divendres, 28 de novembre de 2014

Provocacions...


Home invisible 
busca
dona transparent 
per fer coses 
mai no vistes...

diumenge, 16 de novembre de 2014

Barcelona Pensa

Aprofitant el Dia Mundial de la Filosofia (dijous 20 de novembre) neix Barcelona Pensa, una iniciativa que pretén apropar la Filosofia a tothom per tal de seguir demostrant, malgrat alguns, el seu important paper dins la societat. Idea pionera a tot l'estat, es basa en experiències similars a altres països d'Europa, que porten anys portant-la a terme.

El festival, que tot just comença demà i durarà fins el proper dissabte 22 de novembre, ofereix diàriament una sèrie d'activitats al voltant de la filosofia, però també de l'educació, la política, la societat, l'art... El programa sencer el podeu trobar aquí.

Dintre d'aquest programa es troba la Mostra de Fotofilosofia, activitat que com sabeu ja fa vuit anys que es porta a terme, i que consisteix en la presentació de fotografies acompanyades amb una pregunta filosòfica realitzades per nois i noies de secundària. Les millors fotofilosofies escollides per cada centre quedaran exposades en aquesta Mostra. Les de la meva escola, dels millors treballs dels últims anys, les podeu veure en aquest blog: Sapere Audere.

Si ens voleu acompanyar en aquesta Mostra de Fotofilosofia, doncs, us convidem el proper dimecres 19 de novembre a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, en un acte públic que començarà a les 17 h. I si no, al llarg de tota la setmana segur que podrem coincidir en alguna de les activitats del Festival Barcelona Pensa.

Us hi esperem!

diumenge, 9 de novembre de 2014

9-N, més que una revolució

Fa molts mesos que esperàvem el dia d'avui i, per fi, el 9-N ja el tenim aquí. 

Molts anys de lluita i uns últims mesos absolutament intensos faran que la jornada d'avui sigui una jornada històrica per a Catalunya; i això no hi ha déu que ens ho tregui.

Crec que ens hem de sentir absolutament privilegiats per estar vivint uns moments com els que estem vivint. El poble català està portant endavant un procés que s'esdevindrà en molt més que una simple revolució política, perquè de fet, una primera revolució prèvia, la revolució dels somriures, ja l'hem assolida i és la que ens ha portat al dia d'avui.

A hores d'ara, ja tan se val el sentit del vot. Tant se val si es vota Sí o NO, o el que sigui... El més important és que avui ha d'anar a votar a tothom i demostrar, així, a Europa i al món sencer, que els catalans i catalanes creiem i ens sentim plenament en democràcia. I d'aquesta manera, només d'aquesta, i sigui quin sigui el resultat final, ja haurem guanyat.

Avui em sento orgullós del meu país, més que mai. Entre tots i totes ho hem fet possible. Gràcies per fer d'aquest, un dia tan especial...

Visca la Terra Lliure!!





dissabte, 1 de novembre de 2014

Qüestions d'identitat

Fa temps vaig fer un post a propòsit del meu nom, o més ben dit, de les diferents formes que ha fet servir la gent al llarg de la meva vida per anomenar-me. I pensava que m'havia quedat molt curt, que en aquell moment no vaig saber posar tots els noms que s'han utilitzat per referir-se a mi.

Així que, en el meu afany d'esmenar-ho, intentaré enumerar-los tots de nou, amb el risc, lògicament, que em pugui deixar algun (aquest algun que em perdoni), però és que la llista no té desperdici... Començarem, com no pot ser d'una altra manera, per Joan, el meu nom. I seguirem amb les diferents formes que s'han fet servir en el meu àmbit familiar:

Juan, Juanito, Juanico, Paco, Paquito, Paquico, Antonio, Pepe i idiota

Quant a aquesta última, el seu ús només és atribuïble a la meva germana. No sé per què ho feia, amb la bona persona que sóc. Si algú volgués formular alguna pregunta més, que s'ho estalviï. Estem parlant de la meva família: hi ha coses que no tenen explicació...

A nivell més íntim, trobarem:

Joanet o Jan

Eh, què són macos aquests...? Aiiii (suspir...)

Fora d'aquests àmbit, quan anava a l'escola o a l'institut, em trobava encara altres variacions entre les que estan:

Juanillo, Fernández, Castillo, cabezón i tele

Sobre aquestes dues últimes no us hi esforceu, no penso respondre...

En el món de les xarxes socials comença a escurçar-se la llista, però no per això és menys digna de mencionar.

Joanfer, Joan Ferrer, Joan Ferran, Joan Ferrando i Joan Fernando

Del primer d'aquesta llista surten els altres, dedueixo que "per lògica aclaparadora"; però dic jo que millor preguntar abans, no? És que jo sóc molt sensible, ja em coneixeu...

I per últim, en l'àmbit laboral, trobem certa normalitat com és d'esperar: els companys i companyes em diuen Joan o Joanfer, i l'alumnat una mica entre aquests dos, i el típic "profe".

Fin aquí tot normal, no? Doncs sí, però fins aquí, perquè aquí no acaba la història, no... Doncs ha sortit una nova corrent d'opinió entre el meu alumnat més jove que trenca tota la llista d'abans. Un nou nom, un nou concepte que intueixo que pot arribar a ser, inclús, un nou concepte de vida. Una nova filosofia. Aquest nou nom és:

Joanfernández

Així. Zas. Tal qual: "Joanfernández". Que sembla un hagstag i tot: #joanfernandez! A que sí? I el més curiós és que es fa sense respirar ni res entre el Joan i el Fernández, si no, no sona igual! Així. Tot seguit: Joanfernández.

- Com es diu aquell profe?
- Joanfernández

- Coneixes a aquell d'allà?
- Sí, clar...
- Qui és?
. Home, el Joanfernández

- Quin és el profe més guapo?
- El Joanfernández

De vegades penso que en una altra vida he hagut de ser molt capullo perquè m'arribin a passar les coses que em passen en aquesta.

En fi, tot aquest post pot fer més o menys gràcia, però el que sí sé és que aquest nou nom, el "Joanfernández", no deixa de d'allargar la meva trista agonia en la recerca constant d'una solució per als meus problemes d'identitat, identitat que ja no sé on déu parar.

Aprofito, això sí, per desitjar-vos un dia bon dia de Tots Sants. Que per cert el meu sant déu estar amb el meu Cupido, de borratxera tots dos. Si és que quan jo dic que en un altre vida he hagut de ser un perla...