dimecres, 2 de desembre de 2015

Aprendre i desaprendre

Hi ha textos com aquest que m'agrada de tant en tant treure-li la pols i rellegir-los com si fos la primera vegada. Avui, però, rellegeixo aquest i el publico donant-li un sentit molt especial, una "pseudo", una menció molt concreta a una de les persones més valentes i fortes que he conegut mai, de la que em sento plenament orgullós i que ha aconseguit robar-me el cor d'una forma extraordinària. Amb persones així, creieu-me que tot és fa encara molt més fàcil.

Me n'adono, sense cap mena de dubtes, que són temps per aprendre i desaprendre. I és que, ni que sigui per una vegada a la vida, val la pena tenir clar on vols anar, quin és el camí i amb qui. Això, no és més que el resultat d'haver estat atent a la vida. I a la vida, eternament agraït...

Gaudiu, gaudim, gaudeix d'aquest Borges (al que se li atribueix el text).



APRENDRE

Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència
entre sostenir una mà i encadenar una ànima.
I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit, 
i una companyia no significa seguretat.
I un comença a aprendre... 

Que els petons no són contractes i els regals no són promeses, 
i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap ben alt i els ulls oberts.
I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui, 
perquè el terreny del demà és massa insegur per a fer plans 
i els futurs tenen una forma de caure en la meitat. 

I després d'un temps, un aprèn que potser, si és massa, fins la calor del sol crema. 
Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, 
en lloc d'esperar que algú li porti flors. 
I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val, 
i un aprèn i aprèn... i amb cada dia, un aprèn. 

Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'ofereix un bon futur,
significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat. 
Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb els teus defectes, 
sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges. 

Amb el temps te n'adones que si estàs al costat d'aquesta persona 
només per acompanyar la teva solitud, 
irremeiablement acabaràs no desitjant tornar-la a veure. 
Amb el temps entens que els veritables amics són comptats, 
i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses. 

Amb el temps aprens que les paraules fetes en un moment d'ira
poden seguir fent mal a qui vas ferir, durant tota la vida. 
Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa, 
però perdonar és només d'ànimes grans. 

Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament, 
molt probablement l'amistat mai no tornarà a ser igual. 
Amb el temps te n'adones que encara que siguis feliç amb els teus amics, 
algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar. 
Amb el temps te n'adones que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible. 

Amb el temps te n'adones que el que humilia o menysprea a un ésser humà, 
tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus, multiplicats al quadrat. 

Amb el temps comprens que apressar les coses o forçar-les a què passin 
ocasionarà que al final no siguin com esperaves. 
Amb el temps te n'adones que en realitat el millor no era el futur, 
sinó el moment que estaves vivint just en aquest instant. 

Amb el temps també aprens que pots comprar una casa, però no una llar. 
Pots comprar-te un llit , però no pot fer-te dormir. 
Pots comprar-te un rellotge, però no et donarà el temps . 
Pots comprar-te un llibre, però no coneixement o el que necessites aprendre. 
Pots comprar-te una posició , però no serveix per tenir respecte. 
Pots comprar-te medicines i pagar la consulta al metge, però no et dóna salut . 
Pots comprar-te sang, però no vida. 
Pots comprar-te sexe, però no Amor.

Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç 
amb els que estan al teu costat, 
enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu 
i ara han marxat. 

Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, 
dir que estimes, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic, 
davant d'una tomba, ja no té cap sentit.

Però, malauradament, solament amb el temps... 



Jorge Luis Borges

dilluns, 14 de setembre de 2015

IX Mostra de Fotofilosofia

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2015 (UNESCO, 20 novembre) es convoca per novena vegada la Mostra de Fotofilosofia. Un any més, volem enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts. 

L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.





BASES

1. El termini d’aquesta convocatòria és del 15 de setembre al 25 d'octubre de 2015.

2. Es participa través del blog: “Sapere Audere”, filosofialestel.blogspot.com. Tot l'alumnat tindrà permís, amb nombre d'usuari i contrasenya, per poder penjar les fotofilosofies.

3. Cada post correspon a un alumne/a.
  • En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
  • Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada.
  • Convé afegir-hi etiquetes o categories: natura-cultura, Nietzsche, antropologia, metafísica, ...
  • Abans de penjar-ho definitivament, l'alumne/a haurà desar el post i comunicar-ho al professor via e-mail.
 4. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia. El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).

5. Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotografies per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 18 de novembre, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.

FOTOFILOSOFIES

CALENDARI

Data d'inici de presentació: Dimarts 15 de setembre
Data final de presentació: Dilluns 25 d'octubre (penjades al blog, impreses i plastificades)
Votacions: Setmana del 26 al 30 d'octubre
Dia de la Mostra i exposició de FOTOFILOSOFIES: Dimecres 18 de novembre a les 17h.

Molta sort a tots i a totes i ENDAVANT!!

dissabte, 5 de setembre de 2015

Reinventar-se


Cal adaptar-se als canvis. I pot ser dolorós però, sense això, retrocediríem en comptes d'avançar. Hem de seguir reinventant-nos gairebé cada minut, perquè el món canvia en un instant; i no hi ha temps per a mirar enrere.

