardons de llarga tradició a Catalunya, i que pretenen promocionar la Filosofia i la seva didàctica al nostre país. Espero realment poder estar a l'alçada de les circumstàncies.

Ja veieu que m'agrada donar explicacions per tot, però crec que l'ocasió s'ho mereixia i, val a dir, també em venia de gust donar-les. Els comentaris (si n'hi han) que em podeu anar deixant, els contestaré en la mesura que pugui, però no amb la inmediatesa que m'agradaria. Tot i així, ja sabeu que teniu al vostre abast el meu correu electrònic (que per sort si podré buscar moments per mirar-ho) i que podeu contactar amb mi per a qualsevol cosa que necessiteu sigui urgent, o no.

No voldria marxar, però, amb les mans buides. Aquí us deixo la meva última pensada, que espero que us agradi. Ens veiem aviat i, a la tornada, espero que no falti ningú. Penso passar llista i tot!

Ei!!... Que us trobaré a faltar sí o sí, val?... ;)

Petons i abraçades per tothom!


"Alegra't de la vida perquè ella et dóna l'oportunitat d'estimar, 
de treballar,de jugar i de mirar a les estrelles." 
(Henry Van Dyke)

diumenge, 25 d’abril de 2010

Contra les cordes

Portava dies pensant en ella. No sé què ens va passar, però sempre he tingut la sensació que havia estat jo el que no s'havia portat bé amb el que havíem tingut. L'últim dia li vaig prometre que tornaria a buscar-la, com cada dia des del moment que ens vam conèixer. Però no hi vaig tornar mai més.

Recordo cada moment, cada instant al seu costat. El seu cos, el seu somriure, el seu cabell... eren perfectes. Ens estimàvem no pel que l'altre era, sinó pel que érem quan estàvem junts. Quan ens abraçàvem vora el foc, el temps s'aturava; de fet, el món sencer s'aturava. Tots dos ens convertíem en un.

Només nosaltres sabíem per què la lluna, que era tan nostra, plorava d'amor quan la contemplàvem junts reflectida sobre el mar. Sempre em demanava que toqués aquesta música per ella i jo li demanava, una i altra vegada, que la cantés només per mi. Érem música i lletra, desig i tendresa, esperits mortals... Sentíem que estàvem tocant amb la punta dels dits l'autèntic paradís.

Però tot allò va morir. Ara me'n adono, amb el pas del temps, que no he pogut oblidar-la. I em sento malament. Sento autèntica vergonya de tornar-la a mirar a la cara i dir-li tot el que sento per ella. Deia la gent que encara la senten plorar quan la veuen. I que és incapaç de pronunciar el meu nom i, molt menys, tornar a tararejar la nostra música.

L'altre dia no m'ho vaig pensar. Vaig sortir de casa i vaig córrer sense rumb fixe per trobar-la. Després d'una estona, allà hi era, asseguda al mateix lloc on ella m'esperava sempre. No havia deixat d'anar ni un sol dia només esperant que jo tornés. No em va dir res. Ens vam abraçar de la mateixa forma com havíem fet sempre, amb la mateixa intensitat, i ens vam quedar mirant-nos amb una mirada plena de felicitat i melancolia pel pas del temps. Perquè el temps ha passat per a tots dos. Però el que encara el temps no ha pogut esborrar és la il·lusió i l'esperança de reprendre allò que, un dia, vam perdre per culpa meva.

Les últimes paraules que li vaig dir van ser que confiés en mi. Que no tornaria mai més a fe-li mal. Que mai més m'oblidaria d'ella de la forma com ho vaig fer. Que mai més la tornaria a posar contra les cordes. Però que, el que sí faria, les vegades que facin falta és no deixar mai de posar-li unes noves cordes...

dissabte, 24 d’abril de 2010

Un invent revolucionari

Sant Jordi, un any més, ha cobert les meves expectatives. Un dia com aquest sempre pots esperar que et depari alguna cosa especial, i el d'aquest any no ha estat una excepció. 

