dimarts, 18 de setembre de 2012

Ens van fer creure...

A pocs dies del setanta-dosè aniversari del naixement de John Lennon he volgut recuperar, i compartir, un de tants i tants textos i reflexions que ens va deixar en vida. I és que encara avui dia ens fan creure tantes coses...



"Ens van fer creure que "el gran amor", només succeeix una vegada, 
generalment abans dels 30 anys.
No ens van explicar que l'amor no és accionat, 
ni arriba en un moment determinat.

Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d'una taronja,
i que la vida només té sentit quan trobem l'altra meitat.
No ens van explicar que ja naixem sencers,
que ningú en la nostra vida mereix carregar en les esquenes
la responsabilitat de completar-ho que ens falta.

Les persones creixen a través de la gent.
Si estem en bona companyia és més agradable. 
Ens van fer creure en una fórmula anomenada "dues en un":
dues persones pensant igual, actuant igual... 
que era això el que funcionava!

No ens van explicar que això té un nom: anul·lació.
Que només sent individus amb personalitat pròpia 
podrem tenir una relació saludable.

Ens van fer creure que el casament és obligatori
i que els desitjos fora de terme, han de ser reprimits.
Ens van fer creure que els bufons i flacs són més estimats.
Ens van fer creure que només hi ha una fórmula per ser feliç,
la mateixa per a tots, i els que escapen d'ella
estan condemnats a la marginalitat.

No ens van explicar que aquestes fórmules
són equivocades, frustren a les persones, són alienants,
i que podem intentar altres alternatives.

Ah, tampoc ens van dir que ningú
ens anava a dir tot això:cadascun ho va a haver de descobrir tot sol
I llavors, quan estiguis “enamorat de tu mateix"
podràs ser feliç i t'enamoraràs d'algú.
Vivim en un món
on ens amaguem per fer l'amor
encara que la violència es practica a plena llum del dia."
John Lennon

dimarts, 11 de setembre de 2012

Marxem!!

Massa temps fa que no escric al blog. Falta d'inspiració, oblit, apatia, deixadesa, qui sap... O simplement que les coses tenen el seu moment i s'ha de deixar que el temps dictamini quin és el camí que ha de seguir aquest blog, si és que realment li toca seguir algun de camí.

I parlant de camins, avui "A cau d'orella..." torna per dedicar un post a la cita històrica que avui viurem als Països Catalans. En aquest nou camí que volem encetar, no volem demanar permís per res; ni tan sols volem demanar que ens entenguin. Simplement volem exigir el nostre dret de decidir per nosaltres mateixos en consciència i llibertat. I per tot això, i molt més... MARXEM!!




"Els homes no poden ser si no són lliures" (Salvador Espriu)