dilluns, 31 d’octubre de 2011

El no res


El "no res" ha estat sempre un dels temes estrella de la filosofia. De forma genèrica, trobaríem definicions del "no res" com "l'absència o inexistència d'un determinat objecte". Però, si prenem com a vàlida aquesta definició, com és possible que haguem de necessitar aquest "determinat objecte", que pròpiament sí té existència, per entendre que la seva no existència esdevindria, doncs, el "no res"? No estaríem caient en una contradicció?

De fet, la mateixa filosofia des de l'època de l'antiga Grècia, amb Plató i Aristòtil com a principals exponents, ja intenta esbrinar i donar diferents definicions, cada una en el seu temps, d'aquest terme. I és evident que podríem estar hores i hores donant voltes i debatent sobre aquest tema, i potser ara tampoc seria ni el moment ni el lloc per fer-ho.

Recentment, i gràcies a les troballes aconseguides a les últimes excavacions arqueològiques d'Atenes, podem tenir un document gràfic de les primeres discussions i conclusions sobre el tema, que ens poden inclús avui dia ajudar a entendre, no només el tema que aquí ens preocupa, sinó també la forma com es discutia a l'època dels clàssics. Aquí us deixo el vídeo d'aquest rigorós documental...




dijous, 27 d’octubre de 2011

Contrex

En aquests temps de crisi que corren, de vegades has de fer sacrificis i acceptar feines que mai pensaries que podrien oferir-te. I això és el que m'ha passat recentment: un treball que he acceptat de bon grat, en el que ajudo a les persones a perdre calories, això sí, amb un somriure. 

Potser semblarà una feina curiosa venint de mi, però creieu-me que té el seu punt. L'única exigència per part meva, i per qüestions de seguretat, que es conservés el meu anonimat. I això té molt de mérit! Sé que qualsevol voldria donar-se a conéixer en el meu lloc, però ja coneixeu de sobres que sóc una persona ben discreta...

Us passo el vídeo demostració del meu primer dia...

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Thought of you

En aquests temps de continu bombardeig d'informació de tot tipus, en el que sembla que ja res sorprèn, de sobte t'arriba alguna cosa que sí ho fa. Potser perquè et fa pensar, potser recordar, imaginar, o simplement perquè t'agrada el que estàs veient. 

"Thought of you" ha estat una d'aquestes coses. Una animació creada en 2D per Ryan Woodward a partir de 25.000 imatges, aconsegueix traduir en poesia l'anatomia i el moviment del cos humà al ritme de la cançó ‘World Spins Madly On’ de The Weepies.

La història, tan bonica i alhora tan trista, conté tants arguments com interpretacions li volguem donar cadascú de nosaltres...



dilluns, 17 d’octubre de 2011

Indignats





















 No només necessitem gent capaç de sortir al carrer per mostrar la seva indignació, sinó que també necessitem bons professionals de la informació capaços de fer mínimament bé la seva feina...



dilluns, 10 d’octubre de 2011

Punt zen

Cas 1. Diàleg amb un alumne després d'un examen.

Profe: Però com pots dir-me que aquesta pregunta la tens bé?
Alumne: Perquè la tinc bé, profe...
P.: Però si em dius que Beethoven és un gos que surt en una pel·lícula americana!!
A.: Ja... Però és que tu no has especificat!
P.: (A que li dono...)

Cas 2. Diàleg amb el fill d'un amic.

Fill de l'amic: Joan, tu en què treballes?
J. Sóc profe, ja ho saps...
F.: Ah, però treballes d'això??
J.; (A que també li dono...)

Cas 3. Diàleg amb una alumna que ens trobem pel carrer.

Alumna: Profeeeee, què fas per "Granu"??
Profe: Aviam... Treballo aquí!
Alumna: Ah sí? A on??
J.: (Sense comentaris...)

Cas 4. Aportada per macondo

Primera conjugació els infinitius acabats en -ar com pensar
Segona conjugació els acabats en -er o -re;
Tercera conjugació els acabats en -ir;

L'alumne nouvingut...cuarta los acabados en -or como amor.

...i és que ja ho deia Empèdocles!

