Avui m'ha vingut a la ment aquest poema, i l'he volgut recuperar. Un poema sempre ens deixa petjada, i més si ve de qui ve. Bendetti, sempre...! FEM UN PACTE... Companya, vostè sap que pot comptar amb mi. No fins a dos, o fins a deu, sinó comptar amb mi. Si alguna vegada s’adona que la miro als ulls i una espelma d’amor reconeix en els meus, no alerti els seus fusells, ni pensi que deliro. Malgrat la veta, o potser perquè existeix, vostè pot comptar amb mi. Si altres vegades em troba esquerp sense motiu, no pensi quina fluixedat, igual pot comptar amb mi. Però fem un tracte: jo voldria comptar amb vostè. És tan bonic saber que vostè existeix. Hom se sent viu, i quan dic això, vull dir comptar. Encara que sigui fins a dos, encara que sigui fins a cinc, no ja perquè acudeixi afanyant-se en el meu auxili, sinó per saber, ben bé del cert, que vostè sap que pot comptar amb mi...