A part de gaudir de l'ambient festiu i viure l'experiència de la tradicional venda de roses, de llibres, de punt de llibres fet pels nois i noies de l'escola, la tradicional passejada per les paradetes del centre de la ciutat i, a l'acabament del dia, rebre de regal un llibre (cosa que significa que aquest any no m'he portat del tot malament) i una rosa (que si no em cau cada any em mosquejo com una mona...), la màgia d'aquest dia m'ha deparat el descobriment, gràcies a una companya filòsofa, de l'últim producte revolucionari que ja està al mercat : "Book".

Aquí us deixo amb un vídeo demostració sobre aquesta nova eina, que no dubtaré em transmetre-ho als meus alumnes i que tampoc em podré estar de compartir amb vosaltres perquè valoreu la seva utilitat. Espero que us agradi.

divendres, 23 d’abril de 2010

Feliç Sant Jordi 2010

"Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; 
oblidat, un ànima que perdona; destruït, un cor que plora." 
(Proverbi hindú)

dimarts, 20 d’abril de 2010

Un dolç xiuxiueig

A l'acabar el dia, el sol s'esmicolava esgotant els seus últims rajos de llum. Ella no gosava moure's i el mirava fixament veient com s'allunyava a cada segon que passava. Prenent el mar com a testimoni, el sol s'apropà a ella, la mirà fixament als ulls, i amb un dolç xiuxiueig li digué:


Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà, dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor. 
(Lluís Llach recordant a Miquel Martí i Pol)


divendres, 16 d’abril de 2010

Premis (2)


Foto de l'Ada

Li haig de donar les gràcies a l'Ada per haver-me regalat aquesta foto seva feta a Tel Aviv. Amb ella ha realitzat un preciosa composició feta en Paint que, a partir d'ara, m'acompanyà a la part dreta del meu blog.  Properament, i amb el seu permís, faré servir la foto original per citar una frase filosòfica com les que vaig posant de tant en tant al blog. Moltes gràcies Ada. Saps que aquí tens un amic!

Però els regals rebuts no acaben aquí (em sembla molt que m'esteu malacostumant! heheheh). Junt amb  aquest detallàs, m'ha fet arribar també un premi que és aquest:

                   
Les normes d'aquest premi són:

1. Publicar les regles. 
    I què estic fent, si no?? ;P
2. Posar en dubte les regles i acabar fent el que es desitge.
    Si dubto, llavors existeixo, no?... Doncs les poso en dubte!
3.  Entregar-lo a les persones que ho mereixquen segons el vostre criteri.
     Aquesta part és la més difícil, però aquí van les tres:
                             
               - Cris del blog V/N....Vist i No vist
               - La xica que va fugir a Reykjavík del blog Sol de mitjanit a Reykjavík 
               - Irianesh a les Acuéstese, por Dios!
              
4. Informar amb un comentari, correu o bengala, o allò que us semble més efectiu. 
    Quan acabi, vinc!
5. Escriure al vostre blog 5 coses que us agraden. 
    Tocar la guitarra, la lluna plena, un bon sopar romàntic o amb els amics, el somriure d'un infant i filosofar!

Però aquí no acaben els premis. Estem generosos, eh? Tinc un altre premi per donar a tres blog més: Premi "Blog amic". Aquest premi serà per als blogs:

 
                                                    
- Lucia Luna del blog El meu món
- Zel del blog Ara mateix
- Lídia Gázquez del blog Entre píxeles i caracters

Les condicions per recollir el premi són exactament les mateixes que el premi anterior. Com sempre comento aquests premis no comprometen ni a recollir-los ni a publicar-los si no és vol.

