dimarts, 29 de novembre de 2011

Ens peguen!

Ho he vist aquesta nit a l'APM i no m'ho podia creure. I estic segur que si estàveu vosaltres també davant la televisió, tampoc estareu donant crèdit. I és que s'ha vist molt de passada. Gairebé no s'ha apreciat. Però sí, allà s'ha mostrat! Allà s'ha mostrat la prova irrefutable que els professors i les professores hauríem de cobrar un plus de perillositat per treballar amb un material altament perillós, amb capacitat de mutació i que s'infiltra sigil·losament entre la multitud. I ha parlat! I de quina forma, mare meva... Semblava una autèntica possessió!

Doncs que sapigueu que d'aquests, n'hi ha a tot arreu. I molt més grans! Són com una plaga! I... No sabeu del que parlo? Potser no ho heu vist? Doncs aquí teniu la prova de la que us parlo. 

(Atenció, si sou professors o professores, penseu que les imatges poden ferir la vostra sensibilitat). 


dissabte, 26 de novembre de 2011

Bogeria

Diuen que els bojos, a part de dir sempre la veritat, viuen en el seu propi món paral·lel. No sabrem mai si en aquest món seu seran feliços o no, però fixant-nos en alguns, i en la seva capacitat de lluitar i viure, no deuen estar pas gaire allunyats de poder tocar-la amb els dits. 

De mi sempre s'ha dit que visc en el meu propi món paral·lel... Què em voldran dir amb això?... No ho sé... Per mi sempre ha estat un misteri... De què estàvem parlant?... Bé, és igual... El cas és que ahir al vespre, ves per on, em vaig enrecordar d'aquesta cançó i en el temps que feia que no la sentia, ni tocava. I és que tothom, alguna vegada a la seva vida, s'ha sentit embriagat per alguna mena de bogeria o, si més no, n'ha fet alguna.

Amb tot, vaig poder comprovar que amb la guitarra encara me n'ensurto prou bé. Ara bé, cantar... ufff, cantar segueixo cantant com el cul! 

T'atreveixes a cantar tu amb mi?


Quan la neu es cansa i es fa tendra,
Quants desitjos en aquell moment;
Quanta vida, quanta primavera.
I jo no puc assaborir-les,
No puc canviar de rumb els pensaments

Si pogués reviure un cop aquest instant, de gran,
Quan ja ningú recordi com va ser.
Ho faria sense por i sense innocència,
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.

Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural
Que el destí no et va atorgar
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...

Tu que et perds, que ja no sé per on trobar-te,
Fes, desfés i torna per tornar a allunyar-te,
Omples buits amb posat de marbre.
I jo que veig que lluito però que se m’escapa
Sé que el temps m’ensenyarà com oblidar-te,
Però l’espera resulta llarga.

I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
Que vaig fer malament de forma inconscient.
Premi sense interès, misteri que ara ja no resoldré,
Em manca fe.

Si pogués reviure un cop aquest instant,
De gran, quan no recordi com va ser
Ho faria sense por i sense innocència,
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.

Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural
Que el destí no et va atorgar
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...

I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
Que vaig fer malament de forma inconscient.
Premi sense interès, si misteri que ara ja no resoldrem,
Ens manca fe.

P.D.: Aquest post només anava a posar: "Ahir vaig pensar en aquesta cançó i vull comprtir-la amb vosaltres...". I mira! Si és que em tireu de la llengua, em tireu de la llengua, i m'acabo enrotllant! Ja us val, eh?

divendres, 25 de novembre de 2011

Dia internacional de la NO violència contra les dones

 

Si m’estimes...

