M'encanten les seves cançons. Tenen un aire especial, diferent, marca de la casa. Les lletres solen estar tan bé - o més. que les músiques. Jo mai, mai és un gran àlbum. El segon "On seràs demà?" per mi ja no és tan rodó com el primer, ot i que també té algunes peces boníssimes. M'agrada també molt la seva banda sonora de "Barcelona, nit d'estiu". L'he sentit en directe dos cops i té una connexió especial amb el seu auditori.
M'ha encantat obrir el teu blog i trobar-hi el Joan. M'encanta l'emocionalitat de les seves cançons.
He fet un passeig pel teu blog, tal i com t'he dit i m'agrada. M'agrada molt. Confio en fer una bona arrencada! Ja t'he posat a la llista de blogs conscients del meu :)
Moltes gràcies per la visita, Cristina. Ara feina temps que ningú em deia que li agradava el meu blog. Però bé, és que també el tinc bastant abandonat. Tot i així, m'has posat content. Molta sort en l'arrencada del teu!!
Quina nostàlgia se m'ha fet a l'escoltar la cançó i veure el vídeo.
Està sent l'estiu més atípic de la meva vida, no puc evitar pensar que encara em queden dues setmanes per agafar vacances i tornar a la meva terra, per tenir uns instants d'autèntica època estival.
Estic de tornada aquí, per fi.
Espero que estiguis tenint un magnífic estiu, Joan! Una abraçada forta!
Hola Lydia!! La vida, per sort, està carregada de cançons i texts nostàlgics. Ja queda poquet per les teves vacances i podràs gaudir-les amb els teus! ;) Les meves vacances molt bé. Tranquil·les, com de costum, i sense gaires novetats. I per aquí ja veus que em deixo caure ben poc. Celebro que tu encara et mantinguis al dia! Com que estem connectant en altres xarxes, no ens perdrem de vista. Arriba sencera a les vacances, gaudeix-les i seguim en contacte!
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida. El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí... FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por.
Comentaris
L'any passat també.
M'agrada també molt la seva banda sonora de "Barcelona, nit d'estiu". L'he sentit en directe dos cops i té una connexió especial amb el seu auditori.
He fet un passeig pel teu blog, tal i com t'he dit i m'agrada. M'agrada molt. Confio en fer una bona arrencada! Ja t'he posat a la llista de blogs conscients del meu :)
Una abraçada!
Molta sort en l'arrencada del teu!!
Una abraçada!! ;)
Està sent l'estiu més atípic de la meva vida, no puc evitar pensar que encara em queden dues setmanes per agafar vacances i tornar a la meva terra, per tenir uns instants d'autèntica època estival.
Estic de tornada aquí, per fi.
Espero que estiguis tenint un magnífic estiu, Joan!
Una abraçada forta!
Les meves vacances molt bé. Tranquil·les, com de costum, i sense gaires novetats. I per aquí ja veus que em deixo caure ben poc. Celebro que tu encara et mantinguis al dia!
Com que estem connectant en altres xarxes, no ens perdrem de vista. Arriba sencera a les vacances, gaudeix-les i seguim en contacte!
Petons!! ;)