A cau d'orella...

Era una nit freda de fa gairebé vint anys. Havia quedat amb els amics per anar a veure l'estrena d'aquella pel·lícula que, sense saber-ho, em marcaria per sempre. Vaig gaudir, vaig riure i, fins i tot, vaig emocionar-me fins plorar. Acabada la sessió, vam sortir del cinema sorpresos, impactats, amb l'adrenalina pels núvols. "Carpe diem!", cridàvem pel carrer amb la nostra inocència de joventut. Aquella frase realment ens havia arribat. Havíem captat la indirecta. Entendre i assumir com a propi un missatge en una edat, en la que l'únic que tens clar és a quina hora t'havien dit els pares que havies de ser a casa (i més val que fos així...), era, si més no, com haver trobat de forma prematura un gran tresor. Ens vam prometre que seríem capaços d'aplicar aquesta filosofia a les nostres vides i no renunciaríem a compartir aquest tresor amb qui sigui. Què fàcil ha estat això últim... Quins grans discursos! Quines lliçons magistrals sobre el sentit de la vid...

Dedicat a tots el que creuen que una vida humana és més important que un barril de petroli o un tros de terra...

Avui ens ha deixat en Mario Benedetti. Davant dels seus versos, que seguiran inmanents en el cor de tots nosaltres, realment sobren les paraules... Te dejo con tu vida, tu trabajo,tu gente... Con tus puestas de sol y tus amaneceres. Sembrando tu confianza, te dejo junto al mundo derrotando imposibles segura sin seguro. Te dejo frente al mar descifrándote sola sin mi pregunta a ciegas, sin mi respuesta rota... Te dejo sin mis dudas pobres y malheridas; sin mis inmadureces, sin mi veteranía... Pero tampoco creas a pie juntillas todo. No creas, nunca creas, este falso abandono. Estaré donde menos lo esperes. Por ejemplo, en un árbol añoso de oscuros cabeceos. Estaré en un lejano horizonte sin horas, en la huella del tacto, en tu sombra y mi sombra... Estaré repartido en cuatro o cinco pibes, de esos que vos mirás y enseguida te siguen. Y ojalá pueda estar de tu sueño en la red esperando tus ojos y mirándote. (Chau número tres. Mario ...

Vull demanar disculpes, primerament, a totes aquelles persones que en els últims dies us heu trobat amb problemes a l'hora de visitar el bloc. Des de fa un parell de dies que he tingut una sèrie de problemes de configuració i, degut a això, he hagut de tornar-lo a refer intentant mantenir tot el contingut que hi havia fins ara. Afortunadament, he pogut recuperar tots els articles publicats, però no ha estat possible salvar, entre altres coses, l'apartat de "seguidors". Per aquest motiu, us segueixo convidant a fer-vos seguidors del bloc i, així, omplir aquest espai que tornar a estar buit. Espero que el continueu seguint sense més interferències, aportant el vostre granet de sorra que tant útil és per a tots i totes.

Filòsofs i filòsofes... però també professionals de la docència, alumnes d'instituts, joves, amics, companys, gent gran, petits, curiosos... Gairebé dues-centes persones s'han aplegat avui a la Concentració en defensa de la Filosofia, convocada al Pont de Pedra de Girona. L'acte ha estat considerat tot un éxit pels assistents i pels mateixos organitzadors. A la concentració s'han pogut llegir frasses i textos de filòsofs davant dels assistents i s'ha pogut llegir el Manifest de Girona, que a hores d'ara ja ha rebut el suport de gairebé vuit-centes persones, entre personalitats privades i associacions diverses ,entre les quals es troba Ad-Hoc i la Societat Catalana de Filosofia. Aquest manifest es portarà al Parlament per aconseguir la concienciació del govern i intentar aconseguir canviar la trista realitat que viu la Filosofia com a disciplina avui en dia. Moltes gràcies als organitzadors per la seva feina i a totes aquelles persones que, d'una manera o d...

El proper dissabte 25 d'abril s'ha convocat una concetració al Pont de Pedra de Girona en defensa de la Filosofia. Aquesta concentració, que es preveu una vegada més massiva, ha estat convocada per un grup de docents de les comarques gironines i el grup "Salvem la Filosofia ara!" nascut al Facebook i que, a més a més, estan promovent adhesions individuals i col·lectives a l'anomenat "Manifest de Girona". La convocatòria que han fet arribar és la següent: Benvolguts companys, pares, estudiants, la situació de l’àrea de Filosofia als nostres Instituts d’Educació Secundària és precària: la formació Eticocívica a l'ESO amb una hora setmanal és ridícula i inviable, com ja deus saber l’última modificació deguda al Decret de Batxillerat del Departament d'ensenyament ha reduït la filosofia de primer de Batxillerat a 2 hores setmanals, igual com les llengües catalana i castellana. Paradoxalment, aquestes matèries són les que tindran més pes a la nov...

Ja han arribat les desitjades vacances de Pasqua. Després d'un interminable i llarg trimestre, per fi arriba l'hora de descansar. I ara, el que toca, és aprofitar-les al màxim, gaudir-ne d'elles; però també han de servir per començar a fer balanç de la feina feta i tornar amb les pil·les ben posades per afrontar el tram final, que no serà fàcil. Ha estat un curs complicat, difícil, extrany... Bé, de fet, podríem dir que encara ho està sent. Però és veritat que els finals de curs, segons com es s'esdevinguin, marcaran el balanç final i l'avaluació del que ha estat realment. el curs. I no parlo només del professorat, sinó també de l'alumnat. Uns ja comencen a comptar el dies que els hi queda per marxar i agafar un nou camí, noves fites per assolir, amb altres educadors i educadores que els orientin. D'altres, tornaran el curs que ve amb noves il·lusions i espectatives. És per això que hem de fer per treballar fins a l'últim moment. Perquè encara hi ha molt...