dimarts, 29 de setembre de 2009

Què és això?

Hi ha moments a la nostra vida que te'n adones de la importància dels records. Els records són moments, petits instants de la nostra vida, que passen per la ment com si fossin petits curtmetratges en blanc i negre, més o menys entrellaçats. Uns són alegres; d'altres més tristos. D'un bon grapat d'ells ens agradaria tornar-los a viure; d'uns pocs (o molts), no voldrien ni recordar-los. Però allà hi són. Perquè són part de la nostra ment i de nosaltres mateixos. Gràcies a ells "arxivem", com si d'un àlbum de fotos es tractés, les nostres grans i petites experiències. Els nostres èxits i els nostre fracassos. Els nostres amors i els nostres desamors... I tots ens han servit per ser com som; i de tots n'hem après alguna cosa.

Però què passa quan aquests records comencen a difuminar-se, a diluir-se? Què passa quan sembla que ja no existeix el passat i que el present l'oblidarem? Què passa quan arriba el moment que només sabem dir "què és això"?


divendres, 25 de setembre de 2009

La percepción

Escrit per la Maria del Mar Sánchez



Percibes lo que ves, lo que oyes, lo que sientes….

Y con todo eso te haces tu composición de la realidad. Pero hay algo más, que es lo vivido, los recuerdos, las propias experiencias... Que son las propias; tintadas también del campo visual de las personas que son importantes para ti. Pero tú también influyes en ellas. Y aquí tenemos entonces el "poti-poti" asegurado. Como quiera que cada uno vive lo propio, tintado de sus propios recuerdos, al compartirlos juntos, tendrás una percepción común compuesta de los recuerdos comunes, aunque teñidos de la propia personalidad... Así que no hay experiencia igual, no hay recuerdo igual, no hay vivencia igual ...

Suerte del diálogo, del lenguaje, de la comunicación...

El malentendimiento está continuamente presente, en base a todo lo que estoy comentando. Sin contar con las teorías cuánticas y metafísicas de la propia realidad, cada uno se la construye a través de los propios pensamientos (esto para otro capítulo). Con todo esto, yo soy optimista y puedo asegurar que en el mundo pasan menos cosas malas de las que podrían pasar en base a este razonamiento. ¡Viva la comunicación y el lenguaje! Y la voluntad de entendimiento y la tolerancia, en el caso de no entender al otro.

La frase “no comparto tu opinión aunque la respeto”… ¿Os habéis parado a pensar el valor que tiene en realidad? Ya que es un punto de partida: si respetas algo es que ya te has interesado por ello. Si ya te has interesado por ello, lo puedes considerar como propio o no. Pero ya lo has considerado. Ya le has dado cierta importancia. Entonces es que ya lo has compartido….

dimecres, 23 de setembre de 2009

Somiadors i perdedors

M'ha cridat molt l'atenció, llegint avui el diari "La Vanguardia", la introducció d'un article ("Todos contra la izquierda") del seu corresponsal a Berlín, Rafael Poch, que parlava sobre l'augment de popularitat del partit alemany "l'Esquerra". L'article comença de la següent manera:
 "En la Europa de hoy hay una línea de marginalidad que comienza a la izquierda de la socialdemocracia. Más allá de ella, están los soñadores y perdedores [...]"
No voldria, ni molt menys, descontextualitzar aquest fragment de l'article sencer que, per altra banda, m'ha semblat interessant i desenvolupa molt bé el tema. Però sí m'agradaria dir al respecte que, sense conèixer el treball de l'autor, i desconeixent si el fragment correspon o no amb la seva ideologia política, el considerar dins la marginalitat als que no comparteixen l'ideal únic del neoliberalisme -perquè hem de recordar que la socialdemocràcia l'accepta, encara que amb matisos- i titllar-los de somiadors i perdedors, demostra molt poca ètica des del punt de vista polític i també periodístic.

Sembla cada vegada més que la tendència avui dia és que hem de pensar tots d'una mateixa manera. Hem de coincidir tots i totes en un pensament únic. Del contrari, estaràs fora del sistema. Seràs diferent; marginat. Alguns polítics, inclús, gosen  acusar als que no pensen com ells d'antidemòcrates! Si Aristòtil aixequés el cap...

