A cau d'orella...

"Quan Orfeu va portar la seva dona de retorn al món des de l'infern, li van advertir que no girés la mirada enrere per mirar-la, passés el que passés. Però al final, no va poder resistir escoltar la seva veu cridant-li; es va tornar i la va perdre per a sempre. Quan en 1983 va caure la dictadura militar, aquí a Argentina, ens van dir que mai havíem de mirar enrere. Sí, va haver injustícies. Sí, es van cometre errors. Però si miràvem enrere, el dolor no cessaria; les ferides mai cicatritzarien. Els generals ja havien canviat el significat de la paraula "desaparèixer". Per a ells, les coses desapareixien, les persones desapareixien. Però ells parlaven de fer desaparèixer persones; de fer desaparèixer als seus enemics. Havien canviat el llenguatge i ara volien fer desaparèixer el passat. Ens van dir que mai havíem de mirar enrere. Però cal mirar enrere. Tenim el deure sagrat de mirar enrere." Imagining Argentina, 2003 No és la primera vegada que veig aquesta pel·lí...

Fa dies que se sent parlar de la reforma de la llei de llibertat religiosa. La idea principal és convertir l'estat, que fins ara és aconfessional, en un ens de caràcter exclusivament laic a tots els efectes. D'aquesta manera es trencaria amb trenta anys de retard sobre una llei nascuda a la transició i que sembla curiós que, en ple segle XXI, no hagi estat pràcticament modificada en els últims trenta anys. L'Església catòlica, com era d'esperar, ha reaccionat contràriament a aquesta proposta. Una vegada més es recolza en un victimisme del que ja ens té acostumat en els últims anys, fruit de la por a perdre els privilegis que encara manté, i de que altres institucions religioses assoleixin el mateix reconeixement a nivell social que ella. Tanmateix, denuncien que la llei atempta contra "la llibertat que tenen les famílies a acollir-se a l'educació que volen rebre", i que els seus símbols estan en perill en els estaments públics i socials i, més concretament...