divendres, 18 d’octubre de 2013

Pactes en secret


Parlaren i pactaren en secret, 
qie no hi haurien mirades, 
que els seus dits mai no es creuarien, 
i qie els seus llavis mai no es besarien... 

Ni presències, ni olors, ni melàngies...
 Tan sols la distància, tan sols el vers. 
I així no caure en l'irremediable abisme 
de l'amor i el desamor...

                                                Joanfer

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Ballem?

Un diàleg entre un pare i una filla, amb pinzellades d'humor, és el fil conductor d'aquest video que ens convida a reflexionar sobre els desitjos i somnis que tenim al llarg de la nostra vida i que, sovint, topen amb tot allò que socialment està establert.

Entra i el disfrutaràs. I després, si vols...

... Ballem?



dissabte, 12 d’octubre de 2013

Migdiada catalana, res a celebrar!

Boooon dia pel matíiií!!

Avui canvio papers i voldré ser d'aquella majoria silenciosa que tanta necessitat té de ser respectada. No cal, però, que vetllin per nosaltres els inventors d'aquest concepte... No, no cal!

El planning d'avui és ben senzill. Al matí una mica d'ordre, una mica de feina (perquè no hi ha res a celebrar), potser una mica de mercat i dinar.

El moment estelar vindrà per la tarda. És en aquest moment quan no ens podem despertar... perdó, volia dir "despistar". Cal fer les coses molt bé i, per tant, això requerirà molta concentració i coordinació perquè res no sorti malament. Si seguim les indicacions següents, no hi haurà cap problema.

Així, doncs, aquests seran els plans:





A priori no crec que presenti complicacions, veritat? Per a qualsevol dubte, pregunteu... o marxeu a fer una becaina i ja veureu que després ho veureu tot més clar.

Feliç Migdiada Catalana i que tingueu molts somnis i molt feliços...


dijous, 10 d’octubre de 2013

Però no hi ets...


I m'apropo a tu, 
amb tendresa. 
I t'acaricio el rostre, 
els ulls,
els llavis, 
el coll i... 
I obro els ulls, 
però no hi ets...

                    Joanfer

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Fem un tracte...

Avui m'ha vingut a la ment aquest poema, i l'he volgut recuperar. Un poema sempre ens deixa petjada, i més si ve de qui ve. Bendetti, sempre...!



FEM UN PACTE...

Companya,
vostè  sap
que pot comptar
amb mi.
No fins a dos,
o fins a deu,
sinó comptar
amb mi.

Si alguna vegada
s’adona
que la miro als ulls
i una espelma d’amor
reconeix en els meus,
no alerti els seus fusells,
ni pensi que deliro.
Malgrat la veta,
o potser perquè existeix,
vostè pot comptar
amb mi.

Si altres vegades
em troba
esquerp sense motiu,
no pensi quina fluixedat,
igual pot comptar
amb mi.

Però fem un tracte:
jo voldria comptar
amb vostè.
És tan bonic
saber que vostè existeix.
Hom se sent viu,
i quan dic això,
vull dir comptar.
Encara que sigui fins a dos,
encara que sigui fins a cinc,
no ja perquè acudeixi
afanyant-se en el meu auxili,
sinó per saber,
ben bé del cert,
que vostè sap que pot
comptar amb mi...


dissabte, 28 de setembre de 2013

Per justícia i dignitat

"A cau d'orella..." vol sumar-se a la campanya de solidaritat amb els companys i companyes docents de les Illes Balears. Des d'aquí, us convido també a difondre aquesta iniciativa i a compartir-ho amb tothom...

Per justícia i dignitat:







dimecres, 11 de setembre de 2013

On ets Espanya?




"On ets Espanya?- no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua, que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre als teus fills?

ADÉU, Espanya!"

  (Fragment del poema "Oda a Espanya" de Joan Maragall)






Haurem tingut la gran sort d'haver nascut en un país petit però,
 malgrat tot, estem demostrant que som un gran país!
 


I tal i com toca, us enllaço el número 127 d'aquesta cadena de blogs: La República del cap de Creus d'en Lluís Feliu.

Bona Diada i Visca la Terra Lliure!!



divendres, 23 d’agost de 2013

Un pot de maionesa i dues cerveses

Quan les coses a la vida ens superen, quan 24 hores al dia no són suficients, recorda el pot de maionesa i les dues cerveses:

"Un professor davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va agafar un pot gran buit de maionesa i va procedir a omplir-lo de pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord en dir que sí.

Així, el professor va agafar una capsa plena de caniques i la va buidar dins del pot de maionesa. Les boles van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.

Després el professor va agafar una capsa de sorra i la va buidar dins del pot. La sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor ràpidament va treure dues cerveses de sota la taula i va buidar el seu contingut en el pot i efectivament va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants van riure.

Quan van parar les rialles el professor va dir: Vull que s'adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen, són coses que encara que perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Les bales són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe, ... la sorra és tot el demés, les petites coses.

Si posem la sorra en el pot en primer lloc no hi haurà espai per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la nostra vida, si utilitzem tot el nostre temps i la nostra energia en les coses petites, mai tindrem espai per a les coses realment importants.

Estigueu atents a les coses crucials per a la seva felicitat: juguin amb els seus fills, doneu-vos temps per anar al metge, surtin amb la seva parella a sopar, practiquin la seva afició favorita. Ocupin el seu temps en les coses que realment importen, estableixin les seves prioritats. La resta és només sorra...

Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava la cervesa. El professor va somriure i va dir: "M'alegro que m'ho hagis preguntat. La cervesa només mostra que no importa com i quant d'ocupada pugui semblar que estigui teva vida; sempre hi ha lloc per un parell de cerveses amb un amic."

dilluns, 22 de juliol de 2013

Fem via!!

Feia mesos que no publicava res, però hi ha iniciatives virtuals per les que val la pena deixar-se veure, ni que sigui per un instant.

A propòsit de la Via Catalana per la Independència, la catosfera ha volgut afegir-se a la iniciativa i alhora crear-ne una altra de virtual amb tots els blogs que es vulguin apuntar: la Blog-Via Catalana per la Independència.

Per a tothom que pugui interessar, aquí us deixo l'enllaç amb tota la informació detallada i el mecanisme de participació.

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

Entre tots i totes ho farem possible!

Salut i independència!