A cau d'orella...

Justament quan es compleix el cinquanta aniversari de la seva fundació, ETA ha tornat a actuar. Una vegada més veiem que ni la pressió policial, ni els discursos de condemna, ni les lleis d'il·legalització d'associacions i de partits -de dubtós caire democràtic, per una altra banda-, ni tan sols les manifestacions, estan servint per acabar amb un conflicte que, per desgràcia, està durant massa. Com és possible que després de cinc dècades no s'hagi pogut acabar amb un problema com aquest? Com pot ser que l'Estat espanyol, el País Basc i ETA segueixin mantenint les seves postures i, alhora, mantenir la tensió política sense donar una via de solució vàlida? De vegades faig córrer la imaginació i em pregunto si no hi ha interessos "ocults" que precisament el que volen és que això, almenys de moment, no s'aturi. Però no... No pot haver gent tan mesquina... No entraré a valorar temes com el dret d'autodeterminació del poble basc, ni tampoc de la "unidad...

Durant el cap de setmana passat, la notícia de les violacions de dues nenes de dotze i tretze anys per joves menors d'edat ha tornat a rebifar la polèmica sobre si s'ha d'endurir o no la Llei del Menor. Altres casos recents, recordarem el cas de Marta del Castillo o de Maore Ramírez, assassinades també per menors, van suscitar també aquest debat. Per una banda, ens trobem amb les víctimes i les seves famílies. El fet de sentir-nos solidaritzats i, inclús, identificats amb elles fa que sigui difícil d'entendre com algú que arriba a fer una barbaritat com aquesta pugui sortir al carrer en uns pocs anys, pel fet de ser menor. Però, per una altra, ens trobem que un delicte no s'entén de la mateixa manera fet per un adult que per un menor. A més, hem de tenir en compte que les condemnes, siguin quines siguin, tenen com a objectiu pagar pel que s'ha fet i tenir una posterior reinserció a la societat. El Partit Popular ja s'ha apresurat (no sabem si per "ètica...

Portant la crisis educativa a debat, Eduard Punset entrevista al programa televisiu "Redes" a Roger Schank, especialista en Ciències de l'aprenentatge. Una aportació més per reflexionar sobre què i com estem portant a terme l'educació als nostres dies. "Diga'm alguna cosa i ho oblidaré. Ensenya'm alguna cosa i ho recordaré. Fes-me partícip i ho aprendré."