De vegades ens imposen el canvi; de vegades ens succeeix sense voler; i ho aprofitem al màxim. Hem d'idear formes per guarir-nos constantment.

Canviem, ens adaptem, creguem noves versions de nosaltres... Només hem de cerciorar-nos que és millor que l'anterior... 

(Anatomia de Grey)

dilluns, 24 d’agost de 2015

Recordant Borges


"Cada persona que passa per la nostra vida és única. Sempre ens deixa una mica d'ella mateixa i s'emporta una mica de nosaltres. Hi haurà qui se n'endurà molt, però no n'hi haurà dels que no ens deixin res. Aquesta és la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat...".
Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986)

Des del moment en què neixen, els grans escriptors ja no moren mai... 

dimarts, 7 de juliol de 2015

divendres, 19 de juny de 2015

El discurs impossible

Dies de molt d'estrès, nervis a l'estòmag, sentiments a flor de pell... Cada any és el mateix. Quan penses que funciones mitjançant la raó, va la vida i et demostra que el nostre veritable motor recau en la nostra part més emocional. I és per això que fem les coses com les fem. 

I arriba l'últim dia. Aquell en el que inevitablement has de mirar enrere i observar el camí recorregut. I notes com si et faltés la respiració, com si el cor s'aturés; o el que és pitjor, es trenqués en mil pedaços. Però així és el cicle de la vida. Uns han de marxar perquè d'altres puguin venir. Així és i així sempre serà... És just en aquest moment quan crees del no res un discurs impossible:

"L'altre dia em preguntava una amiga per la meva manera de veure i viure l'educació. Deia que li sobtava com parlava del meu alumnat, de l'escola, de la meva "feina"; que això ella no ho havia viscut amb els seus professors i professores, i què era allò que em caracteritzava per pensar i sentir com sentia. 

- A mi m'agrada molt el que faig, perquè no només pretenc ensenyar, també intento educar, transmetre uns valors. Però el més important és que jo estimo els meu alumnat - li vaig contestar sense dubtar - .I no crec que sigui l'únic espècimen que ho viu així. De fet, un és el que ha "mamat" i jo he tingut la sort de sentir-me estimat pels meus professors. 

- Però com saps que els estimes? Què sents? - com si un sentiment tan pur es pogués explicar amb paraules, com si es pogués racionalitzar allò que neix d'allò irracional i que només pertany a l'ànima.

- Sé que els estimo... perquè si un dia tingués un fill o una filla, voldria que tingués una mica de cadascú d'ells i d'elles..."

I, és aquí quan tot retroba el seu sentit...

Discurs de dos minuts, que el vaig aconseguir acabar en quinze. Dedicat a tots i totes elles, que s'hauran fet grans, però segueixen i seguiran sent igual d'ESPECIALS...

divendres, 1 de maig de 2015

Stand by me

La teva veu i la teva música i el teu mític "Stand by me" sempre es quedaran amb nosaltres...

Ben E. King (1938-2015). Descansi en pau.

dijous, 23 d’abril de 2015

Feliç Diada

Amics i amigues, em temo molt que aquest any em tornaré a quedar sense rosa. Així que no em queda una altra que prendre-m'ho amb mooooolta filosofia i faré veure que no m'afecta en absolut. Perquè realment no m'afecta, que quedi clar...

Els meus millors desitjos en la Diada d'avui, i rebeu, respectivament, molts llibres i moltes roses... O potser és a l'inrevés? :)

Feliç Sant Jordi!!

diumenge, 1 de març de 2015

La fugida


Avui fa sis anys clavats que vas marxar i molts et trobem a faltar com el primer dia. Què bé ens aniria que estiguessis aquí amb la que encara està caient!

I ja veus les coincidències (de les que no són agradables de recordar): abans d'ahir ens deixa la Rosa Novell; avui, en Jordi Tardà. I demà... demà en farà anys en Puig Antich. No sé com us ho feu, però el bons sempre acabeu plegant abans d'hora.

Pepe, allà on siguis, sigui amb la companyia de tots aquests o no, fes-nos una picadeta d'ull de tant en tant, apa maco... Ah, i per venir a buscar-nos, ja saps... de pressa, no en tinguis pas! No fotem...


La fugida

"Voldria fugir a un món llunyà
desfilant el cel,
travessant paisatges
de llums blanques i sense aire,
afirmant-me en el més elevat del silenci
amb candela de llàgrimes deserta
vessades en la plana d'un arrugat paper buit.

Voldria amagar-me 
en la nit bressolada dels teus ulls
rient entre cossos dibuixats
en el palmell de la mà
que gesta l'harmonia.

Voldria fugir amb tu
i la teva vida immensa,
i amb tu distendre'm
en la llibertat que dóna ànima al matí
que, amb tu, em fa lliure i viu..."

Versió traduïda del poema "La huida" de Pepe Rubianes

diumenge, 22 de febrer de 2015

Premis Pons

Per celebrar el novè aniversari del seu primer post, el Sr. Pons, del blog Pon's blog, ha decidit treure uns nous premis, els Premis Pons, amb la intenció de guardonar a tots aquells blogs dotats de qualitat i excel·lència, que valen la pena tenir-los ben a prop sempre.