Cas 5. Aportada per Judit 


Classe de naturals de quart.
Profe: Tipus d'aigua segons la composició?
Alumne: (Mitja hora pensant) Netes i brutes.
Profe... dijjjjjjjjjj

Cas 6. Aportada per Laura T. Marcel

Una vegada un nen de 9 anys em va preguntar si costava ficar-la.Em vaig fer la boja i va insistir fins que em va venir una inspiració d'aquelles que no saps ben bé qui t'il·lumina i li vaig dir que li preguntés al seu pare.
Quantes vegades has de fer un om interior per a no deixar anar la llengua o la mà...

Si us plau, si algú troba el meu punt zen... que me'l retorni si us plau!



Feliç setmana a tothom! :)


dimecres, 5 d’octubre de 2011

Una dona és una dona...

Tal dia com avui, i tal dia com demà, es compliria tot just deu anys que em vaig casar. Com passa el temps, per favor!! I dic tal dia com avui, i tal dia com demà, perquè vam ser d'aquells que vam celebrar un dia la cerimònia legal, i al dia següent l'acte social de pompositat i festa que tots i totes coneixem. El dia, això sí, per no oblidar (en el bon sentit, ja s'entén).

I casualment avui a classe parlàvem de com ens vèiem d'aquí uns anys i sobre la capacitat que té l'ésser humà de tenir projecció de futur, de crear i construir la nostra pròpia vida, per ser els veritables protagonistes d'ella. I m'ha fet gràcia, perquè la gran majoria es veia amb parella estable, amb fills (o no), amb una bona feina, una vivenda... És a dir, les mateixes il·lusions que tots i totes hem tingut alguna vegada. La mateixa que jo tenia tot just fa deu anys.

Però, sovint, les coses no surten com voldríem, i de vegades val més la pena que sigui així. No sé realment com estaré d'aquí deu anys, però sí sé com estic ara. I la veritat és que puc donar gràcies per moltes coses: per la feina que tinc, pel piset on visc, dels amics i amigues, per la família... I això no tothom pot dir-ho. 

I a nivell de parella, doncs què voleu que us digui... Després d'un matrimoni, una altra relació més o menys duradora, rolletes, "rollazos" i alguna història que no anava enlloc, i veient el panorama, no em surt una altra cosa que dir "virgencita, virgencita..." que em quedi com estic!

I és que cada vegada que miro al meu voltant, veig que el tema de la parella és complicat, molt complicat. Però caient en tòpics molt tòpics, no sé si serà perquè els homes som massa simples o són les dones que són massa complicades, però en qualsevol cas, interioritzant la meva possible simplicitat, m'atreviria a cantar amb els Amics de les arts la "frase magistral" d'en Jean-Luc Godard:

"Una dona és una dona. No et preocupis, tan se val..." (Em dóna ganes de cantar-la amb ells i tot!)




dissabte, 1 d’octubre de 2011

Irena Sendler

El seu nom era Irena i ha mort als 98 anys d'edat. La seva història ben val la pena escoltar-la:
Durant la Segona Guerra Mundial, na Irena va aconseguir un permís per a treballar al gueto de Varsòvia, com a especialista en clavegueres i canonades. Però els seus plans anaven més enllà... Sabia quins eren els plans dels nazis per als jueus (era alemanya). 
Passava infants petitons amagats al fons de la caixa d’eines i duia un sac de xarpellera al darrere de la camioneta per a infants més grandets). També hi portava un gos que havia ensinistrat per a bordar als soldats nazis quan entrava i sortia del gueto. Naturalment, els soldats no volien saber res del gos i els lladrucs tapaven els gemecs dels infants. D’aquesta manera va arribar a treure i salvar 2500 infants. Els nazis la van atrapar i li van trencar les dues cames i els dos braços.
Na Irena portava un registre dels noms de tots els infants que salvava i el tenia guardat dins un pot de vidre soterrat al peu d’un arbre del jardí de casa. Passada la guerra, va provar de localitzar els pares que poguessin haver sobreviscut i refer les famílies. La majoria havien perdut la vida a les cambres de gas. Els infants que va salvar van trobar cases d’acollida o van ser adoptats.
L’any 2007 va ser proposada per a rebre el Premi Nobel de la Pau. Però no va ser l’escollida: el premi fou per a Al Gore, per unes diapositives sobre l’Escalfament Global... I el 2009 se l’endugué Barack Obama tan sols per tenir bones intencions. Ella es mereixeria també ser Nobel. Un record molt especial, doncs, per a ella...

La intenció d’aquest missatge és arribar a 40 milions de persones d’arreu del món. Fes-lo arribar a tots els teus coneguts i demana’ls que també ho facin. Gràcies.