divendres, 12 de setembre de 2014

Vaig aprendre, vaig decidir...

I així, després d'esperar tant, un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar. Vaig decidir no esperar les oportunitats sinó buscar-les jo mateix. Vaig decidir veure cada problema com l' oportunitat de trobar una solució. Vaig decidir veure cada desert com l'oportunitat de trobar un oasi. Vaig decidir veure cada nit com un misteri a resoldre. Vaig decidir veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç...

Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival no eren més que les meves debilitats, i que dins d'elles, està l'única i millor manera de superar-les.

Aquell dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar a ser la meva pròpia tènue llum d'aquest present.

Vaig aprendre que no serveix de res ser llum si no vas a il·luminar el camí dels altres. Aquell dia vaig decidir canviar tantes coses...

Aquell dia vaig aprendre que els somnis són només per fer-se realitat; des d'aquell dia ja no dormo per a descansar.

Ara dormo simplement per somiar...

Walt Disney

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

interessant ....i va dir-ho Disney? mai deixar de pujar ...no defallir en definitiva i aprendre a dels errors per seguir caminant

Joan fer ha dit...

Doncs sembla que ho va dir Disney, Elvira; jo em vaig quedar també força sorprès...
Molt anti-Disney que m'he tornat, he aconseguit trobar-li quelcom de positiu! ;)

Albanta ha dit...

També m'ha sorprés la signatura! Veus? Cada dia una sorpresa.
Però és una reflexió molt molt interessant, per tindre-la sempre present.

Una abraçada Joan Fer!!

maduixeta ha dit...

Ara dormo simplement per somiar.... bonica frase, bonica entrada.
un petò