dimarts, 26 d’octubre de 2010

Cria corbs i...




CAS 1


Profe: - Doncs sí, nois. La gran diferència entre els humans i la resta d'animals és que nosaltres som animals racionals i ells animals irracionals, és a dir, que no tenen la capacitat de poder pensar, de poder raonar com ho fem nosaltres.

Alumna (aixecant la mà): - Profe, això jo no m'ho crec!

Profe: - Ah, no? I com és això? Per què ho dius?

Alumna: - Jo no em crec que el meu gos no pugui pensar. Ell quan té gana sempre s'apropa i, a la seva manera, m'ho demana. I per fer això ha raonar d'alguna manera.

Profe: - Val, d'acord. Però pensa que els animals, com els gossos, es mouen sobretot pels instints. Si ell està acostumat a que ets tu la que li dónes de menjar, sempre anirà cap a tu perquè tu li donaràs el que ell en aquell moment necessita.

Alumna: - Doncs, no! No estic d'acord que només es guiï per instints. Els altres no sé, però el meu gos pensa, raona i m'estima! I això que dius que no és veritat!

Profe: - Però dona, tu penses que t'estic mentint en el que et dic? Dubtes de que el que t'estic dient és veritat?

Alumna: - Doncs sí!

Profe: - Ah, molt bé. I es em pots donar una explicació lògica?

Alumna: - Doncs sí. Un bon alumne és aquell que és capaç de dubtar, inclús, del que aprèn, no? Ho va dir no sé quin filòsof i, a més, tu ens ho vas ensenyar. D'aquesta manera, si dubto, tindré la capacitat de poder demostrar la meva teoria. I ho faré, no ho dubtis...

Profe: - ... (joder! no m'estaré calladet de vegades, no) ...



CAS 2

Profe: - Aviam nois i noies... Hem treballat quins són els trets principals que caracteritza ser persona. En base a aquest treball, un arbre pot ser persona?

Tots i totes: - Noooooooo!!!

Profe: - Molt bé, però això per què? No podem respondre només amb un no; hem de justificar sempre la nostra resposta.

Alumna 1: - Perquè no pot raonar.

Alumne 2: - Perquè no té personalitat.

Alumna 3: - Perquè no és humà.

Alumne 4: - Perquè no té sentiments.

Profe: - Ah, no? Els arbres no tenen sentiments? I per què?

Alumne 4: - Home, tu si li trenques una branca no li estàs fent cap bé, però no el veuràs que es posi a plorar!

Profe: - D'acord. Potser que tinguis raó... Però qui et diu a tu que els arbres tenen també sentiments, però que aquests sentiments els viuen d'una forma diferent a la nostra?

Alumne 4: - Home, profe, això no ho pots preguntar. Això ho hauràs de demostrar!

Profe: - Qui jo? I això es pot saber per què?

Alumne 4: - Molt senzill. Cada vegada que es planteja una teoria fora del que és convencional, s'ha de demostrar, no preguntar ni afirmar... Tu ens ho has ensenyat!

Profe: - ... (joder! merda! avui no m'havia d'haver aixecat del llit...)


Que consti que aquestes històries no m'han passat a mi, eh? Que això m'ho han explicat que li ha passat a un amic que conec... però a mi no! (jo que no!...)

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Una última lliçó

Deu minuts. Només us demano això: deu minuts del vostre temps. És igual que sigui ara, o més tard, o demà... Hi ha coses, hi ha experiències de vida, per les que valen molt la pena seure un instant, tranquilament, i deixar-nos alliçonar. Aquest vídeo, que només dura això, deu minuts, és un magnífic exemple del que estic dient.



"No podem canviar les cartes que ens han donat, només com les juguem"
(Randy Pausch)


divendres, 15 d’octubre de 2010

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Premis Sunshine award

Amb només tres setmanes de vida, "A cau d'orella..." ha rebut fa pocs dies el premi "Sunshine award" de part de la Idoia i del seu fantàstic blog "Sin quimica no hay biología". Moltíssimes gràcies, Idoia!

I seguint aquesta cadena, em toca oferir aquest regal a dotze blogger més. Com sempre passa, em queda un regust amarg de no poder-ho repartir amb més gent, i el criteri en aquest cas ha estat seleccionar-ne dotze que fins ara no havien rebut cap premi per part meva.

Els premiats són els i les següents:

- "Holocausto en Español" de Nikkita
- "A la llum d'un fanalet" de Fanal blau
- "CONVERSES PENDENTS" de l'Eva
- "GINO-ART" de la Maijo
- "MALSÒN(IA)" de la Malsònia
- "Mar i Cel" de la Laura T. Marcel
- "Generació... (imatges latents)" del Joan Calsapeu-Layret
- "T'espere en Albanta" de l'Albanta
- "Travelant amb les roses" de la Vida
- "Viatge plural" de la Gemma
- "zero-zer-o-zer-o-no-ser" de la Lolita Lagarto
- "Onatges" de l'Onatge

Les normes que, lliurement, han de seguir per acceptar el premi són les següents:

1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.
2. Donar el premi a 12 bloggers més.
3. Posar un link als nomenats.
4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant al seu blog.
5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Qui s'ha emportat el meu formatge?

"Qui s'ha emportat el meu formatge?" és un llibre del que feia temps que n'havia sentit parlar però que fins ara, gràcies a la recomanació d'una amiga, no havia pogut llegir. Aquest cap de setmana per fi he tingut l'oportunitat de fer-ho i realment és una lectura que, a més d'oportuna personalment parlant, ha valgut molt la pena.

És un breu conte que ens explica la història de dos esforçats ratolins i dos follets que intenten descobrir el seu tipus de formatge favorit en el laberint on transcorren les seves vides. Cada matí, els quatre es calcen les seves sabatilles i es perden pels obscurs passadissos i de vegades perillosos racons de la seva llar, amb l'esperança de trobar el desitjat "Formatge". Després d'innumerables aventures i de provar moltes classes de formatge, veuen recompensats els seus esforços. Per fi un depòsit enorme de de Formatge i amb la varietat especial que cadascú desitjava. La recerca ha acabat. La vida és més fàcil. Tot és millor. Fins que un bon dia... el formatge desapareix! Com? Per què?

A partir d'aquestes preguntes i d'una senzilla paràbola, el doctor Spencer Johnson estructura una divertida e instructiva rondalla destinada a recordar una màxima comú a la vida, encara que no sempre assimilada: "el canvi existeix". I el que encara és més important, és imprescindible adaptar-se a un món en constant transformació. 

Els quatre personatges imaginaris presentats en aquesta rondalla, els ratolins "Fisgon" i "Escurridizo" i els follets "Hem" o "Haw", pretenen representar les parts simples i complexes de nosaltres mateixos, independentment de la nostra edat, del nostres sexe, cultura o nacionalitat. De vegades podem actuar com Fisgon, que és espavilat i detecta aviat el canvi; o com Escurridizo, que s'apresta cap a l'acció; o com Hem, que es nega i es resisteix al canvi, per por a que condueixi a quelcom pitjor; o com Hem, que aprèn a adaptar-se a temps, quan comprèn que el canvi pot conduir a alguna cosa millor.

Al marge de la part de nosaltres mateixos que decidim utilitzar, tots compartim una cosa en comú: la necessitat de trobar el nostre camí en el laberint i assolir tot allò que ens hem proposat a nivell professional, personal, de parella... Només de nosaltres depèn actuar com fan cadascú dels personatges que aquí es representen.