dissabte, 10 de novembre de 2018

XII Mostra de Fotofilosofia

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2018 (UNESCO, 15 novembre) es convoca la XII Mostra de Fotofilosofia. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Un any més, a l'escola hem volgut enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts.

A més, aquest curs celebrem 10 anys de la primera vegada que vam participar a la Mostra, i també que vam incorporar el Projecte Filosofia 3/18 al centre. Totes les nostres Fotofilosofies les podreu veure visitant el nostre blog: SAPERE AUDERE Les guanyadores d'enguany, representaran a l'escola en l'acte central de la Mostra, que tindrà lloc el proper dimen un acte públicecres 14 de novembre a les 17h, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Us hi esperem!

dimarts, 11 de setembre de 2018

Feliç Diada '18 🎗

La història és nostra i la fan els pobles... 
(Salvador Allende)



Molt bona Diada a tothom!! 🎗🎗

dilluns, 20 d’agost de 2018

Quan vaig estimar-me de veritat

En un moment en el que la vida et torna a un punt de recolliment i recerca d'un mateix, em trobo amb aquest bell text de Charles Chaplin que va titular "As I began to love myself" (Quan vaig estimar-me de veritat):

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo era al lloc correcte i en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me. Avui sé que això té nom... AUTOESTIMA.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats. Avui sé que això és… AUTENTICITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement. Avui sé que això es diu… MADURESA.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o una persona, només per aconseguir allò que desitjo, tot i saber que no és el moment o que la persona (potser jo mateix) no està preparada. Avui sé que el nom d’això és… RESPECTE.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a lliurar-me de tot el que no fos saludable: persones i situacions, tot i qualsevol cosa que em empenyés cap avall. Al principi, la meva raó va egoisme a aquesta actitud. Avui sé que es diu… AMOR cap a un mateix.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de preocupar-me per no tenir temps lliure i vaig desistir de fer grans plans, vaig abandonar els mega-projectes de futur. Avui faig el que trobo correcte, el que m’agrada, quan vull al meu propi ritme. Avui sé, que això és… SIMPLICITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig desistir de voler tenir sempre la raó i, amb això, vaig errar moltes menys vegades. Així vaig descobrir la… HUMILITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig desistir de quedar revivint el passat i de preocupar-me pel futur. Ara, em mantinc en el present, que és on la vida esdevé. Avui visc un dia a la vegada. I això es diu… PLENITUD.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig comprendre que la meva ment pot turmentar i decebre. Però quan jo la col · loco al servei del meu cor, és una valuosa aliada. I això és… SABER VIURE!

No hem de tenir por de qüestionar. Fins i tot els planetes xoquen i del caos neixen les estrelles

Charles Chaplin

dimarts, 14 d’agost de 2018

No et salvis


No et quedis immòbil
a la vora del camí
no congelis el goig
no vulguis amb desgana
no et salves ara
ni mai
                                           no et salvis
no t'omplis de calma
no reservis del món
només un racó tranquil
no deixis caure les parpelles
pesants com judicis
no et quedis sense llavis
no t'adormis sense son
no et pensis sense sang
no et jutgis sense temps

Però si
                                           malgrat tot
no pots evitar-ho
i congeles el goig
i estimes amb desgana
i et salves ara
i t'omples de calma
i reserves del món
només un racó tranquil
i deixes caure les parpelles
pesants com judicis
i et seques sense llavis
i et dorms sense son
i et penses sense sang
i et jutges sense temps
i et quedes immòbil
a la vora del camí
i et salves
                                        llavors
no et quedis amb mi.

(Adaptació al català del poema "No te salves" de Mario Benedetti)