Felicitats als premiats i moltíssimes gràcies a tots i totes per ser-hi...

dimarts, 13 d’abril de 2010

Penser c'est essentiel

No sempre ha estat fàcil explicar i entendre, i molt menys en quatre minuts i de forma ben amena, per a què serveix la Filosofia. Pels que encara dubten de la seva utilitat a l'escola, aquí us presento un diaporama d'un blog de Filosofia que segueixo des de fa temps: "Filosofem". L'autora del blog, en el que a més es pot trobar un magnífic ventall de recursos educatius i informació actualitzada sobre educació, és l'Àngels Varó, professora d'Ètica i Filosofia a Secundària al País Valencià.

En aquest diaporama es pot visualitzar els temes sobre els quals tracta la filosofia. Recurs didàctic elaborat amb imatges tretes d'internet i música de Fanfare Ciocarlia ("bubarama" i "moliendo café").
 
No voldria acabar aquesta introducció sense dedicar aquest post al molt Honorable Sr. Ernest Maragall pel seu gran treball en la Conselleria d'Educació i que, gràcies a ell, hem arribat als nivells d'educació en els que estem. Espero, de tot cor, que li agradi i, sobretot, que li faci pensar. Perquè espero que no oblidi mai que 'penser c'est essentiel'...




diumenge, 11 d’abril de 2010

Jornada agredolça

Un dia després del que vam viure ahir a Igualada, encara no sé si valorar la jornada amb optimisme o deixar-me arrossegar pel pessimisme que, a primera hora, ens deixaven les dades sobre la situació actual i futura de la matèria de Filosofia. Suposo que encertaria dient que la sensació que em queda, ara mateix, és una sensació agredolça.

Ha estat un èxit com ens ha acollit la ciutat d'Igualada. Ho és el fet que dues-centes persones s'hagin aplegat a la concentració i com es va desenvolupar tota la jornada. És un èxit també que cada vegada siguem més docents arribats de tota Catalunya els que han près consciència de com està la situació i amb la necessitat de fer quelcom. Ho és també la quantitat de projectes, alguns ja en marxa, que volem portar a terme. I és també un èxit, com no, les ganes, la il·lusió i el compromís de seguir lluitant per una educació de qualitat, que mai contemplarem sense la existència de la Filosofia.

Però el panorama no pinta gens bé. I no vull caure en un pessimisme extrem (doncs menys mal...), però si existís un color encara més fosc que el negre, aquesta seria la situació de la Filosofia. Les dades parlen per sí soles: gairebé una cinquantena d'Instituts d'arreu de Catalunya no tenen ni un sol professor de Filosofia (i no serà perquè no n'hi han...), la retallada d'hores lectives dels últims anys està fent que el professorat d'altres matèries estiguin impartint classes que, per llei, ens corresponen a nosaltres i així estalviar-se la contractació d'un filòsof per unes poques hores. Algú s'imagina un professor de Filosofia impartint classes de matemàtiques o de llengües? 

Però això no acaba aquí. Ara mateix depenem exclusivament del que des de la Generalitat i, sobretot de Madrid, decideixin en el "Pacto por la educación". I, pel que sembla, els socialistes no estan molt per la labor de no treure's la Filosofia de sobre. L'únic que de moment està perquè no dessapareixi (repeteixo, l'únic!) és... el Partit Popular. Manda "güevos"! Diga-li oportunisme, populisme, perquè ara fan el paper de "encontradetotelquefaidiuelgoven" (de fet les coses no anaven molt millor amb ells al govern),... El cas és que són els únics que proposen l'ensenyament de la Filosofia en la seva configuració clàssica. Això sí, a canvi de la desaparació de l'Educació per la Ciutadania, que és filla del diable, per una suposada matèria sobre la "Constitució". Amb aquest panorama, doncs, és irremeiable que hagi sortit amb una sensació agredolça de tot plegat.

Dos detalls més. La necessitat de seguir en la línia de la lluita  fa que, de cara a l'any que ve, aquesta jornada es torni a repetir aquesta vegada a Mataró. És per això que els que formem part del Grup de Treball del Maresme agafem aquesta "alternativa" amb il·lusió i amb l'esperança que hagi de ser la última.

