Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida. El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l
Comentaris
El vaig llegir en castellà:
"me arrimé a él. Pasé el brazo por detrás de su cintura y presioné mi cuerpo contra el suyo. Aspiré e olor de su chaqueta."
Està ple de descripcions de detalls.
una pluja de petons
Doncs de vegades, amb el dia a dia, donem tant per suposat que tenim l'amor assegurat, que oblidem cuidar-lo com feiem al principi.
Com si fos tan fàcil de trobar!
Com si fos tan fàcil d'oblidar...
T'envio molts records, estimat tiet ;)
Elfreelang. No és per a menys. Un gran llibre se'ns dubte, Elvira.
Irianesh. En aquesta vida no hi ha res que estigui assegurat. Tot sembla tenir un principi i un final. Però mentre es tingui s'ha de cuidar i gaudir com si fos l'últim dia. Perquè, malgrat tot, mai no se sap...
Un record molt especial i un fort petó per a la meva segona neboda favorita (és que si dic la primera, l'altra em mata. I avui que és el seu aniversari... :P) Muaaaaa. Guapa!! :)