A cau d'orella...

Demà, la xiqueta se'ns fa gran... I és que la xiqueta, l'Alba del blog "Sol de mitjanit a Reykjavík" , treu a la llum el seu primer llibre de poesia amb aquest mateix títol. Doncs sincerament, ja trigava... I és que tan sols amb vint-i-pico d'anys (és de mal gust revelar l'edat d'una senyoreta...) ha demostrat un talent pel noble art de l'escriptura que en poca gent he pogut veure. Amb una expressió sense manies, sense tabús, directe, culpidor, però alhora encisador, ha sapigut transmetre tot un món interior i conquistar, des d'un primer moment, a tots aquells que la vam descobrir farà ja més de dos anys. Qui la llegeix, és com un amor a primera vista... No hi ha escapatòria possible! A partir d'ara la podrem seguir disfrutant, a més a més, en un nou format amb la publicació de la seva obra. I espero que podem seguir gaudint d'ella també, abans que se'ns transformi en un Umbral, volguent només parlar si és del seu llibre...

Em costa imaginar-te absenta per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. [...] Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenenment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absenta per sempre.                                               (Lletra a Dolors de Martí i P...