Bon viatge, Capità!

Quantes vegades havíem treballat a classe la pel·lícula "El Club dels Poetes Morts", veritat? I en especial amb l'alumnat d'últim curs. Avui, però, la notícia és que l'actor que representava al professor Keating, en Robin Williams, he emprès el seu últim viatge. Per aquest paper, entre molts altres, i per ser un actor força estimat, ben segur que serà recordat. Descansi en pau. 

Bon viatge, oh, Capità, el meu Capità... 


"Vaig internar-me als boscos perquè volia viure sense pressa. 
Volia viure intensament i treure-li tot el seu suc a la vida. 
Abandonar tot el que no era vida, per no descobrir, 
en el moment de la meva mort, que no havia viscut..." 
                                                                                             (H.D. Thoreau.)

Comentaris

Ada ha dit…
Nooooo!!! M'encantava aquest actor i la peli és preciosa per veure una no, mil vegades! Carpe diem
joanfer ha dit…
Sí, noia, una autèntica pena... Però també el recordarem fent de Peter Pan, de Sra. Doubtfire, de locutor, d'explorador... i per algú que ens ha fet pensar, riure i plorar amb els seus personatges. Avui i sempre, Carpe Díem, Ada!
Elfreelang ha dit…
m'ha sabut greu quan m'he he llegit la trista noticia oh capità el meu capità!
joanfer ha dit…
Elfreelang. A mi m'ha recordat una mica a quan va morir en Rubianes. Sensacions molt semblants, com si s'emportés una part de mi. Deuria ser una ànima massa sensible per aquest món...
Laura T. Marcel ha dit…
Un cop més una altra ironia de la vida!A qui recordem tots per la seva fervent defensa del Carpe Diem en la pel·lícula que cites no li ha servit per aplicar-ho en la seva pròpia vida. Una llàstima! Què descasi en pau!
joanfer ha dit…
Justament aquesta reflexió em vaig fer aquell dia, Laura. Però ja veus que la teoria ens la sabem tots i totes, però portar-la a la pràctica, ni els que a priori semblen tenir-ho tot. Una llàstima tot plegat...
maduixeta ha dit…
Un gran actor, una gran pèrdua.
Una de les pel.lícules més emotives, maques i bones que he vist mai.
un petó

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat