divendres, 18 d’octubre de 2013

Pactes en secret


Parlaren i pactaren en secret, 
qie no hi haurien mirades, 
que els seus dits mai no es creuarien, 
i qie els seus llavis mai no es besarien... 

Ni presències, ni olors, ni melàngies...
 Tan sols la distància, tan sols el vers. 
I així no caure en l'irremediable abisme 
de l'amor i el desamor...

                                                Joanfer

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Ballem?

Un diàleg entre un pare i una filla, amb pinzellades d'humor, és el fil conductor d'aquest video que ens convida a reflexionar sobre els desitjos i somnis que tenim al llarg de la nostra vida i que, sovint, topen amb tot allò que socialment està establert.

Entra i el disfrutaràs. I després, si vols...

... Ballem?



dissabte, 12 d’octubre de 2013

Migdiada catalana, res a celebrar!

Boooon dia pel matíiií!!

Avui canvio papers i voldré ser d'aquella majoria silenciosa que tanta necessitat té de ser respectada. No cal, però, que vetllin per nosaltres els inventors d'aquest concepte... No, no cal!

El planning d'avui és ben senzill. Al matí una mica d'ordre, una mica de feina (perquè no hi ha res a celebrar), potser una mica de mercat i dinar.

El moment estelar vindrà per la tarda. És en aquest moment quan no ens podem despertar... perdó, volia dir "despistar". Cal fer les coses molt bé i, per tant, això requerirà molta concentració i coordinació perquè res no sorti malament. Si seguim les indicacions següents, no hi haurà cap problema.

Així, doncs, aquests seran els plans:





A priori no crec que presenti complicacions, veritat? Per a qualsevol dubte, pregunteu... o marxeu a fer una becaina i ja veureu que després ho veureu tot més clar.

Feliç Migdiada Catalana i que tingueu molts somnis i molt feliços...


dijous, 10 d’octubre de 2013

Però no hi ets...


I m'apropo a tu, 
amb tendresa. 
I t'acaricio el rostre, 
els ulls,
els llavis, 
el coll i... 
I obro els ulls, 
però no hi ets...

                    Joanfer

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Fem un tracte...

Avui m'ha vingut a la ment aquest poema, i l'he volgut recuperar. Un poema sempre ens deixa petjada, i més si ve de qui ve. Bendetti, sempre...!



FEM UN PACTE...

Companya,
vostè  sap
que pot comptar
amb mi.
No fins a dos,
o fins a deu,
sinó comptar
amb mi.

Si alguna vegada
s’adona
que la miro als ulls
i una espelma d’amor
reconeix en els meus,
no alerti els seus fusells,
ni pensi que deliro.
Malgrat la veta,
o potser perquè existeix,
vostè pot comptar
amb mi.

Si altres vegades
em troba
esquerp sense motiu,
no pensi quina fluixedat,
igual pot comptar
amb mi.

Però fem un tracte:
jo voldria comptar
amb vostè.
És tan bonic
saber que vostè existeix.
Hom se sent viu,
i quan dic això,
vull dir comptar.
Encara que sigui fins a dos,
encara que sigui fins a cinc,
no ja perquè acudeixi
afanyant-se en el meu auxili,
sinó per saber,
ben bé del cert,
que vostè sap que pot
comptar amb mi...