dimecres, 2 de desembre de 2015

Aprendre i desaprendre

Hi ha textos com aquest que m'agrada de tant en tant treure-li la pols i rellegir-los com si fos la primera vegada. Avui, però, rellegeixo aquest i el publico donant-li un sentit molt especial, una "pseudo", una menció molt concreta a una de les persones més valentes i fortes que he conegut mai, de la que em sento plenament orgullós i que ha aconseguit robar-me el cor d'una forma extraordinària. Amb persones així, creieu-me que tot és fa encara molt més fàcil.

Me n'adono, sense cap mena de dubtes, que són temps per aprendre i desaprendre. I és que, ni que sigui per una vegada a la vida, val la pena tenir clar on vols anar, quin és el camí i amb qui. Això, no és més que el resultat d'haver estat atent a la vida. I a la vida, eternament agraït...

Gaudiu, gaudim, gaudeix d'aquest Borges (al que se li atribueix el text).



APRENDRE

Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència
entre sostenir una mà i encadenar una ànima.
I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit, 
i una companyia no significa seguretat.
I un comença a aprendre... 

Que els petons no són contractes i els regals no són promeses, 
i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap ben alt i els ulls oberts.
I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui, 
perquè el terreny del demà és massa insegur per a fer plans 
i els futurs tenen una forma de caure en la meitat. 

I després d'un temps, un aprèn que potser, si és massa, fins la calor del sol crema. 
Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, 
en lloc d'esperar que algú li porti flors. 
I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val, 
i un aprèn i aprèn... i amb cada dia, un aprèn. 

Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'ofereix un bon futur,
significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat. 
Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb els teus defectes, 
sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges. 

Amb el temps te n'adones que si estàs al costat d'aquesta persona 
només per acompanyar la teva solitud, 
irremeiablement acabaràs no desitjant tornar-la a veure. 
Amb el temps entens que els veritables amics són comptats, 
i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses. 

Amb el temps aprens que les paraules fetes en un moment d'ira
poden seguir fent mal a qui vas ferir, durant tota la vida. 
Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa, 
però perdonar és només d'ànimes grans. 

Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament, 
molt probablement l'amistat mai no tornarà a ser igual. 
Amb el temps te n'adones que encara que siguis feliç amb els teus amics, 
algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar. 
Amb el temps te n'adones que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible. 

Amb el temps te n'adones que el que humilia o menysprea a un ésser humà, 
tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus, multiplicats al quadrat. 

Amb el temps comprens que apressar les coses o forçar-les a què passin 
ocasionarà que al final no siguin com esperaves. 
Amb el temps te n'adones que en realitat el millor no era el futur, 
sinó el moment que estaves vivint just en aquest instant. 

Amb el temps també aprens que pots comprar una casa, però no una llar. 
Pots comprar-te un llit , però no pot fer-te dormir. 
Pots comprar-te un rellotge, però no et donarà el temps . 
Pots comprar-te un llibre, però no coneixement o el que necessites aprendre. 
Pots comprar-te una posició , però no serveix per tenir respecte. 
Pots comprar-te medicines i pagar la consulta al metge, però no et dóna salut . 
Pots comprar-te sang, però no vida. 
Pots comprar-te sexe, però no Amor.

Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç 
amb els que estan al teu costat, 
enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu 
i ara han marxat. 

Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, 
dir que estimes, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic, 
davant d'una tomba, ja no té cap sentit.

Però, malauradament, solament amb el temps... 



Jorge Luis Borges