Malgrat que jo porto un temps poc actiu amb el meu blog, i amb falta de temps i d'idees per acabar de decidir si li fem una rentada de cara i continuem, o per contra, l'acabem de guardar al calaix dels records definitivament, l'Ada del blog A joc de daus s'ha recordat d'ell i ha volgut dotar-lo d'aquest premi de reconeixement. Molt agraït, doncs, a l'Ada, companya durant temps de grans estones blogaires.



Tanmateix, i tal i com recomana l'acceptació d'aquests premis, passo a guardonar als meus blogs amb el premi. A diferència de l'Ada, així com també d'altres blogs que he visitat, aquí llençarem la casa per la finestra i en donaré tres de premis, perquè mai se sap quan tornaré a passar per aquí... Els blogs que vull premiar són els següents:

Al blog Sentir y crear, de la Syra Boix. Mataronina de mena, la Syra despulla la seva ànima en el seu blog, on trobareu reflexions, experiències i texts propis que no us deixaran indiferents...



Al blog, Temps de maduixes. En aquest blog, Maduixeta, que ja porta temps entre nosaltres, es buida completament a cada post que escriu, convertint-se en una barreja de sentiments, passió i erotisme que inevitablement t'acaba atrapant. Quan llegeixes el primer i l'acabes, vols seguir llegint-ne més...


Per acabar els guardons, us vull presentar el blog de la Sílvia Cantos, Us recomano... La Sílvia Cantos és la dolça veu del programa "Històries" de Vilassar Ràdio, un programa de cultura, de literatura, de llibres, d'històries... Us convido a escoltar-la, us conquistarà. Igual que ho farà el seu blog, ple de recomanacions de lectures, presentacions, agendes literàries i una petita ressenya sempre  pels grans amants de la lectura.


A totes tres, moltíssimes felicitats, i tant de bo els vostres blogs puguin gaudir de la mateixa qualitat i vitalitat com ho esteu fent fins ara. Moltes gràcies!


dimecres, 28 de gener de 2015

El cel és blau, la terra blanca


"Cadascú recull el que ha sembrat -deia la meva bestia-. Tot i la seva avançada edat era molt més liberal que la meva mare. Quan va morir el seu marit va estar sortint amb homes que la portaven d'excursió en cotxe, a sopar o a jugar al cricket.
L'amor consisteix en això -repetia la dona-. Quan tens un gran amor l'has de cuidar com si fos una planta. L'has d'adobar i protegir-lo de la neu, És molt important que el tractis amb cura. Però si l'amor és petit, deixa'l pansir fins que es mori.
La meva bestia no es cansava de recordar-nos a tots aquest consell, com si d'un dogma es tractés."

dimecres, 21 de gener de 2015

Cercar o descobrir?

Eterna qüestió aquesta: cercar o descobrir? En l'amor, les amistats, la feina... Busques o realment trobes? Preguntes que segur que ens hem fet alguna vegada i que probablement seguiran sense tenir resposta clara o definitiva. Aquest vídeo parla una mica de tot això. 

I què voleu que us digui sobre el vídeo... Doncs que m'ha agradat. I molt. I ja sabeu que sempre que alguna cosa m'agrada, la comparteixo. Així que aquí la teniu...

diumenge, 18 de gener de 2015

Si vols...


Si vols
ballem
o ens besem,
et miro
o ens mirem,
ens abracem
o res.

Si vols
me'n vaig
i no torno
ens oblidem
ens deixem
i ja...

dijous, 1 de gener de 2015

Temps de propòsits

Una de les coses positives que ens porta el canvi d'any és que, a qui més qui menys, ens agrada començar-lo amb nous propòsits, renovació de promeses, portes velles que volem tancar, finestres que volem obrir i alguns portons que deixem mig oberts per si de cas...

I és aquesta actitud d'esperança i d'il·lusió la que ens fa sentir-nos que encara estem vius i que encara ens queden moltes coses per fer i objectius per assolir. Tant de bo un dels propòsits sigui mantenir aquest esperit tot l'any, tenim el mal costum de només tenir-lo en dates com aquestes. I ens queda tot l'any per endavant! De nosaltres depèn que es mantingui aquesta llum d'esperança de forma permanent.

I jo no sé vosaltres, però jo ja he fet els meus propòsits. Alguns de nous, alguns és veritat, són de repetits (si jo us expliqués...); però és el que té quan un no es dóna per vençut (o simplement perquè els de Mataró som així, uns capgrossos). Això sí, el vell propòsit de deixar-me caure més sovint per aquí, em sembla molt que el deixaré per una altra vida. Massa anys que el mantinc, però mai acabo d'assolir-lo. Deixarem que les ganes, la inspiració i la màgia (sí, sí... la màgia!!) faci la seva feina. 

Que el nou any ens porti a seguir compartint petits i grans moments on sigui, però que aquests ens faci sentir vius. Us desitjo una bona entrada d'any i un millor 2015! Sigueu bons i bones, o no... però sigueu sempre molt feliços! Gràcies a tots i totes per ser-hi...