A cau d'orella...

Parlaren i pactaren en secret,  qie no hi haurien mirades,  que els seus dits mai no es creuarien,  i qie els seus llavis mai no es besarien...  Ni presències, ni olors, ni melàngies...  Tan sols la distància, tan sols el vers.  I així no caure en l'irremediable abisme  de l'amor i el desamor...                                                 Joanfer

Un diàleg entre un pare i una filla, amb pinzellades d'humor, és el fil conductor d'aquest video que ens convida a reflexionar sobre els desitjos i somnis que tenim al llarg de la nostra vida i que, sovint, topen amb tot allò que socialment està establert. Entra i el disfrutaràs. I després, si vols... ... Ballem?

Boooon dia pel matíiií!! Avui canvio papers i voldré ser d'aquella majoria silenciosa que tanta necessitat té de ser respectada. No cal, però, que vetllin per nosaltres els inventors d'aquest concepte... No, no cal! El planning d'avui és ben senzill. Al matí una mica d'ordre, una mica de feina (perquè no hi ha res a celebrar), potser una mica de mercat i dinar. El moment estelar vindrà per la tarda. És en aquest moment quan no ens podem despertar... perdó, volia dir "despistar". Cal fer les coses molt bé i, per tant, això requerirà molta concentració i coordinació perquè res no sorti malament. Si seguim les indicacions següents, no hi haurà cap problema. Així, doncs, aquests seran els plans: A priori no crec que presenti complicacions, veritat? Per a qualsevol dubte, pregunteu... o marxeu a fer una becaina i ja veureu que després ho veureu tot més clar. Feliç Migdiada Catalana i que tingueu molts somnis i molt feliços...

I m'apropo a tu,  amb tendresa.  I t'acaricio el rostre,  els ulls, els llavis,  el coll i...  I obro els ulls,  però no hi ets...                     Joanfer

Avui m'ha vingut a la ment aquest poema, i l'he volgut recuperar. Un poema sempre ens deixa petjada, i més si ve de qui ve. Bendetti, sempre...! FEM UN PACTE... Companya, vostè  sap que pot comptar amb mi. No fins a dos, o fins a deu, sinó comptar amb mi. Si alguna vegada s’adona que la miro als ulls i una espelma d’amor reconeix en els meus, no alerti els seus fusells, ni pensi que deliro. Malgrat la veta, o potser perquè existeix, vostè pot comptar amb mi. Si altres vegades em troba esquerp sense motiu, no pensi quina fluixedat, igual pot comptar amb mi. Però fem un tracte: jo voldria comptar amb vostè. És tan bonic saber que vostè existeix. Hom se sent viu, i quan dic això, vull dir comptar. Encara que sigui fins a dos, encara que sigui fins a cinc, no ja perquè acudeixi afanyant-se en el meu auxili, sinó per saber, ben bé del cert, que vostè sap que pot comptar amb mi...

"A cau d'orella..." vol sumar-se a la campanya de solidaritat amb els companys i companyes docents de les Illes Balears. Des d'aquí, us convido també a difondre aquesta iniciativa i a compartir-ho amb tothom... Per justícia i dignitat:

"On ets Espanya?- no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua, que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre als teus fills? ADÉU , Espanya!"   (Fragment del poema "Oda a Espanya" de Joan Maragall) Haurem tingut la gran sort d'haver nascut en un país petit però,  malgrat tot, estem demostrant que som un gran país!   I tal i com toca, us enllaço el número 127 d'aquesta cadena de blogs: La República del cap de Creus d'en Lluís Feliu. Bona Diada i Visca la Terra Lliure!!

Quan les coses a la vida ens superen, quan 24 hores al dia no són suficients, recorda el pot de maionesa i les dues cerveses: "Un professor davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va agafar un pot gran buit de maionesa i va procedir a omplir-lo de pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord en dir que sí. Així, el professor va agafar una capsa plena de caniques i la va buidar dins del pot de maionesa. Les boles van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí. Després el professor va agafar una capsa de sorra i la va buidar dins del pot. La sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor ràpidament va treure dues cerveses de sota la taula i va buidar el seu conti...

Feia mesos que no publicava res, però hi ha iniciatives virtuals per les que val la pena deixar-se veure, ni que sigui per un instant. A propòsit de la Via Catalana per la Independència , la catosfera ha volgut afegir-se a la iniciativa i alhora crear-ne una altra de virtual amb tots els blogs que es vulguin apuntar: la Blog-Via Catalana per la Independència. Per a tothom que pugui interessar, aquí us deixo l'enllaç amb tota la informació detallada i el mecanisme de participació. http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/ Entre tots i totes ho farem possible! Salut i independència!