Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Aprendre i desaprendre

Imatge
Hi ha textos com aquest que m'agrada de tant en tant treure-li la pols i rellegir-los com si fos la primera vegada. Avui, però, rellegeixo aquest i el publico donant-li un sentit molt especial, una "pseudo", una menció molt concreta a una de les persones més valentes i fortes que he conegut mai, de la que em sento plenament orgullós i que ha aconseguit robar-me el cor d'una forma extraordinària. Amb persones així, creieu-me que tot és fa encara molt més fàcil. Me n'adono, sense cap mena de dubtes, que són temps per aprendre i desaprendre. I és que, ni que sigui per una vegada a la vida, val la pena tenir clar on vols anar, quin és el camí i amb qui. Això, no és més que el resultat d'haver estat atent a la vida. I a la vida, eternament agraït... Gaudiu, gaudim, gaudeix d'aquest Borges (al que se li atribueix el text). APRENDRE Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar una ànima. I un aprèn

IX Mostra de Fotofilosofia

Imatge
Per tal de celebrar la  Jornada Mundial de la Filosofia  de 2015 (UNESCO, 20 novembre) es convoca per novena vegada la  Mostra de Fotofilosofia . Un any més, volem enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts.  L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. BASES 1. El termini d’aquesta convocatòria és del 15 de setembre al 25 d'octubre de 2015. 2. Es participa través del blog: “Sapere Audere”, filosofialestel.blogspot.com. Tot l'alumnat tindrà permís, amb nombre d'usuari i contrasenya, per poder penjar les fotofilosofies. 3. Cada post correspon a un alumne/a. En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta; Dins el post es puja la f

Reinventar-se

Imatge
Cal adaptar-se als canvis. I pot ser dolorós però, sense això, retrocediríem en comptes d'avançar. Hem de seguir reinventant-nos gairebé cada minut, perquè el món canvia en un instant; i no hi ha temps per a mirar enrere. De vegades ens imposen el canvi; de vegades ens succeeix sense voler; i ho aprofitem al màxim. Hem d'idear formes per guarir-nos constantment. Canviem, ens adaptem, creguem noves versions de nosaltres... Només hem de cerciorar-nos que és millor que l'anterior...  (Anatomia de Grey)

Recordant Borges

Imatge
"Cada persona que passa per la nostra vida és única. Sempre ens deixa una mica d'ella mateixa i s'emporta una mica de nosaltres. Hi haurà qui se n'endurà molt, però no n'hi haurà dels que no ens deixin res. Aquesta és la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat...". Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986) Des del moment en què neixen, els grans escriptors ja no moren mai... 

Jo mai mai...

Imatge
Aquelles nit d'estiu en les que jo mai mai...

El discurs impossible

Imatge
Dies de molt d'estrès, nervis a l'estòmag, sentiments a flor de pell... Cada any és el mateix. Quan penses que funciones mitjançant la raó, va la vida i et demostra que el nostre veritable motor recau en la nostra part més emocional. I és per això que fem les coses com les fem.  I arriba l'últim dia. Aquell en el que inevitablement has de mirar enrere i observar el camí recorregut. I notes com si et faltés la respiració, com si el cor s'aturés; o el que és pitjor, es trenqués en mil pedaços. Però així és el cicle de la vida. Uns han de marxar perquè d'altres puguin venir. Així és i així sempre serà... És just en aquest moment quan crees del no res un discurs impossible: "L'altre dia em preguntava una amiga per la meva manera de veure i viure l'educació. Deia que li sobtava com parlava del meu alumnat, de l'escola, de la meva "feina"; que això ella no ho havia viscut amb els seus professors i professores, i què era allò que em

Stand by me

Imatge
La teva veu i la teva música i el teu mític "Stand by me" sempre es quedaran amb nosaltres... Ben E. King (1938-2015). Descansi en pau.

Feliç Diada

Imatge
Amics i amigues, em temo molt que aquest any em tornaré a quedar sense rosa. Així que no em queda una altra que prendre-m'ho amb mooooolta filosofia i faré veure que no m'afecta en absolut. Perquè realment no m'afecta, que quedi clar... Els meus millors desitjos en la Diada d'avui, i rebeu, respectivament, molts llibres i moltes roses... O potser és a l'inrevés? :) Feliç Sant Jordi!!