I, per últim, voldria acabar amb una frase del company de "fatigues" Ramon Moix:

"Nosaltres, els filòsofs, que tenim la capacitat i l'eina de l'argumentació, quan l'hem de fer servir amb "burros", no ens serveix absolutament per res..."

A bon entenedor, poques paraules basten...

dijous, 8 d’abril de 2010

III Concentració de Filosofia


"L'única cosa que mai ens podran prendre seran les nostres ments"  
(Cultura Hacker)


El proper dissabte dia 10 d'abril, i per tercer any consecutiu, professorat, alumnat, pares i mares i altres associacions d'àmbit educatiu tenim una nova cita a Igualada per defensar la Filosofia com a eina important d'ensenyament dintre del nostre sistema educatiu. Dintre dels actes programats es farà la lectura pública del "Manifest d'Igualada" redactat per la Plataforma de la Catalunya Central en defensa de la Filosofia i que compta amb el recolzament, entre d'altres, de l'Associació "Ad Hoc. Filosofia a Secundària" i la plataforma "Salvem la Filosofia, ara" nascuda a la xarxa social Facebook.

El programa d'actes serà el següent:

10:00.- Salutació del Sr. Alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí i Roca.
10:15.- Taula rodona sobre la situació de la Filosofia a l’ensenyament secundari, a la Biblioteca Central d’Igualada (plaça de Cal Font), amb intervencions d’Ad Hoc i de les autoritats presents, i diàleg successiu.
11:30.- Pausa/cafè
12:15.- Concentració a la contigua Plaça de Cal Font, on disposarem d’un entarimat cedit per l’Ajuntament per a la lectura de frases filosòfiques.
13:00.- Lectura del Manifest d’Igualada.
13:15.- Cloenda

Us hi esperem a tots i totes!!

dimarts, 6 d’abril de 2010

Reservat

El dissabte passat quedo amb un amic per veure el partit del Barça. Quedem aproximadament sobre dos quarts de vuit, amb temps per agafar taula al bar on havíem decidit anar i així evitar que ens quedéssim sense. Tots dos som molt puntuals i pensem que no tindrem problemes en poder tenir un bon lloc. 

Quan entrem al bar la nostra sorpresa és majúscula. No hi havia ningú; només el cambrer que estar netejant uns plats darrere la barra i que, molt amablement, ens acull amb un "buenas tardes!". Mentre anem caminant per agafar la millor taula ens adonem que totes, absolutament totes, tenen una placa d'alumini on posa "reservado". Nosaltres dos ens mirem... mirem les taules... ens tornem a mirar... i, finalment, mirem el cambrer. A mi, en un atac de lucidesa, li pregunto si és que estan totes reservades i si no és possible que ens poguem seure. El cambrer, abans de fer una esperpèntica rialla que encara no acabo d'entendre, ens respon que estan totes reservades, però que nosaltres ens podem seure sense cap problema. Llavors ens explica que les reserves de les taules és una reserva "antimoros", perquè clar, els "moros" venen, demanen un consumició cadascú i, mentre veuen el partit, es passen tota la tarda allà sense prendre res més.

Vaig preferir no entrar en discusions, doncs venia a passar una bona estona i prou. Així que vam demanar la nostra consumició (una coca-cola i una tònica), vam veure el partit, vam passar una bona tarda i vam marxar. El cambrer, content perquè havia guanyat el Barça, es va acomiadar de nosaltres desitjant-nos un "hasta pronto, amigos!"

El cas és que no sé si la propera vegada que hi vagi, a part d'un "reservado antimoros", trobarem un reservado "anticatalans d'una única consumició"...

divendres, 2 d’abril de 2010

Estima'm...

"Estima'm quan menys m'ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti." 
(Dr. Jeckyll)