Sense alè...

"La vida no es medeix per les vegades que respires, 

sinó pels instants que et deixen sense alè.."

Pont sobre aigües turbulentes

"Sigueu com la font que es vessa i no com el tanc que sempre conté la mateixa aigua."

                                                                                                             (Paulo Coelho)

Estats d'ànim

Unes vegades em sento

com un pobre turó

i altres com muntanya

de cims repetits.

Unes vegades em sento

com un penya-segat

i en altres com un cel

blau però llunyà.

De vegades un és

font entre roques

i altres vegades un arbre

amb les últimes fulles.

Però avui em sento amb prou feines,

com llacuna insomne,

amb un embarcador

ja sense embarcacions.

Una llacuna verda,

immòbil i pacient,

conforme amb les seves algues

les seves molses i els seus peixos.

Serè, en confiança,

confiant que una tarda

t'acostis i et miris,

et miris al mirar-me. 

                                         Mario Benedetti

Poema ideal per a una setmana complicada...

Laura

Perquè ...

arribi un 8 de març que no tingui sentit, que no calgui, conmemorar ni celebrar res...

la vostra dignitat no tingui un preu, ni estigui embrutada per ningú...

la felicitat només depengui de vosaltres mateixes...

no hi hagi més plors, ni pors, ni penes...

no facin falta ni un perquè més...

I perquè, avui i SEMPRE, també sigueu Laura...

"No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar 
a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf)  

Benvolgut Pepe

Benvolgut Pepe,

No, no em posis aquesta cara. Ja fa tres anys que vas fer el teu últim viatge sense avisar, i des de llavors he mirat sempre de dedicar-te un post el mateix dia que vas partir. Justament ara estic veient la pel·lícula que les teves "vídues" van gravar en una de les seves trobades en memòria teva. Conèixer històries, intimitats, curiositats de la teva vida privada i professional sense treure un somriure, o inclús una rialla, saps que és impossible. I és que no deixes mai de sorprendre!

Saps? Encara molts et trobem a faltar. Les coses per aquí últimament no van massa bé. Aquell humor que tenies, amb aquell sarcasme tan sutil, encara no ha trobat substitut.

Que sàpigues que la pudor a merda dels fatxes ha tornat en aquests últims temps. I és que sembla que aquests fills de puta, com tu deies, no s'acaben de morir mai... Bé, el Fraga, gran amic teu i demòcrata de la tota la vida, sí (que Déu el tingui en sa glòria... o no!).

Entre retallades aquí i retallades allà (totes molt necessàries i ben esperades per tots i totes, clar!), també els grisos semblen haver tornat al carrer, manifestant-se i defensant-se d'uns estudiants que portaven llibres com a arma de destrucció massiva contra ells. I alguns llibres eren de Garcia Lorca!! És que ja els hi val... Si s'haguessin quedat aquests a casa o estudiant, que és la seva obligació, res del que està passant passaria... això diuen alguns!

Per cert, suposo que ja t'hauràs assabentat que fa dos anys et van condemnar a retractar-te per uns suposats insults al batlle de Salamanca. Ho has fet ja? Dons espavila!! Crec que la justícia espanyola és l'única que és capaç de condemnar algú després de mort. Ara, això sí, també són capaços d'absoldre a xoriços il·lustres, genis de la política contemporània, després d'aprofitar-se del seu càrrec en benefici personal. I aquests estan "vivitos y coleando"! Però, bé, ja saps.... Spain is different!

També explicar-te que que jo també m'he quedat solter. I és veritat quan deies que això és una de les tragèdies més grans que pot viure la persona, per Déu!! Si quan surto a lligar l'únic que lligo és un constipat, Pepe!! I la gent comença a mirar-me malament quan surto pel carrer!! I els nens em senyalen amb el dit!

Què m'ha passat, per favor?? Jo crec que m'han drogat o algo... Encara recordo quan deies:

"esa desazón permanente; de ese vacío espiritual, de esa oquedad;
de ese levantarte por la mañana y preguntarte «¿Pa qué?»;
de ese mojar el pan en aceite, ¡por mojar algo!"

I ara entenc com et senties, perquè jo em sento igual... Què vols que et digui? Ara, no et pensis que sóc un depravat com tu que va fent-se "cosetes marranes" por ahí, no. Jo sóc molt més indecent! ... Perdó, indecent he dit?? Decent, volia dir decent...

En fi, acabo ja que saps que no m'agrada enrotllar-me. Que ja veus com va tot. I jo aquí, veient encara la teva pel·lícula... sol!! I tornant a fumar!! És que el meu cos no aguantava tanta salut, saps? I clar, com que sóc solter, també havia de buscar-me alguna companyia, jopeta!

Bé, company filòsof, ara sí que m'acomiado. Recorda sempre el que t'he dit altres vegades: enrecorda't molt de mi i de tots i totes nosaltres... però no tinguis pressa en venir-nos a buscar... amenys a mi!! No siguis cabró que et conec, eh?

Una forta abraçada!