La fugida

Imatge
Avui fa sis anys clavats que vas marxar i molts et trobem a faltar com el primer dia. Què bé ens aniria que estiguessis aquí amb la que encara està caient! I ja veus les coincidències (de les que no són agradables de recordar): abans d'ahir ens deixa la Rosa Novell; avui, en Jordi Tardà. I demà... demà en farà anys en Puig Antich. No sé com us ho feu, però el bons sempre acabeu plegant abans d'hora. Pepe, allà on siguis, sigui amb la companyia de tots aquests o no, fes-nos una picadeta d'ull de tant en tant, apa maco... Ah, i per venir a buscar-nos, ja saps... de pressa, no en tinguis pas! No fotem... La fugida "Voldria fugir a un món llunyà desfilant el cel, travessant paisatges de llums blanques i sense aire, afirmant-me en el més elevat del silenci amb candela de llàgrimes deserta vessades en la plana d'un arrugat paper buit. Voldria amagar-me  en la nit bressolada dels teus ulls rient entre cossos dibuixats en el palmell de la mà que gesta l&

Premis Pons

Imatge
Per celebrar el novè aniversari del seu primer post, el Sr. Pons, del blog Pon's blog , ha decidit treure uns nous premis, els Premis Pons , amb la intenció de guardonar a tots aquells blogs dotats de qualitat i excel·lència, que valen la pena tenir-los ben a prop sempre. Malgrat que jo porto un temps poc actiu amb el meu blog, i amb falta de temps i d'idees per acabar de decidir si li fem una rentada de cara i continuem, o per contra, l'acabem de guardar al calaix dels records definitivament, l'Ada del blog A joc de daus s'ha recordat d'ell i ha volgut dotar-lo d'aquest premi de reconeixement. Molt agraït, doncs, a l'Ada, companya durant temps de grans estones blogaires. Tanmateix, i tal i com recomana l'acceptació d'aquests premis, passo a guardonar als meus blogs amb el premi. A diferència de l'Ada, així com també d'altres blogs que he visitat, aquí llençarem la casa per la finestra i en donaré tres de premis, perquè mai

El cel és blau, la terra blanca

Imatge
"Cadascú recull el que ha sembrat -deia la meva bestia-. Tot i la seva avançada edat era molt més liberal que la meva mare. Quan va morir el seu marit va estar sortint amb homes que la portaven d'excursió en cotxe, a sopar o a jugar al cricket. L'amor consisteix en això -repetia la dona-. Quan tens un gran amor l'has de cuidar com si fos una planta. L'has d'adobar i protegir-lo de la neu, És molt important que el tractis amb cura. Però si l'amor és petit, deixa'l pansir fins que es mori. La meva bestia no es cansava de recordar-nos a tots aquest consell, com si d'un dogma es tractés."

Cercar o descobrir?

Eterna qüestió aquesta: cercar o descobrir? En l'amor, les amistats, la feina... Busques o realment trobes? Preguntes que segur que ens hem fet alguna vegada i que probablement seguiran sense tenir resposta clara o definitiva. Aquest vídeo parla una mica de tot això.  I què voleu que us digui sobre el vídeo... Doncs que m'ha agradat. I molt. I ja sabeu que sempre que alguna cosa m'agrada, la comparteixo. Així que aquí la teniu...

Si vols...

Imatge
Si vols ballem o ens besem, et miro o ens mirem, ens abracem o res. Si vols me'n vaig i no torno ens oblidem ens deixem i ja...

Temps de propòsits

Imatge
Una de les coses positives que ens porta el canvi d'any és que, a qui més qui menys, ens agrada començar-lo amb nous propòsits, renovació de promeses, portes velles que volem tancar, finestres que volem obrir i alguns portons que deixem mig oberts per si de cas... I és aquesta actitud d'esperança i d'il·lusió la que ens fa sentir-nos que encara estem vius i que encara ens queden moltes coses per fer i objectius per assolir. Tant de bo un dels propòsits sigui mantenir aquest esperit tot l'any, tenim el mal costum de només tenir-lo en dates com aquestes. I ens queda tot l'any per endavant! De nosaltres depèn que es mantingui aquesta llum d'esperança de forma permanent. I jo no sé vosaltres, però jo ja he fet els meus propòsits. Alguns de nous, alguns és veritat, són de repetits (si jo us expliqués...); però és el que té quan un no es dóna per vençut (o simplement perquè els de Mataró som així, uns capgrossos). Això sí, el vell propòsit de deixar-me caure