Però en això, precisament, consisteix la democràcia: en l'acceptació mútua de totes les formes de pensaments i tendències polítiques, que són les que enriqueixen una societat. Perquè, del contrari, quina té més potestat per decidir que l'altra ideologia és pròpia de somiadors i perdedors? La història ha demostrat que són precisament els somiadors i els lliurepensadors, que han anat a contracorrent, els que han aconseguit, amb petites idees, grans avanços per la humanitat i han pogut transformar el món.

Potser alguns estarem "fora del sistema". Perquè no creiem en ell. Perquè volem un món diferent; perquè és possible. Potser alguns voldran relegar-nos a la marginalitat i ens veuran com a perdedors. Però ni ho som, ni ens sentim. I el que mai podran fer és privar-nos, malgrat tot, de la llibertat de seguir somiant...

dimarts, 22 de setembre de 2009

Filosofia de vida

"El món està en mans d'aquells que tenen el coratge de somiar i de córrer el risc de viure els seus  propis somnis." 
(Paulo Coelho)


dilluns, 14 de setembre de 2009

Efecte papallona

Dins la teoria del caos, s'enten com a "efecte papallona" la idea que petites variacions inicials poden produir grans variacions en el compartament d'un sistema dinàmic qualsevol a llarg termini. És a dir, si una papallona que, amb el seu aleteig, agita l'aire al Japó avui, podria desencadenar un huracà demà a l'altra part del món .

Fent cas d'aquesta teoria, l'esdeveniment històric més rellevant dels últims temps al nostre país, el referèndum popular per la independència de Catalunya a Arenys de Munt, podria ser, perfectament, aquesta variació de les condicions inicials i esdevenir una inflexió, un canvi, més o menys inmediat, en el futur de Catalunya. Ni la marxa falangista, ni les sentències judicials, ni tan sols les crides d'alguns mitjans de comunicació de la dreta espanyola (llegeixi's "Estatuto. Articulo 8: normalidad y excepcionalidad.") han pogut aturar aquest acte que ha transcorregut amb total normalitat, de forma festiva i amb un tarannà absolutament democràtic i exemplar.

Avui s'ha demostrat, doncs, que els catalans i catalanes podem exercir la nostra llibertat d'expressió de forma cívica, expressant el desig d'uns Països Catalans dins un marc polític diferent Hem demostrat que mantenim una identitat pròpia i, el que és més important, una dignitat com a poble. Hem demostrat  que ja no tenim por. Que volem transformar el present, no com a "reconquesta" del nostre passat històric, sinó com un projecte de futur. El nostre futur. I hem demostrat també que aquest gest està servint  per a estendre a altres pobles del país a fer una proclamació com la que s'ha fet avui. És efectivament, el punt inicial d'un "efecte papallona".

dimarts, 8 de setembre de 2009

III Mostra de Fotofilosofia 2009

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2009 (UNESCO, 19 de novembre) es convoca per tercera vegada la Mostra de fotofilosofia. Es tracta de promocionar el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els seminaris de Filosofia dels IES. L’objectiu és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.



BASES
1. El termini d’aquesta convocatòria és del 14 de setembre al 2 de novembre de 2009. S’admeten també posts fets el curs passat que no es van incloure en la mostra 2008.
2. Es participa per centres a través de blogs. Cada professor o professora crea un blog exclusiu per a fotofilosofia dels de la XTEC o de Blogger (aquests són més senzills). El bloc s’anomena filo+nomdelinstitut. S’hi afegeixen enllaços amb els altres centres participants. Es poden aprofitar els blogs d’anys anteriors, tot respectant els posts antics. 
3. S’inscriu el centre al formulari del CREAIF (menú esquerre “Inscripció fotofilosofia”).  
4. Cada post correspon a un alumne/a. Poden introduir-los ells mateixos o alguna persona encarregada (vegeu instruccions).  
                   - En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
                   - Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada.
                   - Al peu d’aquesta al marge dret s’escriu “Feta per+alias/nom”. 
                   - Convé afegir-hi etiquetes o categories:: natura-cultura, Nietzsche, antropologia, metafísica).
 
5. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia. El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600   kb (Blogger les redueix automàticament). 
6. Les fotofilosofies podran ser publicades en altres llocs. Es sotmeten a llicència Creative Commons de reconeixement, ús no comercial i sense modificació. 
7. Si és l’alumnat que posteja la seva fotofilosofia, un cop fet ho comunicarà al seu  professor o professora.
Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotografies per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 18 de novembre, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.

dimecres, 2 de setembre de 2009