dijous, 24 d’abril de 2014

Què fer quan...?

Un llibre és dels millors detalls que pots tenir, no només envers una altra persona, sinó també amb tu mateix. I aquest que m'he auto-regalat per Sant Jordi de la Paula Bonet, és d'aquells llibres que més il·lusió m'ha fet en els últims anys. I us puc ben assegurar que promet i molt!

Només la portada ja enamorava, però només obrir-lo, les seves il·lustracions i les diferents històries que les acompanyen, t'acaben de conquerir del tot...

I de la no-rosa q m'han no-regalat, no en vull parlar!! ¬¬

"Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END es un libro sobre finales que llegan repentinamente, sin avisar, que nos parten en dos mitades. También es un libro que habla de finales que se arrastran durante años y que nunca se acaban porque confunden orgullo con recuerdo.
Los primeros nos provocan un dolor repentino, desgarrador. Los segundos nos desgastan poco a poco, como si fuéramos precipicios que las olas golpean sin parar mientras cientos de gaviotas nos utilizan como letrina. Las algas se nos enredan en los pies y al morir se pudren pegadas a nosotros.
Y entonces cogemos trenes, reservamos habitaciones de hotel en pueblos olvidados, vivimos enganchados a pantallas esperando que alguien decida hablarnos para informarnos del siguiente movimiento, el que nos acercará conscientemente a un final que hace años que buscamos. Pero ese final no llega.
Y de repente un día nos despertamos y sentimos el vacío: en la pantalla aparece THE END y decidimos empezar otra historia. Una en la que nunca tengamos que fingir que no nos conocemos".
Paula Bonet

6 comentaris:

Alba ha dit...

Té molt bona pinta!

Jo aquest Sant Jordi... res de res! Ni llibre,ni rosa... No és pot ser pobre!! :(

Carme ha dit...

Sembla un llibre molt bonic... Tot i que ara mateix no em ve molt de gust de parlar ni de pensat en The ends...
Em sembla que m'entristirien...

Albanta ha dit...

Jo l'he regalat també.

Amb retard, Feliç Diada!!

Lydia Yuste ha dit...

Nou estil al blog!
M'alegro de tornar a llegir-te i que estiguis tu per aquí també.

Personalment m'agrada més tenir un llibre per Sant Jordi que una rosa; les flors mai no m'han agradat especialment i els llibres sempre han sigut fidels amics.

Una abraçada!

Alejandra Varela ha dit...

Benvinguda jo al teu blog...!! ����
M'agrada mooooolt aquest llibre q tambè m'he auto-regalat!

Joan fer ha dit...

Alejandra! Quina sorpresa!! I tant que ets benvinguda al blog. Fa massa temps que el tinc abandonat i de tant en tant em deixo caure. Em sembla que hauré de fer algo, jejeje

Ja veus que no som els únics que compartim el gust per la Paula Bonet. I és que la seva manera d'expressar arriba!!

Moltes gràcies per la visita. Petons!! :)