No em cridis,

No m’insultis,

No m’ignoris,

No em peguis,

No em violis,

No em matis,

... ESTIMA’M! 

diumenge, 20 de novembre de 2011

Casualitats, curiositats

Hi ha casualitats curioses a la història que tenen la capacitat de posar els pèls de punta. La que es porta la palma (almenys que jo conegui) té molt a veure amb un dia com el d'avui: 20N. Tots i totes sabem la relació que té aquesta data amb l'extrema dreta espanyola, i és que en un dia com aquest es commemora la mort de Francisco Franco i també de José Antonio Primo de Rivera.

I parlant de casualitats curioses al voltant d'això, agafem per un moment la data de l'inici de la guerra civil espanyola, 18.07.36 i sumem-li la data de l'anunci oficial del final de la Guerra Civil Espanyola, 02.04.39. Què obtenim com a resultat? Doncs curiosament... 20.11.75! Us sóna aquesta data per casualitat??

Avui, casualment els fills i nets de tots aquests hi tornen. I ho fan amb força! Així que, veient els resultats electorals de les eleccions espanyoles d'avui, i observant que la gent cada vegada té menys memòria històrica i política, curiosament, m'he recordat d'Einstein i d'una de les seves célebres frases:


"Hi ha dues coses que són infinites: l'Univers i l'estupidesa humana.
I de la primera no n'estic gaire segur“ (Albert Einstein)


Jo tampoc n'estic gaire segur...

Sembla que venen temps difícils! Haurem de fer autocrítica i, ara més que mai, haurem d'unir esforços...



dijous, 17 de novembre de 2011

Dia Mundial de la Filosofia

El Dia Mundial de la Filosofia, va ser instituït per la UNESCO l'any 2002 com a resultat de la necessitat que té la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments que se'ns plantegen. L'existència mateixa de la UNESCO, la seva missió, els seus ideals de cultura de la pau, ja està lligada a la recerca universal de l'esperit filosòfic. I és precisament el tercer dijous de novembre, el mateix dia en el que es creu que va ser executat de forma injusta Sòcrates, quan celebrem any rere any aquesta diada.

Així, durant la jornada d'avui, es realitzarà arreu del món nombroses activitats per unir-se a aquesta celebració. Però va ser precisament ahir, amb la V Mostra de Fotofilosofia, quan es va dur a terme l'acte més important de celebració d'aquesta diada al nostre país. La participació de més de 50 instituts i l'assistència de més de dues-centes persones a l'acte va signficar, una vegada més, un paper més que rellevant i engrescador per part de la comunitat educativa enfront d'una disciplina que cada vegada sembla tenir menys pes a l'ensenyament.

Actes com els d'ahir en ensenyen que la Filosofia, aquest esperit reflexiu, crític, segueix més viu que mai. Com diria un alumne meu en la seva petita gran aportació a la Mostra, "Pensa tot el que vulguis. És gratis... (de moment)". Fem-ho doncs: pensem, penseu! Malgrat que a alguns encara els pesi que ho fem.

Feliç dia de la Filosofia!




dissabte, 12 de novembre de 2011

V Mostra de Fotofilosofia

Tot a punt per la celebració, el proper dimecres 16 de novembre, de la V Mostra de Fotofilosofia (Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB, a les 17h). Alumnat i professorat d'una cinquantena d'instituts d'arreu dels Països Catalans, han col·laborat en la Mostra aplegant “espurnes de pensament” fetes per l'alumnat de secundària, expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Aquest acte, que es porta a terme ja per cinquè any consecutiu, i que està obert públicament, està inclosa dins les activitats que es fan arreu del món per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia (Unesco, 17 de novembre) i s'està convertint en l'acte més multitudinari de reivindicació del paper de la Filosofia en el marc educatiu de tots els que es fan, no només a tota Catalunya, sinó també arreu de l'estat.

El programa de la Mostra serà el següent:

- Benvinguda i presentació
- Exposició i comentari de les Fotofilosofies guardonades a càrrec del Jordi Beltrán
- Entrega de guardons
- Performance a càrrec de l'alumnat de l'Institut Damià Campeny de Mataró
- Cloenda

Us hi esperem a tots i totes!